NO TINC CAP – NO EN TINC CAP – Pronom EN (1)

En català tenim el pronom EN que té moltes utilitats i dóna personalitat a la nostra llengua.

Aquest pronom també existeix i és d’ús corrent en francès i en italià per parlar de dues llengües germanes. Passa, però, que no existeix en castellà i llavors... ai las!... s’està perdent en català per contaminació lingüística.

Així sentim frases com:

No tinc cap (no tengo ninguno) quan ha de ser... No EN tinc cap.

No em recordo (no me acuerdo) quan ha de ser... No me’N recordo.

M’he anat de casa (me he ido de casa) quan ha de ser... Me N’he anat de casa.

Aquest són castellanismes molt més greus que no pas dir un mot concret, com per exemple columpi en lloc de gronxador. I per què? Doncs perquè hi ha moltíssimes frases en les quals intervé el pronom feble EN. I perquè suprimir-lo desvirtua la nostra llengua.

Anem a veure tres dels casos més freqüents en què fem servir aquest pronom.

1-      Quan substitueix un complement verbal directe indeterminat:

Menjaré caramels – En menjaré – (no especifica de quins caramels concrets es tracta)

Menjaré tres caramels – En menjaré tres – (mantenim el numeral i substituïm el nom)

Menjaré molts  caramels – En menjaré molts – (mantenim el quantitatiu i substituïm el nom)

Menjaré un caramel molt gros – En menjaré un de molt gros – (substituïm únicament el nom i afegim la preposició -de-)

Comparació entre llengües:

Català: Teniu sucre? No, no EN tenim.

Francès: Avez-vous du sucre? Non, nous N’avons pas.

Italià – Avete dello zucchero? No, non NE abbiamo.

Castellà – Tenéis azúcar? No, no tenemos.

Com podem veure fàcilment, només el castellà presenta la frase sense el pronom que es refereix al mot sucre.

2 – Quan aquest complement verbal va introduït per la preposició DE, l’anomenem complement preposicional i funciona exactament igual pel que fa a la pronominalització amb EN.

      

Joan sempre parla del temps – Joan sempre EN parla.

Em recordo molt bé de la teva amiga – Me’N recordo molt bé.

Em penedeixo tant d’haver-li mentit ! – Me’N penedeixo tant.

En castellà, aquestes frases han de portat un afegitó per poder tenir el mateix sentit:

Juan siempre habla de ello. Perquè “Juan siempre habla” no té el mateix significat.

Me acuerdo muy bien de ella. Me arrepiento tanto de aquello.

       

No és estrany, avui dia, sentir en català:

Joan sempre parla d’això. Em recordo molt bé d’ella. Em penedeixo tant d’allò.

Són frases que no contenen cap mot en castellà però són calcs de construcció. Aquestes són les interferències lingüístiques realment perilloses perquè poden passar per ser frases acceptables. Hem de procurar sempre fer servir el pronom EN en totes aquestes ocasions.

I encara un altre exemple que es pot sentir sovint si parem l’orella:

Té un gran amic però sempre parla malament del mateix – incorrecte-

Té un gran amic però sempre EN parla malament – correcte-

L’ús creixent de “el mateix, la mateixa, etc.” només s’explica per l’abandonament del pronom EN i l’apropament a la construcció del castellà.

Comparació entre llengües:

Català: No m’interessa la política, no EN vull parlar.

Francès: Je ne m’interesse pas à la politique, je NE veux pas en parler.

Italià: No mi interessa la politica, non NE voglio parlare.

Castellà: No me interesa la política, no quiero hablar (de ello).

3 – Verb ANAR-SE’N

Català: anar-se’n

Francès: s’en aller

Italià: andarsene

Castellà: irse

Com podem veure, ja a l’infinitiu el castellà només presenta el pronom SE mentre que les altres tres llengües porten dos pronoms  SE i EN

I quin és l’error que es va implantant? Doncs conjugar el nostre verb amb un sol pronom, com en castellà.

