dimarts, 1 de març del 2016

PETALOSO. El naixement d’una nova paraula.

El dia 16 de febrer, l’Acadèmia de La Crusca va admetre a tràmit la consideració d’una nova paraula italiana inventada per un nen de 8 anys: petaloso. El fet, conegut arreu del món a través de la xarxa, ha estat notícia dels principals diaris i, cosa més important, el mot ha estat incorporat ja per milers de parlants de manera que la difusió d’aquest neologisme s’ha fet viral i, en pocs dies, petaloso ha esdevingut trending topic a Twiter.

Així ha nascut una nova paraula.
Tot va començar a l’escola Marchesi de Copparo (Ferrara) quan Matteo, un nen de 8 anys de tercer de primària, es va trobar davant d’un exercici que li demanava un adjectiu que descrivís el nom flor (en italià: un fiore). Matteo va trobar una resposta precisa: petaloso. Efectivament, una flor és “petalosa” o sigui que té molts pètals. La seva professora, Margherita, li va dir que aquella paraula no existia al diccionari i va afegir un comentari personal al marge: “una errada molt bonica”.
Però el gran mèrit de la professora va ser no menystenir aquell moment creatiu del seu petit alumne i va decidir enviar la paraula a l’Acadèmia de La Crusca, organisme regulador de la llengua italiana.
Pocs dies després en rebia la resposta: “Matteo: La paraula que has inventat és una paraula ben formada i podria usar-se en italià perquè sona com altres paraules formades de la mateixa manera com coraggioso o peloso.” I més endavant li diu: “... per tal que una paraula entri al diccionari cal que sigui primer coneguda per la societat, que hi hagi molts parlants que la comprenguin i la incorporin a la seva parla quotidiana. Si aconsegueixes difondre la teva paraula així, llavors esdevindrà una paraula pròpiament italiana”.
Segon gran mèrit: l’Acadèmia de La Crosca tampoc va menystenir la creativitat del nen, és més, el va estimular amb els seus comentaris i el va tractar amb respecte i sense condescendència.
D’això se’n diu tasca educativa. D’això se’n diu veritable pedagogia. Chapeau!
D’aquesta notícia el que més ens ha agradat ha estat la formació lingüística que se’n desprèn. Més si tenim en compte que, en aquest país nostre, de formació lingüística se’n té molt poca. I no ens referim al domini de diverses llengües sinó al coneixement del què és una llengua, de com es forma, de com es manté viva i de com es mor. I encara més: tenir consciència de qui la manté viva i de qui la deixa morir o la mata directament.
Una llengua és un cos viu i per continuar vivint necessita parlants que se’n serveixin, i amb aquest ús és evident que la modificaran, l’actualitzaran, la modernitzaran. I els organismes reguladors no han de ser mai un fre a la vitalitat d’una llengua en nom de la puresa. Pot ser que una llengua perdi puresa amb la incorporació de neologismes o d’estrangerismes i s’ha d’acceptar sense recança perquè en un món mestís com el del s. XXI no es pot pretendre mantenir la puresa d’una llengua si no es vol córrer el risc de convertir-la en una relíquia.

Així que ja només ens queda dir:
Bravo Margherita! Amb la teva decisió de no tallar-li les ales al petit Matteo, potser, algun dia el veuràs convertit en un gran escriptor.
Bravo Academia de La Crusca! Per no ser ni arrogant ni inflexible, per no ser rígida i normativista. Bravo! per ser acollidora i respectuosa amb els parlants, tinguin l’edat que tinguin.
I... Bravo Matteo! Continua així! No deixis que res ni ningú posi traves a la teva creativitat que és la qualitat principal d’un ésser humà.



divendres, 29 de gener del 2016

PAUL vs PAU i POL


L’article d’avui és una petita contribució per a la millora de la pronúncia de l’anglès.

Hem observat que una combinació vocàlica que se sol pronunciar malament en anglès és el grup au, aw.

Fa anys, la major part de la gent estudiava francès i no anglès. Els estudiants sabien que au (i eau) es pronunciava o, és una norma que havien interioritzat i que ja es feia automàticament.

