El dia 16 de febrer,
l’Acadèmia de La Crusca va admetre a tràmit la consideració d’una nova paraula
italiana inventada per un nen de 8 anys: petaloso.
El fet, conegut arreu del món a través de la xarxa, ha estat notícia dels
principals diaris i, cosa més important, el mot ha estat incorporat ja per milers de
parlants de manera que la difusió d’aquest neologisme s’ha fet viral i, en pocs
dies, petaloso ha esdevingut trending topic a Twiter.
Així ha nascut una nova
paraula.
Tot va començar a
l’escola Marchesi de Copparo (Ferrara) quan Matteo, un nen de 8 anys de tercer
de primària, es va trobar davant d’un exercici que li demanava un adjectiu que
descrivís el nom flor (en italià: un fiore). Matteo va trobar una resposta precisa:
petaloso. Efectivament, una flor és
“petalosa” o sigui que té molts pètals. La seva professora, Margherita, li va
dir que aquella paraula no existia al diccionari i va afegir un comentari personal
al marge: “una errada molt bonica”.
Però el gran mèrit de
la professora va ser no menystenir aquell moment creatiu del seu petit alumne i
va decidir enviar la paraula a l’Acadèmia de La Crusca, organisme regulador de
la llengua italiana.
Pocs dies després en
rebia la resposta: “Matteo: La paraula que has inventat és una paraula ben
formada i podria usar-se en italià perquè sona com altres paraules formades de
la mateixa manera com coraggioso o peloso.” I més endavant li diu: “...
per tal que una paraula entri al diccionari cal que sigui primer coneguda per
la societat, que hi hagi molts parlants que la comprenguin i la incorporin a la
seva parla quotidiana. Si aconsegueixes difondre la teva paraula així, llavors
esdevindrà una paraula pròpiament italiana”.
Segon gran mèrit:
l’Acadèmia de La Crosca tampoc va menystenir la creativitat del nen, és més, el
va estimular amb els seus comentaris i el va tractar amb respecte i sense
condescendència.
D’això se’n diu tasca
educativa. D’això se’n diu veritable pedagogia. Chapeau!
D’aquesta notícia el
que més ens ha agradat ha estat la formació lingüística que se’n desprèn. Més
si tenim en compte que, en aquest país nostre, de formació lingüística se’n té
molt poca. I no ens referim al domini de diverses llengües sinó al coneixement
del què és una llengua, de com es forma, de com es manté viva i de com es mor.
I encara més: tenir consciència de qui la manté viva i de qui la deixa morir o
la mata directament.
Una llengua és un cos
viu i per continuar vivint necessita parlants que se’n serveixin, i amb aquest
ús és evident que la modificaran, l’actualitzaran, la modernitzaran. I els
organismes reguladors no han de ser mai un fre a la vitalitat d’una llengua en
nom de la puresa. Pot ser que una llengua perdi puresa amb la incorporació de
neologismes o d’estrangerismes i s’ha d’acceptar sense recança perquè en un món
mestís com el del s. XXI no es pot pretendre mantenir la puresa d’una llengua
si no es vol córrer el risc de convertir-la en una relíquia.
Així que ja només ens
queda dir:
Bravo Margherita! Amb la teva decisió de no
tallar-li les ales al petit Matteo, potser, algun dia el veuràs convertit en un
gran escriptor.
Bravo Academia de La Crusca! Per no ser ni
arrogant ni inflexible, per no ser rígida i normativista. Bravo! per ser
acollidora i respectuosa amb els parlants, tinguin l’edat que tinguin.
I... Bravo Matteo! Continua així! No deixis
que res ni ningú posi traves a la teva creativitat que és la qualitat principal
d’un ésser humà.