M’he anat de festa (me he ido de fiesta) per: Me N’he anat de festa.

Comparació entre llengües:

Català: Vés-te’n !

Francès: Va-t’en !

Italià: Vattene!

Castellà: Vete !

Encara hi ha més casos en què utilitzem el pronom EN però creiem que és millor comentar-los en un proper article.

EMPODERAR / APODERAR

Fa uns dies, una amiga em va demanar un aclariment respecte a la correcció del verb EMPODERAR.

Deixant-me portar per la intuïció del parlant, vaig pensar que possiblement fos un mot de creació recent perquè avui se sent molt, especialment en els mitjans de comunicació i referit a l’accés al poder per part de les dones, però fa uns anys ningú no l’havia fet servir mai.

Però em resistia a desestimar-lo d’entrada. Per què no podia ser correcte? No té cap element estrany a la nostra llengua: prefix EN- (em- davant de b o p) i lexema PODER + terminació verbal -AR. I vaig decidir de consultar el DIEC.

Doncs no hi és! No senyor, ni tan sols en l’última edició. Només s’hi troba APODERAR. Però cap dels significats d’APODERAR no coincideix exactament amb allò que entenem per EMPODERAR o EMPODERAMENT.

Segura de poder trobar més informació, vaig remenar una mica per internet i vaig trobar un article amb el qual estic d’acord al 100 %. 

És aquest:

http:/www2.ub.edu/assessling/cgi/consultes/resposta.pl?consultes­_id=1643

I ja vaig veure d’on venia la reticència per acceptar aquest verb al DIEC. Es tracta d’un calc de l’anglès empower / empowerment. Bé, de fet ja ens ho podíem imaginar que els primers en usar aquest verb amb aquest significat serien els anglesos ja que el moviment d’alliberament de la dona té arrels profundes en la cultura anglosaxona i, actualment, també és d’on sorgeixen les icones més conegudes de la causa feminista.

Tornant a la formació del mot... Resulta que empower no és un mot d’origen anglosaxó sinó que és un llatinisme que arriba a l’anglès procedent del francès de la Normandia. Una altra raó perquè no el considerem un mot estrany a la nostra llengua.

El fet és que EMPODERAR / EMPODERAMENT són formes que van fent-se un lloc en l’ús del català. Són formes que tenen un significat ben precís i delimitat, que no ocupen el lloc d’una altra forma pròpia o sigui que no foragiten ni substitueixen cap forma genuïnament catalana.

Però són manlleus de l’anglès... lamentaran alguns... Manlleus de l’anglès? Sí, és cert. Els anglesos són els primers a qui se’ls va ocórrer fer servir aquest mot amb aquest significat. I què? És una forma llatina, amb un prefix llatí. Una forma molt semblant a tantes d’altres com: empaquetar, empestar, empitjorar... etc...

I el que és més important: els parlants se l’han fet seva i l’han incorporada a la parla quotidiana. Raó definitiva perquè sigui incorporada al DIEC.

De fet, molts llibres d’estil com l’Ésadir ja accepten tant EMPODERAR com EMPODERAMENT. Esperem que, més d’hora que tard, l’accepti la normativa oficial.

PRUDENTLY or CAREFULLY ?

Ja hem dit moltes vegades que, en aquests articles sobre l’anglès, ens referim sobretot a la llengua parlada. Tenim especial interès a posar a l’abast dels nostres lectors algunes solucions a dubtes que solen presentar-se freqüentment en una conversa.

Hi ha algunes expressions, algunes frases, que en la llengua oral fem servir repetidament. Quan ja podem expressar-nos en anglès de forma més o menys fluida, volem incorporar en la conversa aquestes frases quotidianes que encaixen en qualsevol context i, sovint, fem una traducció literal que no coincideix amb les formes pròpies dels parlants anglesos.

Com ja és sabut, en anglès hi ha paraules que procedeixen del llatí i, per tant, són molt semblants a les nostres. I, com que ens resulten familiars, tenim tendència a fer-les servir quan, a vegades, no són les d’ús més corrent en anglès.