Exemples en francès:

Au, autobus, bateau, beau, beaucoup, bureau, chaud, fraude, gauche, gateau, lauré, mauvais...

En tots els casos au (eau) es pronuncia o. No entrem aquí si la o és oberta o tancada.






Doncs bé, en anglès això també és així !

Llavors per què no es pronuncia o sense dubtar?

Probablement perquè les normes fonètiques del francès són relativament fàcils, mentre que les de l’anglès són molt més nombroses, més difícils i amb moltes excepcions.

El grup au, aw no deixa de ser-ne un més. Tot degut a la irregularitat de l’ortografia de l’anglès. És a dir, a l’enorme diferència entre ortografia i pronunciació.

Exemples en anglès:

August, author, applause, awful, claw, crawl, draw, fault, fraud, law, lawn, haul, Paul, pause, raw, yawn...       
  
En tots aquests casos la pronunciació és /o:/ en anglès britànic o una versió més oberta /ↄ:/ en anglès americà. I tant l’una com l’altra són vocals llargues. En cap cas s’ha de pronunciar /aw/ com en català.

Hem de posar especial atenció en aquelles paraules semblants que en català es pronuncien au.

Exemples:

August, author, fraud, pause...

El noms de PAUL, PAU i POL provenen tots del PAULUS  llatí  (significat: petit) que és un nom amb entitat pròpia.

PAULUS ha evolucionat en les diferents llengües, en català ha pres dues formes: Pau i Pol.

En el cas del nom POL que tan d’èxit té avui dia a casa nostra, hem de dir que és una variació de PAU per influència del francès PAUL. En aquest cas, es va interioritzar tant la pronúncia de au en o que fins i tot vam adoptar el nom POL com a propi.



dimecres, 16 de desembre del 2015

CHIP, XIP i TXIP

En el fòrum català del diccionari WordReference, uns usuaris comentaven la pronúncia dels anglicismes que presenten SH o CH a inici de mot, corresponent aquestes grafies a les pronúncies  [ ∫ ] (fricativa palatal sorda) i  [ t∫ ] (africada palatal sorda). Exemples: shock (trauma) i cheese (formatge).
El dubte que tenien era si havien de pronunciar igual:

- en estat de shock
- els cotxes de xoc
Intuïtivament, asseguraven que ells no ho pronunciaven pas igual. I tenien tota la raó.

Avui, intentarem aclarir una mica l’estat d’aquesta qüestió.
En català, hem incorporat molts anglicismes que comencen amb aquests sons, alguns admesos per l’IEC presenten la grafia catalanitzada, altres encara mantenen l’ortografia anglesa.
Anem a veure-ho:
So africat  [ t∫ ]  amb ortografia catalana: Xarleston (charleston), xàrter (charter), xip (chip), xat (chat), xec (check).
So africat  [ t∫ ]  amb ortografia anglesa: cherry, chance, cheese cake.
So fricatiu  [ ∫ ]  amb ortografia catalana: xoc (shock), xut (shoot), xou (show),  xampú (shampoo), xèrif (sheriff), xíling (shilling).
So fricatiu  [ ∫ ]  amb ortografia anglesa: shopping, shorts, share.

Volem fer notar que la catalanització de l’ortografia sempre es fa amb una x tant si prové d’un mot anglès començat per sh com si és començat per ch. I això comporta dubtes en la pronúncia.
Nosaltres no som partidaris d’adaptar l’ortografia però si es fa, creiem que caldria seguir criteris fonètics per tal que es donessin pautes de com pronunciar aquell mot. En el cas que tractem avui seria molt fàcil: x per a sh (pronúncia fricativa) i tx per a ch (pronúncia africada).

