AVUI FA UN DIA SERÈ

Aquest article és un més del conjunt dedicat als castellanismes que caldria erradicar de la nostra parla. El problema d’anar incorporant mots provinents del castellà rau en el fet que arriba un moment que ja no es perceben com a mots forans. Pitjor encara, els castellanismes semblen més “naturals” i trobem els mots genuïnament catalans més artificials. Tot això té a veure en l’ús d’uns i altres. Com més usem una paraula, més nostra ens la fem i més natural la percebem.

Avui voldríem parlar d’un castellanisme molt utilitzat i a voltes difícil d’evitar pels seus diversos significats: despejar.

Aquest castellanisme és especialment rebutjable perquè es pronuncia amb la ‘j’ castellana, fonema fricatiu, velar, sord que no existeix en català.

Doncs, per molt que ens sembli “natural” de tant fer-lo servir, hauríem de procurar canviar aquest castellanisme per altres formes més pròpies de la nostra llengua.

Aquí en tenim alguns exemples:

Despejar la mesa. Aquí podríem usar diverses paraules: aclarir, buidar, netejar, deixar lliure, desocupar, segons el significat més exacte que li vulguem donar.

La policía despejó la zona. La policia va desallotjar (buidar, aclarir) la zona.

Despejar una duda. Aclarir un dubte.

En matemàtiques fem servir despejar per separar una incògnita de les altres variables amb una sèrie d’operacions. Despejar una incógnita. Aïllar una incògnita.

Al futbol usem despejar per allunyar la pilota de manera que no l’agafi el contrari. Despejar la pelota. Rebutjar (refusar) la pilota.

Millorar el temps atmosfèric. A las tres despejó. A les tres va aclarir.

Hoy es un dia despejado. Avui és un dia serè.

Aclarir el cap després de dormir, beure massa o haver estat molt de temps concentrat en una feina. Salí a despejarme un poco. Vaig sortir per esbargir-me (espavilar-me) una mica.

Esperem haver-vos servit d’ajuda.

 

 

 

TRADUCCIÓ INVERSA

Fa uns anys, en l’ensenyament de llengües estrangeres,  es va intentar utilitzar el mateix sistema amb què s'ensenyava el llatí.  A aquest mètode  se li deia grammar translation perquè s'ensenyava principalment a partir de la gramàtica i l'exercici principal era la traducció. Evidentment aquest mètode no servia per ensenyar a parlar la llengua estrangera i per això es va abandonar. 

Però... abans d’aprofundir en el tema d’avui, farem una petita introducció teòrica. 

Hi ha quatre habilitats (skills) que s’han de practicar per aprendre una llengua: parlar, comprensió oral, escriure i comprensió lectora (speaking,  listening,  writing and reading). Les dues primeres pertanyen a la llengua oral i les altres dues a la llengua escrita. Es considera que parlar i escriure són habilitats actives perquè l’estudiant ha de ser creatiu en la producció de frases mentre que la comprensió lectora i l’oral són habilitats passives perquè l’estudiant no ha de produir cap text, només entendre’ls. 

La traducció que usava el grammar translation era la que anomenem directa, és a dir de la llengua estrangera a la pròpia. Amb aquest mètode es practicava quasi en exclusiva una habilitat passiva: la comprensió lectora. Avui dia, molts altres mètodes han suprimit la traducció directa. 

Actualment, en l’ensenyament d’un idioma estranger sembla que la traducció és maleïda.  Nosaltres la volem reivindicar, però no la traducció directa sinó  la inversa,  és a dir: de la llengua pròpia  a l’estrangera. La volem reivindicar perquè la traducció inversa utilitza altres habilitats que no utilitzava la directa. 

Quan traduïm una frase del nostre idioma a l'idioma estranger,  hem de crear una frase que no sabem de manera natural,  sinó que hem hagut d’aprendre. A més a més també practiquem la comprensió,  perquè és impossible no entendre una frase que hem construït nosaltres mateixos. I això serveix tant per a la llengua oral com per a l’escrita.

Per això creiem que la traducció inversa utilitza totes les habilitats lingüístiques:  parlar, comprensió oral,  escriure i comprensió lectora. Evidentment per a les habilitats orals necessitem un coneixement fonètic de la llengua estrangera.

Amb això no volem dir pas que l'únic exercici que hem de fer per aprendre una llengua estrangera sigui la traducció inversa. Simplement posem l'èmfasi en el fet de la bondat d'aquesta mena de traducció,  amb una gran diferència respecte a la traducció directa,  que produïa uns beneficis molt més limitats. 