Avui parlarem d’alguns adjectius que, ben traduïts, faran que la nostra expressió en anglès sigui més natural. Hem escollit alguns adjectius (i es pot fer extensible als adverbis que en deriven) que considerem especialment freqüents i a vegades difícils de traduir.

Volem aclarir que només ens referirem als significats evidents en els exemples proposats, perquè les possibilitats semàntiques són quasi infinites.

Comencem amb l’adjectiu prudent. Encara que existeix la paraula prudent en anglès, en algunes ocasions, és millor usar cautious, careful o safely (en el cas de l’adverbi prudentment).

Exemples:

Condueix prudentment. Drive carefully (safely).

En el cas d’imprudent, cal usar reckless, rash o careless.

És una persona molt imprudent. He’s a very reckless person.

Altres casos en què la paraula llatina semblant no és la millor:

És un nen molt mogut. He is a very active child.

Un dia molt mogut. A very hectic (busy) day.

Evidentment tens la raó. You are obviously (clearly) right.

Ets un pesat. You are annoying (tiresome). You are a pain (in the neck).

La pel·lícula va ser molt pesada. The film was boring.

És una professora molt exigent. She is a very demanding teacher.

Estic decidit a fer-ho. I’m determined to do it.

Li va fer una pregunta molt atrevida. She asked him a very daring (bold) question.

Va ser molt atent per part seva. It was very thoughtful of you.

És imprescindible que aconsegueixis els diners. It’s essential that you get the money.

La meva amiga estava destrossada perquè l’havia deixat el marit.

My friend was broken (shattered, devastated) because her husband had left her.

L’edifici estava destrossat I no es podia visitar. The building was ruined and could not be visited.

El teu comentari és molt oportú, jo anava a treure el tema ara. Your commentary is very timely. I was going to bring up the issue now.

L’avortament és un tema molt polèmic. Abortion is a very controvertial issue.

Aquest argument és insostenible. This argument is untenable.

És una persona desaprensiva. He’s an unscrupulous person.

Hem vist alguns adjectius i/o adverbis catalans d’ús comú que poden trobar-se en el diccionari de la llengua anglesa però que no són usats d’igual manera o freqüència en les dues llengües.

Podeu pensar que la traducció literal de les frases angleses també resulten ser frases pròpies de la nostra llengua. Per exemple dir: Estic determinat a fer-ho. Però el cert és que, en general, es fa servir més l’adjectiu decidit.

Així que, si volem imitar la parla dels nadius, hem de parar esment en l’ús d’aquests adjectius i/o adverbis i incorporar-los en la nostra parla per aconseguir un anglès més natural.

Per últim, volem fer constar que hem tocat aquest tema de manera molt superficial, tant per altres possibilitats semàntiques d’aquests adjectius, com per gran quantitat d’exemples que no hem citat.

I DON’T THINK YOU ARE RIGHT

Avui tractarem un tema bastant curiós. Els gramàtics l’anomenen transferred negation que podríem traduir com negació desplaçada.

Imaginem que volem traduir la frase:

Crec que no tens raó. Una possible traducció seria: I think you are not right. Però això no és el que la gent diu.

Una traducció més acostada a la realitat seria: I don’t think you are right.

Veiem que hem desplaçat la negació de l’oració subordinada a la principal. El significat és pràcticament el mateix, però la sintaxi canvia. Sembla que en català negar una o l’altra és bastant indiferent, però en anglès l’estructura que nega l’oració principal és la més comuna.

De tota manera això només passa amb els verbs que citarem a continuació.

I don’t believe he’s a good person. Crec que no és una bona persona. No crec que sigui una bona persona.

I don’t suppose you are coming tonight. Suposo que no vindràs aquesta nit.

I didn’t imagine things could go so wrong. No m’imaginava que les coses poguessin anar tan malament.

She doesn’t expect you to behave like a gentleman. No espera que et comportis com un cavaller.