Perquè, a més, aquests sons a inici de mot no són pronunciats de la mateixa manera arreu dels territoris de parla catalana.
Les paraules amb x es pronuncien en català amb  [ ∫ ] (fricativa palatal sorda) o amb [ t∫ ] (africada palatal sorda). Normalment l’africada s’usa en català occidental i del sud i la fricativa en català oriental (encara que hi ha dubtes al dialecte central): xàfec i txàfec.
Això vol dir que els parlants del dialecte occidental pronunciaran malament els anglicismes amb sh inicial i els del dialecte oriental els començats per ch.
També contribueix al problema que, en català, hi ha poques paraules amb tx inicial (l’exemple que sempre se cita és Txecoslovàquia, encara que n’hi ha alguns més, com ara txapela, txetxè, etc).
Si a tot això, hi afegim el fet que les paraules castellanes començades per ch són sempre amb pronúncia africada [ t∫ ] i que la nostra fonètica també rep la influència de la castellana, no ens resulta gens estrany acceptar xocolata amb pronúncia africada [ t∫ ].
En conclusió, per totes aquestes raons els parlants tenen dubtes i és absolutament comprensible. Per això defensem que, si emprem anglicismes, ho fem intentant aproximar-nos al màxim a la pronúncia original.
I a les autoritats lingüístiques del país els demanem que, si tenen necessitat de catalanitzar la grafia dels mots manllevats, almenys ho facin seguint criteris fonètics. En el cas que ens ocupa seria xampú (shampoo) però txàrter (charter).
 

Per últim farem un aclariment del títol del nostre article:
La paraula anglesa chip s’ha introduït a la nostra llengua amb dos significats: component d’un aparell informàtic i patates fregides d’aperitiu.

En català trobem que s’ha d’escriure xip però com ho pronunciem?
Per nosaltres, estaria bé manllevar el mot i la seva grafia però si ens entossudim a catalanitzar-la hauria de ser: txip.



Si algun dia, manllevem el mot ship (vaixell)... com serà la grafia catalana?



dijous, 26 de novembre del 2015

TENIR EN COMPTE = TAKE INTO ACCOUNT ?

Actualment, en molts camps professionals, cal fer presentacions en llengua anglesa, especialment si es treballa en una empresa multinacional.  Per aquest motiu, molts executius han de posar al dia el seu nivell d’anglès. I no n’hi ha prou amb millorar el coneixement de la gramàtica, cal tenir bona pronunciació, fluïdesa en el discurs i, sobretot, cal evitar traduccions literals i calcs i aproximar-se tant com sigui possible a la parla nadiua.


Per aconseguir aquest objectiu, cal que interioritzem unes quantes formes concretes que ens serviran en totes les presentacions: formes d’introducció al tema, formes d’enllaç entre idees que poden expressar causa, conseqüència, continuïtat, adversitat, etc... i formes de cloenda.

Avui, en aquest article, comentarem una d’aquesta formes: tenir en compte.

En català, aquesta és una expressió que utilitzem molt freqüentment en una exposició oral. I sovint, quan la traduïm a l’anglès ho fem amb la forma més literal: take into account. Però aquesta forma no s’usa en anglès tant com l’equivalent catalana, així que hem de trobar altres formes per tal d’evitar un discurs monòton, repetitiu i poc natural en anglès.

Creiem que la millor manera serà posar-vos uns quants exemples amb possibles traduccions diferents:

Keep in mind that she is a good woman
Have in mind that she is a good woman
Bear in mind that she is a good woman
Tingues en compte que és una bona dona

Don’t take his defects  into account
Don’t take his defects  into consideration
No tinguis en compte els seus defectes

You have to consider all the possible solutions
Has de tenir en compte totes les solucions possibles
Cal prendre en consideració totes les solucions possibles

Potser aquesta última solució és una de les millors: l´ús de to consider. Pràcticament es podria utilitzar en tots els exemples  anteriors i és la més senzilla de fer servir. També tradueix el verb considerar en molts dels seus significats.

Altres exemples:

Have you considered the consequences of your acts?
Has tingut en compte (considerat) les conseqüències dels teus actes?

Consider the implications of that.
Tingues en compte les implications d’això.

Have you considered all the options?
Has tingut en compte totes les opcions?