La gradació d’aquest aprenentatge ha d’anar de frases més fàcils (i més semblants a la llengua de l’aprenent) a més complicades. Com en qualsevol altre mètode.

Un altre avantatge de la traducció inversa és que redueix al mínim l’ensenyament de la gramàtica. Per què? Perquè el parlant d’una llengua ja té una gramàtica interioritzada i l’únic que ha de fer és traduir. Si tradueix una frase que està en temps passat ho fa sense necessitat d’utilitzar terminologia gramatical, perquè ja coneix que és un passat. No cal explicar que “Em vaig comprar un entrepà” expressa un fet passat i que s’ha de construir una frase en passat en la llengua objecte de l’aprenentatge. L’estudiant ho comprèn per intuïció.

La traducció inversa es pot introduir simplement com una sèrie d’exercicis afegits als que ja fem. O pot ser la base d’un sistema d’aprenentatge que considera que primer s’ha d’introduir allò que representa una traducció literal i, per tant, fàcil i després aquelles frases que són més diferents entre les dues llengües.

Pensem que el que és més difícil d’aprendre d’una llengua estrangera, és la manera diferent d’expressar les coses. Per ex. una frase com How old are you? seria considerada difícil perquè pregunta per l’edat d’una forma molt diferent a com ho fem nosaltres: “Quants anys tens?” Contràriament, si dir “Jo tinc un llibre” en anglès és I have a book, podem veure que la sintaxi s’acosta molt a la nostra i es pot fer una traducció quasi literal.

Així doncs, els exercicis de traducció inversa han de començar per frases com el segon exemple i, a poc a poc, anar introduint frases que presentin diferències de construcció i/o de manera de dir. És clar que, en el desenvolupament de la classe, poden sorgir frases complexes que caldrà resoldre. No hem de ser massa rígids.

Insistim que, actualment, la traducció no té bona premsa en l'ensenyament de llengües estrangeres tot i que els estudiants adults recorren, instintivament, a la traducció. Nosaltres considerem que cal tenir la ment oberta a qualsevol sistema que pugui ajudar en una tasca tan complexa com l'aprenentatge d’una llengua que, com sabem, no és bufar i fer ampolles.

 

BULTO – S’hauria d’admetre?

Bulto és un mot provinent del castellà que ha arrelat en la nostra llengua. Això no ho podem pas negar. 

Hi ha qui defensa que s’hauria d’incloure en el corpus acceptat per l’Institut d’Estudis Catalans, tal com s’ha fet en els casos de guapo, mico o duro. De fet, bulto és paraula acceptada, com a castellanisme, al diccionari Català-Valencià-Balear de Francesc de Borja Moll però no coneixem cap altre diccionari que l’accepti.

Nosaltres no ens considerem puristes de la llengua i, de la mateixa manera que acceptem la incorporació d’anglicismes, per exemple, podem acceptar també castellanismes. El problema rau en si aquesta incorporació ve a omplir un buit de significant o ve a desplaçar-ne un de propi. En el cas de bulto creiem que, per molt usat col·loquialment que sigui, no s’ha d’incorporar al català perquè el seu ús desplaça no un sinó diversos significants propis i vius de la nostra llengua.

També hem sentit argumentar que fer servir un català massa genuí ens pot fer sentir ridículs i, en canvi, fer servir castellanismes ens fa sentir més naturals. De debò... això és un argument? El sentit del ridícul és molt personal.

Creiem i defensem que podem parlar en un català genuí amb tota naturalitat, sense jocfloralismes i sense castellanismes. És cert que cal una mica d’esforç i perseverança. Parlar tal com raja sempre serà més còmode.

Un exemple... de petits dèiem bussón i sello... qui ho diu ara? Tot és qüestió d’acostumar-s’hi. El jovent d’avui dia, que ja ha anat a l’escola catalana, podria sentir-se més ridícul usant aquests castellanismes.

En aquesta línia, us proposem revisar alguns dels significats atribuïts al mot castellà bulto que poden expressar-se en un català natural i proper.

Veiem alguns exemples traduïts del castellà:

Volum o elevació d’un objecte:

La cartera le hacía bulto en el pantalón.

La cartera li feia un bony als pantalons.

Inflor, inflamació:

Tiene varios bultos en todo el cuerpo.

Té diversos bonys en tot el cos.