It doesn’t seem that they know what to do. Sembla que no sàpiguen què fer.

It doesn’t appear that we’ll have a rainy day tomorrow. Sembla que no plourà demà.

It doesn’t sound as if you are willing to do it. No sembla que estiguis disposat a fer-ho.

You don’t look as if you were ready to act. No sembles disposat a actuar.

I don’t feel anyone will help me. Sento que ningú no m’ajudarà.

En la traducció de totes aquestes frases no sembla que nosaltres, en català, tinguem una preferència per col·locar la negació a l’oració principal o a la subordinada. Seria una qüestió d’estil. Repetim: en anglès negar la principal és molt millor.

Encara que semànticament són semblants als verbs descrits, els verbs hope i wish no segueixen la mateixa norma. Per ex:

They hope he will not pass the test. Confien que no aprovi l’examen.

I wish you had not told my parents. Tant de bo no ho haguessis dit als meus pares.

Resumint, quan usem els verbs: think, believe, suppose, imagine, seem, appear, expect, sound as if, look as if i feel, hem de negar l’oració principal i no la subordinada. En català la major part de les vegades podem negar qualsevol de les dues amb idèntic significat.

REALLY ?

Ja hem parlat alguna vegada que, en la comparació entre llengües, no solament ens trobem amb diferències de vocabulari, sinó també amb diferències d'estructures sintàctiques. Per exemple, quan demanem per l'edat d'una persona, l'anglès utilitza una estructura sintàctica amb el verb ser (How old are you?) i nosaltres amb el verb haver (Quina edat tens?) que són molt diferents.

Avui parlarem de la comparació d'estructures entre sintagmes preposicionals (preposició + substantiu) i adverbis (concretament: adjectiu + ly)

Veiem aquest exemple:

Hem d'actuar amb responsabilitat.

Si introduïm aquesta frase en un traductor d'internet ens dirà probablement:

We must act responsibly.

Veiem que amb responsabilitat l'ha traduït per responsibly.

Potser em direu que els traductors d'internet no són de fiar. Bé, no són perfectes, però són molt millors que fa uns anys i són bastant fiables, amb limitacions. Així doncs, els usarem per tal d’impersonalitzar la traducció i evitar les nostres preferències.

Veiem alguns exemples:

Crec que en part tens raó.                                       I think you're partly right.

Has d'actuar amb llibertat.                                      You must act freely.

Per fi (al final) va arribar l'ambulància.                   The ambulance finally arrived.

Amb tot això no volem dir que no hi hagi sintagmes preposicionals en anglès o adverbis en català. Simplement constatem que moltes vegades les equivalències preferides en cada llengua són diferents.

Veiem més exemples:

Ho va fer amb molta habilitat.                                 He did it very skillfully.

Intentar buscar la resposta amb calma.                   Try to find the answer calmly.

Han combatut amb valor.                                        They have fought bravely (courageously).

Condueix amb prudència.                                        Drive carefully (safely).

Ho vam resoldre amb facilitat.                                We solved it easily.

L'operació va acabar amb èxit.                                The operation ended successfully.

En realitat no he vist el teu amic.                            I haven't really seen your friend. 

Va anar de sobte a casa de la seva mare.                 He suddenly went to his mother's house.

Ho va fer d’una forma diferent.                                He did it differently.

Aquesta última frase es podria haver traduït:    

He did it in a different way.

I altres frases podrien tenir altres traduccions, però és curiosa la insistència del traductor en usar el típic adverbi en -ly, que a vegades és l'única traducció possible.

També és evident que amb la fórmula "d'una forma o manera", podríem ampliar molt els sintagmes preposicionals als quals ens hem referit.

Resumint, en anglès hem de tenir molt en compte aquests adverbis acabats en -ly perquè són molt útils en aquelles frases que, en català, usem preposició + nom. L’ús d’aquests adverbis ens permetrà fer frases més senzilles i naturals que la traducció literal.

