dilluns, 16 de desembre del 2019

A DRUG-INDUCED COMA. Un tipus de complementació del nom.

La complementació d’un substantiu és molt rica en anglès. En principi podem tenir uns complements abans del substantiu (noms, adjectius, participis, i la seva combinació) i uns complements després del substantiu (en general sintagmes preposicionals i clàusules de relatiu). Tot i que en català també usem els mateixos elements en la complementació nominal, observareu que les estructures canvien.

Vegem-ne alguns exemples:

A black car. Un cotxe negre. Complementació  amb un adjectiu abans del nucli.
The car keys. Les claus del cotxe. Complementació amb un substantiu abans del nucli.
The man who came in from the cold. L’home que va venir del fred (títol d’un llibre). Clàusula de relatiu després del nucli.
The woman in red. La dona de vermell (títol d’una pel·lícula). Sintagma preposicional després del nucli però usant una preposició diferent en català.

En aquest article, aprofundirem en un tipus de complementació davant del substantiu: la combinació d’un participi (present o passat) amb un altre substantiu.

Posem-ne un exemple:

A drug-induced coma. Un coma induït per medicaments.

En primer lloc veiem que la traducció (com sol passar en la complementació davant del substantiu) sol ser de dreta a esquerra. Alguns (però no tots) d’aquests sintagmes tenen una base d’oració passiva. En el nostre exemple: El coma ha estat induït per un(s) medicament(s).

Aquest tipus de complementació és relativament curt (poques paraules) i molt ric de significat. Per això s’usa molt en el llenguatge científic.

Vegem-ne altres exemples recollits d’internet:

Energy-saving devices. Dispositius que estalvien energia. Aquí l’origen no és una passiva.
Battle-hardened soldiers. Soldats endurits per la batalla. Aquí sí: Els soldats han estat endurits per la batalla.

Tot i que també podríem fer una construcció predicativa (després del verb ser):
The soldiers are battle-hardened. Els soldats estan endurits per la batalla.

Altres exemples:

Alcohol-based chemicals. Productes químics basats en l’alcohol.
Volunteer-built homes. Llars construïdes per voluntaris.
Student-run newspaper. Diari dirigit per estudiants.
Bacteria-repellent coating. Capa que repel els bacteris. (Aquí el participi és llatí).
Wound-healing immune response. Resposta immune que cura ferides.
Infection-fighting T cells. Cèl·lules T que lluiten contra la infecció.
The London-based news organization. L’organització de notícies amb base a Londres.
Breathtaking heroism. Heroisme impressionant (que talla la respiració).
Fact-finding expedition. Expedició d’investigació (reconeixement).

Resumint, i tal com hem dit a l’inici, la complementació d’un substantiu és molt rica en anglès.

En aquest article només ens  hem centrat en una de les possibles construccions, i ho hem fet perquè aquest tipus de complementació no se sol explicar molt sovint.

És ben cert que, en ser estructures força allunyades de les del català, pot costar més d’assimilar-les. Creiem però que val la pena parar-hi atenció i intentar incorporar-les al nostre nivell d’anglès, si més no passivament per tal de poder entendre textos, especialment tècnics i/o científics, com per exemple les instruccions d’un aparell electrònic que sovint presenten unes traduccions horribles.

Pel que fa a la resta de complements nominals, us en podeu informar fàcilment. De fet en el món d’internet no té massa sentit tornar a explicar el que ja es pot trobar en 3.000.000 de llocs web.

divendres, 6 de desembre del 2019

SANTANDREU – Emmudiments i Sensibilitzacions

Parlem d’emmudiments quan tenim un so que desapareix en la pronúncia habitual, per exemple en el mot SANT emmudim la T final. Cal puntualitzar que aquest fenomen no té lloc en tot el territori del català.

I parlem de sensibilitzacions quan aquest mateix so que havíem emmudit torna a aparèixer en segons quins contextos, per exemple SANT ANDREU. Quan lliguem els dos mots la T torna a ser pronunciada formant síl·laba amb la A que segueix: san-tan-dreu.

Però sembla que la gent que treballa als mitjans de comunicació catalans no ho tenen del tot clar perquè moltes vegades no sentim aquesta sensibilització. Potser per influència del castellà, potser per deixadesa, la qüestió és que trobem a faltar aquesta T en aquests contextos.


Emmudiment de la T/D
A final de mot darrera N i L: cant, cent, vint, salt, malalt, herald, pont, molt, profund...
Pronunciem la T/D a final de mot darrera R (amb vacil·lacions): fart, cert, port, sort, verd... Però l’emmudim completament en els plurals d’aquests mateixos mots: farts, certs, ports, sorts, verds...
Al final de tots els gerundis: anant, fent, dormint...

Sensibilització de la T
Quan el mot que segueix comença per vocal: Sant Antoni (san-tan-to-ni), Sant Esteve (san-tes-te-ve), cent anys (cen-tanys), vint-i-un (vin-ti-un). Trobem casos vacil·lants en què alguns parlants mantenen la pronúncia de la T i altres no: cent homes, quant és?...
En els gerundis que porten darrera els pronoms febles Hi, HO com: anant-hi (a-nan-ti), fent-ho (fen-to).

Nota: Entre parèntesi posem només com s’ha de fer la pronúncia sil·làbicament i no fem la transcripció en alfabet fonètic per tal que aquesta reflexió sigui entenedora per a tothom i no únicament per als especialistes.

Emmudiment de la R
A final de mot: altar, diner, carrer, ahir, monestir, cremor, flor, por, madur... en els plurals d’aquests mots, la R també s’emmudeix: altars, diners, carrers, etc...
Però cal estar atents perquè hi ha un munt de casos en què la R final no s’emmudeix.
Monosíl·labs i/o bisíl·labs: bar, car, or, pur, mur... amor, favor, labor, sabor, vapor, futur... En tots aquests casos cal pronunciar sempre la R final.
Adjectius: militar, popular, exemplar, anterior, posterior, inferior, superior, interior, exterior... Tot i que hem sentit parlants que l’emmudeixen, considerem que en aquest tipus d’adjectius també cal pronunciar la R final.
Al final dels infinitius la R desapareix en la pronúncia: anar, fer, venir, sentir, dur, merèixer...
I també l’emmudim a l’interior d’un mot: arbre (a-bre) prendre (pen-dre) comprendre (com-pen-dre)

Sensibilització de la R
En els infinitius que enllacen amb un pronom feble: anar-hi (a-na-ri), cantar-la, fer-ho (fe-ro), estimar-nos, venir-vos, sentir-ne...
Però no sensibilitzem la R quan el verb no porta l’accent en l’última síl·laba: merèixer-la (me-rei-xe-la), conèixer-ho (co-nei-xe-ho)...
A l’interior d’un mot que s’havia emmudit, el so consonàntic reapareix: arbrat, pres, comprès...

Nota final: Volem fer constar una vegada més que aquestes fenòmens fonètics no són homogenis en tot el territori de parla catalana, de manera que els emmudiments no es fan en algunes zones del País Valencià i/o de les Illes.

Hi ha més casos d’emmudiments i sensibilitzacions que tractarem en propers articles.