Bosses, maletes, fardells de l’equipatge:

Se permite un solo bulto por persona.

Es permet un sol paquet (bossa, fardell) per persona.

Cos vist confusament:

Vio un bulto a lo lejos.

Va veure una figura (silueta, ombra) llunyana.

Expressions:

Calculó los invitados a bulto.

Va calcular els convidats a ull (per damunt, per sobre).

Cuando lo necesito, escurre el bulto.

Quan el necessito, fuig d’estudi, (s’escapoleix, toca el dos).

Se ha unido al grupo para hacer bulto.

S’ha unit al grup per fer número, (Hi ha anat de comparsa).

Hace mucho bulto.

Fa molt embalum (volum, té grans dimensions, ocupa molt espai).

Esto es un error de bulto.

Això és un error com una casa (massiu, important, gros).

Siempre tiras a bulto.

Sempre tires toqui qui toqui.

Segurament hi ha més frases en les quals es fa servir el mot castellà bulto però creiem que aquestes són les més importants.

JOYSTICK i altres

CAMINAVA CAPCOT I AMB LES DENTS SERRADES

Entre els mots que són castellanismes, i per tant el seu ús és incorrecte, trobem el verb APRETAR. Si el cerquem en un diccionari de castellà, veurem que té quinze entrades, cosa que vol dir que és un verb molt utilitzat en diversos contextos. Si comproveu quants sinònims té veureu que la xifra és altíssima. Jo n’he comptat quaranta-cinc, sumant tots els contextos.

Què passa si incorporem el verb castellà APRETAR a la nostra parla catalana? Doncs que trobarem que el seu ús serà altíssim i no desplaçarà un sol mot català sinó una bona colla.

Així que avui parlarem del verb APRETAR i de les possibles substitucions en català parlat. Sempre proposem solucions col·loquials i no literàries, encara que a vegades és inevitable introduir alguna forma menys col·loquial.

Aquí tenim alguns exemples i les seves traduccions:

Apretar el gatillo. Prémer el gallet.

Apretar el acelerador. Prémer l’accelerador. Pitjar l’accelerador. Trepitjar l’accelerador.

Apretar un botón. Pitjar un botó. Prémer un botó. Tocar un botó. En informàtica: Clicar.

Llevar ropa apretada.  Portar roba tibant. Roba que tiba. Roba ajustada.

Los zapatos me aprietan. Les sabates em van massa justes.

Apretar el cinturón. Ajustar el cinturó. Estrènyer el cinturó. Cenyir el cinturó.

Tengo un horario muy apretado. Tinc un horari molt atapeït. Horari molt ple.

Apretar la empuñadura. Prémer l'empunyadura.

Apretar los dientes. Serrar les dents.

Me aprietan demasiado. Em collen massa. M’exigeixen massa. Em pressionen massa.

No te lo diré aunque me aprietes. No t’ho diré encara que em burxis.

Apretar tornillos. Collar cargols.

Apretar las manos. Encaixar les mans.

Dar un apretón de manos. Fer una encaixada de mans.

Apretar a córrer. Arrencar a córrer.

Apretar el calor. Apretar el sol. Picar la calor. Picar el sol. Cremar el sol.

Apretar la cuerda. Agafar fort la corda.

Agenda muy apretada. Agenda molt plena. Agenda molt carregada. Agenda molt atapeïda.

Gente apretada. Gent apinyada.

Este equipo aprieta mucho. Aquest equip pressiona molt. Aquest equip ataca molt.

Ha sido un resultado my apretado. Ha estat un resultat molt ajustat.

Apretar los codos. Fer colzes.

Apretar el paso. Apressar-se. Afanyar-se.

Lineas muy apretadas. Línies molt juntes.

Esperem que tots aquests exemples us siguin d’ajuda per tal que la conversa sigui més lliure de barbarismes però, al mateix temps, resulti natural en català.

A HOMELIKE PLACE

És coneguda per als estudiosos de la llengua anglesa l’existència de moltíssims monosíl·labs.

Per una banda, això ens presenta una dificultat bastant important perquè cal estar molt atents a la pronunciació per reconèixer bé el significat d’un mot tan curt, a voltes compost per tres sons, un d’ells una vocal que no correspon a cap de les vuit vocals catalanes.

Però, per altra banda, la creació de mots nous a partir de la derivació i, sobretot de la composició, ens permet ampliar d’una manera bastant ràpida el nostre vocabulari anglès.