NOU FENOMEN LINGÜÍSTIC – Errors en els pronoms relatius

Avui volem tractar un curiós fenomen que hem observat sentint parlar gent a la TV. Tots els exemples que fem servir a continuació són frases reals que hem recollit de periodistes, polítics, etc. Especialment quan parlen sense llegir un text preparat, per exemple en una tertúlia.

Es tracta d’errors de concordança entre el pronom relatiu de l’oració subordinada i l’antecedent de l’oració principal. En principi, ens vam adonar d’aquest fenomen en parlants de llengua castellana.

Veiem alguns d’aquests exemples incomplets:

Películas en el que...

Las dificultades al que se enfrentan...

Aquí veiem clarament que en oracions substantives de relatiu precedides per preposició, els parlants semblen oblidar l’antecedent i utilitzen un article incorrecte. Películes és femení plural i per tant correspondria en las que. Exactament passa amb dificultades que hauria de ser a las que.

Altres exemples:

Debates en las que se dicen cosas muy fuertes.

El tercer terrorista, sobre la que hay muchas dudas...

Tuvimos unos días en el que...

Una organización en el que la gente...

Circunstancias diferentes a la que...

Una sentencia en el que....

La ley mordaza con el cual....

Veiem que els errors són variats. Singulars per plurals i viceversa, masculins per femenins i viceversa. De tota manera el que domina és el masculí singular substituint els altres.

Ja fa temps havíem observat aquest fenomen quan l’antecedent era llunyà i entremig hi havia un nom de gènere i/o nombre diferent que podia fer despistar. 

Per exemple: La cadira de ferro en el que m’he assegut.

El pronom relatiu precedit de preposició ha de ser en la que perquè es refereix a la cadira i no al ferro. És un error que apareix amb una certa freqüència i té una certa excusa.

I, últimament, com no podia ser d’altra manera, hem observat que aquest fenomen s’ha encomanat també a la llengua catalana. Així que hem sentit a la TV parlants que han dit frases com:

Aquesta és la batalla pel qual...

Un debat en la que...

Una instrucció en el qual...

Uns emails en el que...

Una nova pàgina en el qual...

Podem observar que també aquí hi ha una preferència en l’ús del singular masculí.

Som conscients que el nombre d’exemples no és suficient per marcar una tendència, però el fenomen ens ha semblat curiós. Evidentment ho hem sentit altres vegades però no hem arribat a copiar els exemples.

Anticipem una possible explicació d’aquesta tendència que, evidentment, no és definitiva.

Veiem aquests exemples en castellà:

El hombre que compró la casa.

La mujer que compró la casa.

Los perros que ladran.

Las casas que queremos comprar.

En aquestes oracions, el pronom  relatiu és invariable -que- i no depèn de si l’antecedent és masculí, femení, singular o plural. Sembla doncs com si els parlants, en les formes errònies que citem al començament, volguessin també neutralitzar tots els possibles relatius (el que, la que, els que, les que) i substituir-los per el que.

Evidentment necessitaríem recollir molts més exemples per certificar aquesta teoria. La primera dificultat seria preguntar-nos per què hi ha altres casos en què la substitució no és aquesta (el que).

Podríem argumentar que, com que sembla que estem al començament de l’etapa d’aquest canvi, el parlant dubtaria en quina forma utilitzar.

Us animem a observar el fenomen, per així poder confirmar o rebatre la nostra teoria amb més arguments i exemples.

BLACK AND WHITE TELEVISION

Noteu alguna cosa especial en el títol d'aquest article? Potser ja us hi havíeu fixat que en anglès es diu: Televisió en negre i blanc. Són aquests detalls els que ens poden delatar com a no natius per molt que ens esforcem a fer una bona pronúncia.

Així doncs, avui parlarem d'expressions en les quals unim dos contraris en un ordre determinat. Per exemple: blanc i negre o nen o nena.

L'ordre en què generalment presentem aquests contrari sol ser el mateix en català i anglès. