dimarts, 21 de juny del 2016

LA SANG – IL SANGUE – LE SANG - LA SANGRE

L’italià és un idioma fàcil per a nosaltres. Aquesta és una frase que hem sentit dit moltes vegades. Per als que sabem català i/o castellà, ens resulta molt familiar la parla italiana.
Però... això és cert només en part. És molt agradable que, sense haver-lo estudiat mai, quan sentim algú parlant en italià ja comprenem algunes paraules. I fent unes quantes lliçons sembla que ja podem entendre’l i fer-nos entendre. Estudiar italià compensa perquè la fonètica és clara i fàcil d’assimilar i, com que moltes paraules s’assemblen a les nostres, les recordem i les relacionem de manera natural.
Tot i això, quan hi aprofundim una mica més, veiem que hi ha molts paranys en l’aprenentatge de la llengua italiana. Per una banda, una gran dialectalització cosa que en dificulta la comprensió, per una altra els falsos amics i, finalment, les estructures no coincidents amb la nostra llengua.

En aquest article parlarem d’un punt molt senzill però que cal tenir en compte. Es tracta del gènere d’alguns mots. Ja vam parlar d’aquest tema anteriorment, vegeu: http://dellenguesiparles.blogspot.com.es/2014/11/el-full-i-la-fulla.html
Recordem que el gènere és una característica arbitrària dels sistemes lingüístics, cosa que vol dir que cada comunitat lingüística adjudica el gènere que vol als mots que no designen éssers amb sexe biològic definit. I només cal que tots els parlants d’aquella llengua es posin d’acord en aquest punt.
Així doncs, tenim mots que en italià són en masculí i en català en femení o a l’inrevés. Per completar el quadre també hi hem posat el francès i el castellà.
Aquí en teniu uns quants exemples:

ITALIÀ (m)
FRANCÈS
CATALÀ
CASTELLÀ (f)
un ago
une aiguille 
una agulla
una aguja
Il benvenuto
la bienvenue 
la benvinguda
la bienvenida
un carciofo
un artichaut
una carxofa
una alcachofa
Il cucchiaio
la cuillère 
la cullera
la cuchara
un dubbio
un doute
un dubte
una duda
Il fiore
la fleur
la flor
la flor
Il grasso
la graisse 
el greix
la grasa
Il latte
le lait
la llet
la leche
Il miele
le miel
la mel
la miel
un orecchio
une oreille
una orella
una oreja
un ragno
une araignée 
una aranya
una araña
Il sale
le sel
la sal
la sal
Il sandalo
la sandale
la sandàlia
la sandalia
Il sangue
le sang
la sang
la sangre
Il serpente
le serpent
la serp
la serpiente
Il sorriso
le sourire
el somriure
la sonrisa
Il sospetto
il soupçon
la sospita
la sospecha
Il vaccino
le vaccin
la vacuna
la vacuna

Fixem-nos que tots aquests 18 mots en italià són en masculí i en castellà en femení.
En la majoria d’aquests mots coincideix el gènere en català i castellà, excepte en tres: un dubte, el greix i el somriure. En el primer cas, és freqüent sentir dir la dubte (castellanisme de gènere), i en el cas del mot greix, molts cops s’utilitza el mot castellà grasa directament (com a adjectiu és correcte, ex.: dona grassa).
Pel que fa al francès, 11 són en masculí i 7 en femení.

A continuació podem observar uns quants mots que en italià són sempre en femení i en castellà en masculí. Mentre que tant en francès com en català hi ha variacions.

ITALIÀ (f)
FRANCÈS
CATALÀ
CASTELLÀ (m)
l’aria inquinata
l’air pollué
l’aire contaminat
el aire
l’arte barocca
l'art baroque
l'art barroc
el arte
la banca
la banque
el banc
el banco
la campagna
la champagne
el camp
el campo
la caramella
le caramel
el caramel
el caramelo
la cometa
la comète
el cometa
el cometa
la crociera
la croisière
el creuer
el creuer
la domenica
le dimanche
el diumenge
el domingo
la frenesia
la frénésie
el frenesí
el frenesí
la guida
le guide
el guia
el guía
una imposta
un impôt
un impost
el impuesto
la mappa
el mapa
el mapa
la palpebra
la paupière
la parpella
el párpado
un’origine
une origine
un origen
el origen
la partita
el partit
el partido
la percentuale
le pourcentage
el percentatge
el porcentaje
la plastica
le plastique
el plàstic
el plástico
la ricevuta
le reçu
el rebut
el recibo
la sigaretta
la cigarette
la cigarreta
el cigarrillo
la tigre
le tigre
el tigre
el tigre
l’uniforme
un uniforme
un uniforme
el uniforme
la valle
la vallée
la vall
el valle
la vernice
le vernis
el vernís
el barniz