Per exemple: postman (compost de post i de man) o luckily (lucky amb sufix -ly). I malgrat això no resulten ser mots massa llargs.

Agafem la paraula futbolista i veiem que té quatre síl·labes fut-bo-lis-ta. Bé, en anglès és football player, essent football un mot compost i player un mot amb sufix i, tot i això, pronunciem també 4 síl·labes foot-ball-pla-yer.

Avui parlarem d’un dels significats del mot LIKE.

Sabem que pot ser verb: I like football. M’agrada el futbol.

Sabem també pot ser adverbi: She talks like her brother. Parla com el seu germà.

Però LIKE també pot anar darrera d’un nom en qualitat de sufix, formant un adjectiu amb un nou significat: a la manera de/ semblant a... (el nom)

He’s very childlike. És molt infantil (com un nen).

They have flu-like symptoms. Tenen símptomes gripals (semblants a la grip).

A vegades aquestes paraules s’escriuen amb guió o sense.

Més exemples:

They are manlike apes. Són simis humanoides (semblants als homes).

The animal has a wormlike body. L’animal té un cos de cuc. (vermiforme).

Some things are not ladylike. Algunes coses no són pròpies d’una senyora.

The figure appeared ghostlike. La figura apareixia fantasmagòrica.

He was very soldierlike. Era molt marcial.

This place is exceptionally homelike. Aquest lloc és especialment casolà.

En aquest lloc web podeu trobar moltíssims exemples més: 

https://en.wiktionary.org/wiki/Category:English_words_suffixed_with_-like

Així doncs, podem veure les possibilitats inacabables d’aquest sufix, cosa que ens permet conèixer un munt d’adjectius nous sense massa esforç.

De tota manera cal recordar que existeixen altres sufixos amb significats semblants:

-esque, -ish, -ly, -oid, -some, -y.  Un altre dia, ja en parlarem.

M'AGRADEN ELS CABELLS SUELTUS

Avui voldríem veure les possibles traduccions d’un castellanisme bastant estès i de difícil substitució.

Moltes vegades un castellanisme es pot substituir per una sola paraula catalana. La paraula buzón en quasi tots els seus significats es pot substituir per bústia. Però en altres casos es necessiten moltes altres paraules catalanes per substituir-lo. Les correspondències entre llengües no solen ser d’un a un.

El castellanisme que proposem revisar avui és suelto/a.

Si comprovem a l’IEC l’existència d’aquest mot, ens trobem amb quatre entrades: el verb soltar, l’adjectiu, solt, solta, el nom soltesa i l’adverbi soltament. Llavors... per què nosaltres parlem d’un castellanisme? Doncs perquè l’ús dels adjectius solt, solta, ens resulta molt artificial, per molt que sigui admès a l’IEC. A més, volem fer constar que la majoria de vegades, la gent no diu solt, solta, sinó sueltu, suelta, cosa que demostra la procedència d’aquest ús: la interferència amb el castellà.

I això és així perquè es tracta d’un adjectiu amb una gran versatilitat o sigui que s’adapta a un munt de significats, cosa que el fa tremendament útil. Els parlants catalans l’adopten per aquest ús múltiple precisament i el fan servir en tots aquells casos en què es fa servir en castellà, això reforça la idea de ser un castellanisme.

Així doncs, no n’hi ha prou amb canviar sueltu per solt sinó que, en molts casos, cal fer servir les formes més pròpies del català.

Aquí tenim algunes frases en castellà i la seva traducció més natural en català:

Llevar el pelo suelto. Portar els cabells solts (artificial). Portar els cabells deixats anar.

Llevar un vestido suelto. Portar un vestit fluix, ample, folgat.

No tengo suelto. No tinc monedes. No tinc canvi.

Dijo cuatro palabras sueltas. Va dir quatre paraules escadusseres, deslligades.

Tenía un diente suelto. Tenia una dent fluixa, que li ballava.

Hay un asesino suelto. Hi ha un assassí deixat anar, fugit, lliure, en llibertat.

Va muy suelto. (De ventre) Va molt fluix. Va diarreic. Va molt líquid. (De comportament) Va sense control, esbojarrat.

Bailan sueltos. Ballen separats.

Llevar los cordones sueltos. Portar els cordons deslligats.

Tener fascículos sueltos. Tenir fascicles saltejats, separats.

Quedar cabos sueltos. Restar caps sense (per) lligar.