Continuarem parlant de tot això en propers articles.


dissabte, 14 de novembre del 2015

GUASÓN, LIGÓN, PASTÓN i altres espècies…

En una conversa informal es fan servir un munt de paraules acabades en –ON que gairebé tothom pot intuir que són castellanismes, per la forma i per la pronúncia.

Mitjançant l’escola hem aconseguit un català força acurat en el registre formal però no s’ha aconseguit pas el mateix en els usos quotidians i informals. L’argot juvenil, en concret, presenta un corpus de formes procedents del castellà que, sense cap mania, s’intercalen en la parla catalana: careto, guarro, moscón, huevón, bocata, buenorra, caraculo, gilipollas…

El castellà té mecanismes molt productius per a la formació de noves paraules d’argot: sufixació (-ata, -ete, -ón, -orro, -aco, -aca, -olo, -ola), composició i abreviació.
En aquests casos, el català no disposa de tants sufixos (-ot, carallot, -às, bonàs, -et, ximplet) i la composició, moltes vegades, és una traducció literal de la forma castellana (caracul). Per aquest motiu, en els usos informals, es prenen en préstec tants castellanismes.

En aquest article volem plantejar, com ja anunciem en el títol, els usos dels mots que presenten el sufix castellà –ON. Veurem que en alguns casos hi ha una equivalència catalana mentre que en altres és inexistent.

El primer cas que tractarem és el dels noms procedents d’altres noms o adjectius, als quals el sufix-ON afegeix intensitat. En aquests casos trobem equivalències correctes, tot i que, moltes vegades, es perd algun matís d’expressivitat.

Es poden substituir per GRAN + nom:
-       carrerón, dramón, hostión, memorión, paradón, peliculón, putón...
-       gran carrera, gran drama, gran hòstia, gran memòria, gran parada... etc.

Però, en canvi, ofereixen solucions diverses:
-       colocón, pastón, santurrón, simplón, solterón, tontón i tontorrón...
-       trompa o merda, dinerada, beat o rosegaaltars, molt simple, solter de fa molts anys, pallús o tontaina o totxo......
-       i com podríem dir dentón? ... que té les dents molt sortides?

En tots els casos anteriors, el mot primitiu és català, així que la castellanització consisteix només en l’ús del prefix -ON. Però també fem servir mots que són plenament castellans:
-       cabezón, calentón, follón, grandullón, guasón, hombrón, manchón, patadón, pelón...
-       capgros, escalfada, avalot o gresca o xivarri, grandot, burleta, homenàs-homenot, gran taca o tacassa, gran cop de peu, pelat...
-       però i com podem dir.... gorrón?  Gorró, gorrer o gorrista?
-       o  mogollón? Fotimer, munt o pila ?

Ja veiem que, per a la substitució, podem fer servir diversos sufixos, -ada, ot, -eta, -assa,  -at, algun compost o canvi complet de mot. En general, però, no és fàcil fer el canvi sense perdre el caràcter pejoratiu que li dóna el sufix castellà. Segur que molts parlants creuran que l’equivalència que proposem no expressa exactament allò que ells volen dir.


El segon cas que volem analitzar és el dels noms procedents de verbs amb el sufix –ON. Són noms que es refereixen a aquell que realitza l’acció verbal donant-li intensitat i una certa expressivitat pejorativa.

Veureu que, per a les equivalències, fem servir diversos sufixos, -aire, -at, -dor, -er, -ós...
-       abusón, burlón, cagón, copión, criticón, pencón, tragón...
-       abusador o aprofitat, burleta, caganer, copiador, criticaire o criticador, pencaire, golafre o menjaire o fartaner...

O bé canviem per un nom ben diferent:
-       empollón, mamón, matón, mirón...
-       estudiós o aplicat, malparit, perdonavides o sicari, tafaner o badoc...

I té l’avantatge que es poden crear noves formes a partir de qualsevol verb català, sempre amb el significat de “el que fa aquella acció repetidament”:
-       insultón, pegón, tocón...