A partir d’aquest quadre es poden fer unes quantes observacions:
1 – Compartim una gran part del nostre lèxic, o sigui moltíssimes paraules, amb les llengües veïnes.
2 – Només hi ha dos mots que en francès es diuen de manera diferent: une carte (un mapa) i le match (el partit) tenint en compte que en aquest cas s’han fet seu l’anglicisme.
3 – En català trobem 20 mots en masculí com en castellà i només 3 en femení: la parpella, la cigarreta i la vall. Cal estar atent doncs, en aquests casos, perquè sovint es fa el castellanisme directe com: el pàrpado o els castellanismes de gènere: el cigarret i el vall.
4 – En francès trobem 9 mots en femení com en italià i 12 en masculí com en castellà. Per cert, els 3 mots catalans que són femenins també ho són en francès.

Arribats a aquest punt potser us preguntareu quin sentit té aquest petit estudi.
Doncs bé, la nostra intenció sempre és la mateixa:
a ) - eixamplar els coneixements lingüístics en general.
b) – adonar-nos que cada llengua té la seva idiosincràsia.
c) – comprendre que no hi ha llengües millors o pitjors, més fàcils o més difícils, més boniques o més lletges... sinó que per a cadascú la seva és la millor, la més fàcil i la més bonica.
d) – despertar la curiositat per l’aprenentatge d’altres llengües.
e) – compartir amb tots vosaltres el nostre amor per la lingüística.

Esperem haver aconseguit fer-vos passar una bona estona.


diumenge, 22 de maig del 2016

QUITAR vs TREURE, PRENDRE i altres


Hi ha frases que fan mal a les orelles quan se senten. Mot a mot, no es pot dir que no siguin al diccionari de la llengua catalana però és la manera com s’usen que no és pròpia de la nostra llengua. Són traduccions literals i ja sabem que les traduccions literals no són mai bones.

Un dels casos que sovinteja és el de traduir el verb castellà QUITAR sistemàticament pel català TREURE. I, com veurem a continuació, fer-ho no és sempre correcte perquè en resulta una expressió postissa que, com hem dit abans, fa mal a les orelles. El verb TREURE no té tots els significats que té el castellà QUITAR.

L’hem sentida a la ràdio i a la televisió entre professionals del periodisme o de les lletres i, cosa més greu, l’hem detectada en converses informals entre catalans d’origen que ja l’estan incorporant a la seva parla desplaçant formes més genuïnes.

QUITAR vs TREURE

És correcte quan es treu físicament una persona o un objecte d’un lloc.

Quita la chaqueta del sofà.                                     Treu la jaqueta del sofà.
Quítate los pantalones.                                          Treu-te els pantalons.

També quan allò que es treu o el lloc tenen un sentit metafòric.

El médico le ha quitado la sal de la dieta.             El metge li ha tret la sal de la dieta.
Quitarse un problema de encima.                         Treure’s un problema de sobre.

QUITAR vs PRENDRE

En aquests casos NO es pot fer servir el verb TREURE perquè no té aquest significat, ni en sentit físic ni en sentit metafòric. I és precisament aquest l’error més freqüent, tant que s’ha fet viral, per dir-ho en terminologia actual.

Le han quitado el reloj y la cartera.
INCORRECTE – Li han tret el rellotge i la cartera.
CORRECTE - Li han pres el rellotge i la cartera.

Este esfuerzo me ha quitado toda la energia.
INC – Aquest esforç m’ha tret tota l’energia.
CORR - Aquest esforç m’ha pres tota l’energia.

Han quitado muchos derechos a los trabajadores.
INC – Han tret molts drets als treballadors.
CORR -  Han pres molts drets als treballadors.

No és fàcil quitar-le la pelota a Messi.   
INC – No és fàcil treure-li la pilota a Messi.
CORR - No és fàcil prendre-li la pilota a Messi.

I encara més “divertit” sentir a dir: No és fàcil treure-li al Messi.
Aquesta frase, senyores i senyors, en català té un sentit molt eròtic !

QUITAR vs PERDRE i FER PERDRE

Un altre ús del verb TREURE que és incorrecte. En aquestes frases la forma verbal més genuïnament catalana és PERDRE o FER PERDRE. I també hem constatat que s’estan deixant d’emprar.