No puedes llevar el perro suelto. No pots portar el gos deslligat.

Tiene un lenguaje suelto. Té un llenguatge fluid.

Tener la lengua suelta. Tenir la llengua llarga.

Tener un tornillo suelto. Tenir un cargol fluix.

Com podeu veure, les solucions són moltes i variades. Reduir-ho tot al castellanisme sueltu/suelta significa empobrir moltíssim la nostra parla.

Algunes d’aquestes versions es podrien haver fet amb solt, solta però, a nosaltres, ens resulta artificial.

El verb soltar es pot traduir la major part de vegades per deixar o deixar anar. Tot i que també tenim un munt de solucions més adients a cada cas.

Exemples:

Soltar un animal. Desfermar un cavall. Aviar els coloms.

Soltar amarras. Desenganxar les amarres. Desamarrar. Amollar les amarres.

Soltar un discurso, un sermón. Engegar un discurs, un sermó.

A DRUG-INDUCED COMA. Un tipus de complementació del nom.

La complementació d’un substantiu és molt rica en anglès. En principi podem tenir uns complements abans del substantiu (noms, adjectius, participis, i la seva combinació) i uns complements després del substantiu (en general sintagmes preposicionals i clàusules de relatiu). Tot i que en català també usem els mateixos elements en la complementació nominal, observareu que les estructures canvien.

Vegem-ne alguns exemples:

A black car. Un cotxe negre. Complementació  amb un adjectiu abans del nucli.

The car keys. Les claus del cotxe. Complementació amb un substantiu abans del nucli.

The man who came in from the cold. L’home que va venir del fred (títol d’un llibre). Clàusula de relatiu després del nucli.

The woman in red. La dona de vermell (títol d’una pel·lícula). Sintagma preposicional després del nucli però usant una preposició diferent en català.

En aquest article, aprofundirem en un tipus de complementació davant del substantiu: la combinació d’un participi (present o passat) amb un altre substantiu.

Posem-ne un exemple:

A drug-induced coma. Un coma induït per medicaments.

En primer lloc veiem que la traducció (com sol passar en la complementació davant del substantiu) sol ser de dreta a esquerra. Alguns (però no tots) d’aquests sintagmes tenen una base d’oració passiva. En el nostre exemple: El coma ha estat induït per un(s) medicament(s).

Aquest tipus de complementació és relativament curt (poques paraules) i molt ric de significat. Per això s’usa molt en el llenguatge científic.

Vegem-ne altres exemples recollits d’internet:

Energy-saving devices. Dispositius que estalvien energia. Aquí l’origen no és una passiva.

Battle-hardened soldiers. Soldats endurits per la batalla. Aquí sí: Els soldats han estat endurits per la batalla.

Tot i que també podríem fer una construcció predicativa (després del verb ser):

The soldiers are battle-hardened. Els soldats estan endurits per la batalla.

Altres exemples:

Alcohol-based chemicals. Productes químics basats en l’alcohol.

Volunteer-built homes. Llars construïdes per voluntaris.

Student-run newspaper. Diari dirigit per estudiants.

Bacteria-repellent coating. Capa que repel els bacteris. (Aquí el participi és llatí).

Wound-healing immune response. Resposta immune que cura ferides.

Infection-fighting T cells. Cèl·lules T que lluiten contra la infecció.

The London-based news organization. L’organització de notícies amb base a Londres.

Breathtaking heroism. Heroisme impressionant (que talla la respiració).

Fact-finding expedition. Expedició d’investigació (reconeixement).

Resumint, i tal com hem dit a l’inici, la complementació d’un substantiu és molt rica en anglès.

En aquest article només ens  hem centrat en una de les possibles construccions, i ho hem fet perquè aquest tipus de complementació no se sol explicar molt sovint.

És ben cert que, en ser estructures força allunyades de les del català, pot costar més d’assimilar-les. Creiem però que val la pena parar-hi atenció i intentar incorporar-les al nostre nivell d’anglès, si més no passivament per tal de poder entendre textos, especialment tècnics i/o científics, com per exemple les instruccions d’un aparell electrònic que sovint presenten unes traduccions horribles.

Pel que fa a la resta de complements nominals, us en podeu informar fàcilment. De fet en el món d’internet no té massa sentit tornar a explicar el que ja es pot trobar en 3.000.000 de llocs web.