Però és que també fem servir els castellanismes complets, o sigui mots formats a partir de verbs castellans:
-       bajón, chupón, comilón, fisgón, gritón, ligón, sobón, soplón, subidón, tostón...
-       baixada, paràsit o corc o sangonera, golafre o golut, tafaner, cridaner, que lliga molt, palpaire, espieta o delator, pujada, llauna...

En conclusió:

En els usos informals, la major part dels col·loquialismes presentats aquí són procedents de l’argot castellà.
Quan intentem cercar-hi solucions ens trobem que:
a)    Molts dels mots catalans que proposem com a equivalències presenten una clara pèrdua de matisos, tant de significat com d’expressivitat.
b)    Una bona part d’aquests castellanismes d’argot no tenen equivalència en català.
c)    En català no tenim tants mecanismes de formació de col·loquialismes que resultin tan productius com el sufix –ON
Així doncs, per totes aquestes raons, no és estrany que l’argot català sigui, en una gran part, manllevat del castellà.

Tenim un cas acabat en –ó, -ona: cabró – cabrona. Aquest mot és acceptat perquè el significat primer del  mot cabró es refereix a l’animal, el mascle de la cabra. En argot, però, s’ha flexionat, cabró – cabrona – cabrons – cabrones, amb el significat de mala persona o de cornut.

Potser seria el moment de començar a pensar en l’acceptació del prefix castellà –ON, això sí... sempre aplicat a un mot primitiu català ! Ja seria hora que les autoritats lingüístiques fossin una mica més flexibles perquè, si no, els parlants passen olímpicament de la normativa.

Recordem que les llengües són cossos vius que es modifiquen constantment pels usos que en fan els parlants que són els autèntics creadors de noves formes. No ens han de fer por els canvis lingüístics perquè demostren que una llengua que canvia és una llengua viva.





divendres, 23 d’octubre del 2015

BOB, PAT, TOM i altres

Fa pocs dies, va publicar-se la llista dels noms més freqüents a casa nostra. Ja fa anys que per a nens guanya Marc seguit d’Àlex mentre que per a nenes els noms preferits són Martina i Júlia. Si mirem tota la llista hi ha un munt de noms molt curts: Jan, Pau, Pol, Biel, Èric, Mar, Ona, Laia, Txell... noms d’una o dues síl·labes semblen ser els preferits. Com es pot observar, alguns són hipocorístics: Biel de Gabriel, Jan de Joan o Ona de Mariona. Ja vam fer un article anteriorment de com es formen els hipocorístics en català.

Antigament només es feien servir col·loquialment i tothom havia de tenir, oficialment, un nom que figurés al santoral. Avui dia, podem posar als nostres fills i filles els noms que ens vinguin més de cara o fins i tot podem inventar-nos-els.


Als EUA això fa ja molts anys que es fa. Hi ha un munt de personatges famosos que tenen com a nom oficial un hipocorístic, per exemple JIM o fins i tot el seu diminutiu JIMMY. Recordeu alguns presidents com BILL CLINTON o JIMMY CARTER. Aquí, avui, encara trobaríem una mica ridícul que un president del govern es fes dir JAUMET.

Però ens hem acostumat tant als hipocorístics anglesos que també els fem servir per als nostres nadons sense pensar de quin nom procedeixen.

Anem a veure-ho.

Si us fixeu en com s’anomenen els personatges de les vostres sèries favorites veureu que, gairebé sempre, s’escurcen els noms i, un cop escurçats, se’ls afegeix la terminació del diminutiu.

Alguns només presenten una forma mentre que altres en tenen diverses:

PAM                                 - Pamela
JEFF                                - Geoffrey
PAT, PATTY                    - Patricia però també -             TRISH, TRICIA, TRACY
CHAS, CHARLIE             - Charles però també -             CHUCK, CHUCKY

Trobem alguns casos en què la creativitat fins i tot es desborda... Es poden formar hipocorístics i diminutius  tant a partir de la primera síl·laba, com de la part central o de la part final del nom.