A mi estos problemas no me quitan el sueño.
INC – A mi aquests problemes no em trauen el son (dos errors).
CORR – A mi aquests problemes no em fan perdre la son ( o sigui, les ganes de dormir).
CORR – Jo no perdo la son per aquests problemes.

No puedo tomar aperitivo porque me quita el hambre.
INC – No puc prendre aperitiu perquè em treu la gana.
CORR – No puc prendre aperitiu perquè em fa perdre la gana.
CORR - No puc prendre aperitiu perquè perdo la gana.

Cas especial

Fa anys, Johann Cruyff fa patir un atac de cor i un cop recuperat va protagonitzar una campanya publicitària en la qual deia més o menys: El futbol m’ha donat la vida i el tabac quasi me la treu. Evidentment, el publicista va pensar la frase en castellà: El fútbol me ha dado la vida y el tabaco casi me la quita. I va fer una mala traducció del verb QUITAR al passar la frase al català.

Aquí tenim diverses formes de dir-ho correctament:

Quitar la vida (a otra persona o a un animal).
INC - Treure la vida ( a una persona o a un animal).
CORR – Prendre la vida, arrabassar-li la vida, fer perdre la vida...

Quitarse la vida (a uno mismo).
INC – Treure’s la vida.
CORR – Suïcidar-se o llevar-se la vida.

Altres

Encara trobem altres usos de QUITAR que a poc a poc van traduint-se per TREURE de forma incorrecta:

Niña: quita la mesa.
Nena: despara la taula.
Atenció ! - És correcte si diem: Nena, treu la taula a fora que dinarem al jardí. 
               
Quítate de en medio, por favor.
Surt del mig, sisplau !
Evidentment, és inadmissible i fins i tot ridícul dir: Treu-te del mig, sisplau !

Expressió:

Per acabar, voldríem remarcar que també ens cal vigilar l’ús de QUITAR en expressions que enllacen dues frases com:

Esto no quita que...       
INC - Això no treu que...
CORR -  Això no impedeix que... Això no obsta perquè...


Esperem que us siguin d’utilitat aquestes reflexions.


dilluns, 16 de maig del 2016

FIND OUT, FIGURE OUT and WORK OUT

Hi ha tres verbs que són molt comuns en llenguatge parlat i també en l’escrit. A vegades es poden confondre perquè poden semblar iguals.

Són: find out,  figure out  and work out.

1 - És fàcil distingir  find out  dels altres dos. Normalment el traduirem com esbrinar, descobrir o assabentar-se.

Per exemple:

I have just found out that my wife is pregnant.
Acabo d’assabentar-me que la meva dona està embarassada.

You have to find out everything you can about the new boss.
Has d’esbrinar tot el que puguis sobre el nou cap.

I found out that she had been cheating on me.
Vaig descobrir que m’ha estat enganyant.

2- Figure out and work out ja s’asemblen més. Es poden traduir per entendre, resoldre, calcular, acudir-se, resultar. Veiem les petites diferències.

Figure out dóna la idea que solucionem una cosa més intuïtivament o més provisionalment.
Work out posa més l’èmfasi en la lògica o l’esforç.

Veiem alguns exemples:

Can you figure out how to do this?
Se t’acut com fer això?

She couldn't figure out the answer. 
No va trobar la resposta.

He had it all figured out.
Ho tenia tot calculat (pensat).

Let’s do this now, and we’ll figure out that later.
Fem ara això I ja trobarem la solució d’això altre després... (resoldrem, pensarem, se’ns acudirà).

We are still trying to work out this crossword.
Encara estem intentant resoldre aquest encreuat.

I finally worked out my income taxes.
Ja he aconseguit fer (calcular) la meva declaració de renda.

They have a lot of problems to work out in their relationship.
Tenen molts problemes per resoldre en la seva relació.      
       
Did everything work out all right?
Tot va anar bé (resultar bé)?

Això no vol dir que en algunes frases no es poguessin intercanviar figure out i work out, però es poden observar les diferències que hem assenyalat.

Amb tot el que precedeix no hem fet més que una aproximació al tema. Quan entrem en el món de la semàntica (i de les possibles traduccions d’un mot) tot es complica extraordinàriament. Per comprovar-ho, només cal mirar al diccionari les entrades corresponents a una paraula. Veiem que els significats (i per tant les traduccions a una altra llengua) son moltíssims i moltes vegades la llengua viva en crea de nous.