SANTANDREU – Emmudiments i Sensibilitzacions

Parlem d’emmudiments quan tenim un so que desapareix en la pronúncia habitual, per exemple en el mot SANT emmudim la T final. Cal puntualitzar que aquest fenomen no té lloc en tot el territori del català.

I parlem de sensibilitzacions quan aquest mateix so que havíem emmudit torna a aparèixer en segons quins contextos, per exemple SANT ANDREU. Quan lliguem els dos mots la T torna a ser pronunciada formant síl·laba amb la A que segueix: san-tan-dreu.

Però sembla que la gent que treballa als mitjans de comunicació catalans no ho tenen del tot clar perquè moltes vegades no sentim aquesta sensibilització. Potser per influència del castellà, potser per deixadesa, la qüestió és que trobem a faltar aquesta T en aquests contextos.

Emmudiment de la T/D

A final de mot darrera N i L: cant, cent, vint, salt, malalt, herald, pont, molt, profund...

Pronunciem la T/D a final de mot darrera R (amb vacil·lacions): fart, cert, port, sort, verd... Però l’emmudim completament en els plurals d’aquests mateixos mots: farts, certs, ports, sorts, verds...

Al final de tots els gerundis: anant, fent, dormint...

Sensibilització de la T

Quan el mot que segueix comença per vocal: Sant Antoni (san-tan-to-ni), Sant Esteve (san-tes-te-ve), cent anys (cen-tanys), vint-i-un (vin-ti-un). Trobem casos vacil·lants en què alguns parlants mantenen la pronúncia de la T i altres no: cent homes, quant és?...

En els gerundis que porten darrera els pronoms febles Hi, HO com: anant-hi (a-nan-ti), fent-ho (fen-to).

Nota: Entre parèntesi posem només com s’ha de fer la pronúncia sil·làbicament i no fem la transcripció en alfabet fonètic per tal que aquesta reflexió sigui entenedora per a tothom i no únicament per als especialistes.

Emmudiment de la R

A final de mot: altar, diner, carrer, ahir, monestir, cremor, flor, por, madur... en els plurals d’aquests mots, la R també s’emmudeix: altars, diners, carrers, etc...

Però cal estar atents perquè hi ha un munt de casos en què la R final no s’emmudeix.

Monosíl·labs i/o bisíl·labs: bar, car, or, pur, mur... amor, favor, labor, sabor, vapor, futur... En tots aquests casos cal pronunciar sempre la R final.

Adjectius: militar, popular, exemplar, anterior, posterior, inferior, superior, interior, exterior... Tot i que hem sentit parlants que l’emmudeixen, considerem que en aquest tipus d’adjectius també cal pronunciar la R final.

Al final dels infinitius la R desapareix en la pronúncia: anar, fer, venir, sentir, dur, merèixer...

I també l’emmudim a l’interior d’un mot: arbre (a-bre) prendre (pen-dre) comprendre (com-pen-dre)

Sensibilització de la R

En els infinitius que enllacen amb un pronom feble: anar-hi (a-na-ri), cantar-la, fer-ho (fe-ro), estimar-nos, venir-vos, sentir-ne...

Però no sensibilitzem la R quan el verb no porta l’accent en l’última síl·laba: merèixer-la (me-rei-xe-la), conèixer-ho (co-nei-xe-ho)...

A l’interior d’un mot que s’havia emmudit, el so consonàntic reapareix: arbrat, pres, comprès...

Nota final: Volem fer constar una vegada més que aquestes fenòmens fonètics no són homogenis en tot el territori de parla catalana, de manera que els emmudiments no es fan en algunes zones del País Valencià i/o de les Illes.

Hi ha més casos d’emmudiments i sensibilitzacions que tractarem en propers articles.

THE BLACK ONE IS THE BEST

Moltes vegades quan estem parlant d’un objecte concret i ja esmentat, per economia lingüística, suprimim el nom i substantivem l’adjectiu que l’acompanya.

Per exemple: El cotxe blanc és de la meva germana i el verd és meu.

No ens cal repetir el nom de l’objecte -cotxe- perquè ja coneixem de què estem parlant. Això passa quan fem referència a un substantiu acompanyat d’un o més adjectius.

1 - Com es fa aquesta referència en anglès? Construint la frase amb el pronom one.

Per exemple: El negre o un de negre - the black one o a black one. En el cas del plural faríem servir ones. The black ones – Els negres.

En aquests casos, l’ús del pronom one és sempre obligatori.

2 - Però també podem trobar frases amb el pronom one en altres casos en què el seu ús no és obligatori sinó opcional.