Elisabeth   – BETH, BESS, BETSY, BETTY – LISA, LIZA, LIZ, LIZZY- ELLIE – SISSY
Isabella     – BELL, BELLA – IZZY
Margaret   – MEG, MAGGIE, MADGE, MARGE, GRETA, PEG, PEGGY
Eduard      – ED, EDDIE, NED, NEDDY, TED, TEDDY
Alexander, Alexandra    – AL, ALEC, ALEX, ALEXA, ALEXIS, ECK, LEX, LEXIE, SANDY, XANDER, XA

Fixeu-vos que alguns hipocorístics són unisex o sigui que es fan servir tant per a homes com per a dones:

ALEX                   – Alexander i també Alexandra
CRIS, KRISS       – Cristopher, Cristian i també Cristine
NELLY                 – Cornell i també Cornelia
OLLY, OLLIE       – Oliver i també Olivia
PAT                      – Patrick i també Patricia
RAY                     – Raymond i també Rachel

Una altra curiositat és que, a vegades, un hipocorístic es pot referir a diversos noms:

AL         – Albert, Alicia, Alexander, Alfred

Tota aquesta varietat és considerada una gran riquesa lèxica en els noms de persona. De fet, se’n creen de nous contínuament. I aquesta facilitat ve donada pel fet que, en anglès, es distingeix perfectament la sonoritat de les consonants finals, així BRAD sona amb una D final i no amb una T com es fa en català o bé en LIV es pronuncia una V baixa i no una F com es faria en la nostra llengua. En resum, pràcticament tots els fonemes consonàntics de l’anglès (i algunes combinacions consonàntiques) poden aparèixer a final de mot, cosa que dóna moltes possibilitats als monosíl·labs.

A continuació, us passem una llista, no exhaustiva, del noms de dona més coneguts:

ABI, ABBIE, ABBY                                      - Abigail
AL, ALLIE, ALI, ALY                                    - Alicia, Alice
AMY, MANDY                                              - Amanda
AMY, MEL, MELLIE                                     - Amelia
ANN, NAN, ANNIE, NANCY                        - Anne
BARB, BARBIE                                            - Barbara
CAROL, LYN, CARRIE, CARY                    - Carolyn, Caroline
EMMY                                                          - Emma
JANE, JENNY, JACKIE                               - Joan, Jeanne
KATE, KATIE                                               - Katherine
LINDA                                                           - Belinda, Melinda
LUCY                                                            - Lucille, Lucinda
ROSIE, ROSY                                              - Rose
SUE, SUSAN, SUZY, SUSIE                       - Suzanne
VICK, TOR, VICKY, TORI, VICKIE              - Victoria

I ara una de noms d’home:

AL, BERT, BERTIE                                      - Albert
AL, FRED, FREDDY                                    - Alfred
ANDIE, ANDY, DREW                                 - Andrew
BEN, BENNY, BENJI                                   - Benjamin
BOB, BOBBY                                               - Robert
BRAD                                                           - Bradford, Bradley
DAN, DANNY                                               - Daniel
DAVE, DAVY                                                - David
DICK, RICK, RITCHIE, RICKY                     - Richard
DON                                                              - Donald
HARRY                                                         - Henry
JERRY, JEZZ                                               - Jeremy, Jeremiah
JIM, JIMMY, JAMIE                                      - James
JOCK, JACK, JOHNNY                                - John
JOE, JOEY                                                   - Joseph
KEN, KENNY                                                - Kenneth
LARRY                                                          - Lawrence
LEN, LENNY                                                - Leonard
LOU, LOUIE                                                 - Louis
MATT                                                           - Mathias
MICK, MICKY, MIKE, MIKEY                       - Michael
NICK, NICKY                                               - Nicholas
OLLY                                                            - Oliver
PAT, PADDY                                                - Patrick
PETE, PETEY                                              - Peter
PHIL                                                             - Phillip
TEO, TED, TEDDY                                      - Teodor
TIM, TIMMY                                                  - Timothy
TOBY                                                            - Tobias
TOM, TOMMY                                               - Thomas
TONY                                                            - Anthony
ZACH, ZACK                                                - Zacharias, Zachary
WILL, WILLIE, WILLY, BILL, BILLY              - William


I molts més....