Primer direm que one(s) es pot suprimir quan els adjectius són en grau superlatiu.

Per exemple: Aquest cotxe és el més ràpid. This car is the fastest (one).

També es pot suprimir quan fem servir una sèrie de determinants (this, that, these, those, another, either, neither ....) i amb algun pronom interrogatiu (which).

Vegem-ne alguns exemples:

Which (one) would you prefer? Quin preferiries?

That (one) is the best. Aquell és el millor.

Either (one) will do. Qualsevol (dels dos) servirà.

We can buy another (one). Podem comprar-ne un altre.

I don’t like those (aquí ones és poc freqüent). No m’agraden aquells.

De tota manera, això no vol dir que no es pugui usar one(s) en quasi tots els casos. Sempre ho podem fer si no recordem en quins casos es pot suprimir.

3 - Per últim, no usem one(s) amb possessius (my, your ...), some, any, both i numerals (one, two ...). Però si hi ha un adjectiu , sí que usem one(s)

Exemple:

I want five. I want five white ones. En vull cinc. En vull cinc de blancs.

Tampoc no es fa servir one amb noms incomptables i rarament amb noms abstractes.

Exemples:

We have run out of butter. Buy German butter. No tenim mantega. Compra l’alemanya.

The French method is very similar to the German method. El mètode francès és molt semblant a l’alemany.

Així doncs, tenim tres grups:

1 – El pronom one és obligatori en la construcció de la frase.

2 – El pronom one és opcional.

3 – El pronom one no s’hi ha de posar, amb l’excepció esmentada.

EN TINC MOLT BON RECORD – Pronom EN (2)

Fa poc vam parlar de la necessitat de mantenir en vida el pronom EN si no volem acabar parlant en catanyol. Vam esmentar tres casos en què el fem servir i avui parlarem d’uns altres contextos en què també apareixen aquest pronom EN tan nostre.

1 - Quan volem substituir aquell complement verbal que es refereix a un lloc i va introduït per la preposició DE:

Joan tornarà de París demà...  Joan EN tornarà demà.

Va sortir de la feina molt tard... EN va sortir molt tard. (s’entén “la feina” com el lloc de treball).

2 – Quan es tracta de substituir el complement d’un nom o un adjectiu:

Agafa el cotxe de la Marga... Agafa’N el cotxe.

Tinc molt bon record d’aquelles vacances... EN tinc molt bon record.

No sé qui és el president de la comunitat... No sé qui N’és el president.

No t’ho mengis, està ple de formigues... No t’ho mengis, N’està ple.

3 – Quan el subjecte que realitza l’acció no porta article:

Ha arribat algun autobús de València? Sí, N’acaba d’arribar un.

Ja no queden amics com tu... Ja no EN queden ... D’amics com tu, ja no EN queden.

Si volem repetir el concepte, ho podem fer sempre que fem una pausa (marcada per la coma) i no ens oblidem del pronom EN.

Però si diem: D’amics com tu, ja no queden... estem calcant l’estructura del castellà.

4 – Quan el complement verbal és predicatiu de verbs com: fer-se, dir-se, elegir, designar...

S’ha fet molt gran el teu fill.... Sí, se N’ha fet en quatre dies.

Hola, em dic Judit... Quina casualitat! Jo també me’N dic.

Cal elegir (o designar) un substitut immediatament... Cal elegir-NE (o designar-NE) un immediatament.

5 – Altres verbs pronominals. Ja vam comentar el cas del verb ANAR-SE’N.... Me N’he anat sense pagar.

També hi ha altres verbs que quan són pronominals demanen el pronom EN:

Adonar-se’n... Me N’he adonat massa tard (d’allò).

Recordar-se’n... No me’N recordo mai (de la contrasenya).

Sortir-se’n.... Me N’he sortit prou bé (d’aquella situació).

Tornar-se’n... En Pau se N’ha tornat molt (d’antipàtic).

6 – I, per últim, farem un petit esment al verb HAVER-HI (existència d’alguna cosa en algun lloc):

Quantes garrafes d’aigua hi ha? N’hi ha tres.

Vigileu però de no exagerar i no digueu pas: N’hi ha tres garrafes.

Podeu repetir el concepte, ja ho hem dit, però amb la coma i el pronom: De garrafes, N’hi ha tres.

Esperem que us hàgim resol alguns dubtes. Aviat comentarem el pronom HI que, pobret, també se l’oblida molta gent.

PHRASALS: He put out the fire.

En anglès hi ha un tema que poca gent gosa abordar amb profunditat. És el dels phrasal verbs o phrasals.

Els phrasals són verbs que porten preposicions o adverbis afegits amb els quals canvien el seu significat. Aquest canvi pot ser superficial o molt profund. No volem entrar en la sintaxi o en la semàntica d’aquests verbs, perquè en podeu trobar tota la informació a la xarxa.

El nombre de phrasals és, a la pràctica, infinit i una classificació definitiva d’aquests verbs ha fracassat, en la nostra opinió. També és veritat que, segons els generativistes, és impossible d’escriure la gramàtica completa d’una llengua.

Per tant, què pretenem en aquest petit article? L’únic que farem és presentar alguns phrasals que són equivalents a verbs anglesos d’origen llatí.

Els phrasals són més col·loquials i s’usen més en la conversa. Els llatinismes, en general, solen ser més propis del llenguatge escrit. Nosaltres creiem que sense un bon coneixement dels phrasals més comuns és molt difícil parlar, o inclús entendre un anglès genuí.

Veiem només alguns d’aquest verbs amb el seu equivalent llatí i amb un exemple.

Back out of	Several people backed out of their treatment. Diverses persones van abandonar el seu tractament.	Abandon
Call for	This act of aggression calls for immediate response. Aquest acte d'agressió demana una resposta immediata.	Necessitate
Call off	They asked to call off the strike. Van demanar cancel·lar la vaga.	Cancel
Carry on	The match will carry on in your absence. El partit continuarà en la teva absència.	Continue
Carry out	He carried out the research because his friend couldn’t find the time. Va realitzar la recerca perquè el seu amic no va poder trobar el temps.	Execute
Come up with	He had to come up with a way to save more money. Va haver de trobar una manera d’estalviar més diners.	Invent
Cut down on	Good writers cut down on unnecessary adverbs and adjectives. Els bons escriptors redueixen adverbis i adjectius innecessaris.	Reduce
Cut out	I’ve cut out chocolate completely. He eliminat completament la xocolata.	Eliminate
Fall apart	The whole team fell apart. Tot l’equip es va desmuntar.	Disintegrate
Fill in for	Your friend will fill in for the secretary on sick leave. El vostre amic substituirà la secretària de baixa per malaltia.	Substitute
Find out	I want to find out the reason of his attitude. Vull esbrinar la raó de la seva actitud.	Discover
Get (it) over with	I have a lot of work and I can’t get it over with. Tinc molta feina i no puc acabar-la.	Complete
Get across	He couldn’t get his message across. No va poder fer arribar el seu missatge.	Communicate
Get away	All of them tried to get away from the consequences. Tots ells van intentar escapar de les conseqüències.	Escape
Give in	After a long time, he gave in to the demands. Després de molt de temps, va cedir a les demandes.	Yield, cede, cease
Give up	The outnumbered forces would not give up. Les forces superades en nombre no es rendirien.	Surrender
Go on	She went on doing what she had always wanted to do. Va continuar fent el que sempre havia volgut fer.	Continue
Leave out	The man left out a number of important details. L’home va ometre alguns detalls importants.	Omit
Look into	We must look into other possible explanations for this. Hem d’investigar altres explicacions possibles per a això.	Research, investigate
Make up	I made up a story to tell my daughter. Vaig inventar una història per explicar-li a la meva filla.	Fabricate, invent
Make up for	I want to make up for your loss. Vull compensar la vostra pèrdua.	Compensate for
Pass on	The flu can be passed on through saliva. La grip es pot transmetre a través de la saliva.	Transmit
Point out	She points out that everything is necessary. Assenyala que tot és necessari.	Explain
Pull off	They wanted to get the loan but didn’t pull it off. Volien aconseguir el préstec, però no van tenir èxit.	Succeed
Put off	You can’t put the decision off any longer. No podeu ajornar més la decisió.	Postpone, delay
Put out	He put out the fire. Va apagar el foc.	Extinguish
Put up with	I can’t put up with your commentaries. No puc suportar els vostres comentaris.	Tolerate
See to	I’ll see to it that you get what you deserve. M’encarregaré que obtinguis el que et mereixes.	Arrange
Take after	He takes after his father. S’assembla al seu pare.	Resemble
Turn down	The board must turn down a number of applicants every year. La junta directiva ha de rebutjar un nombre de sol·licitants cada any.	Reject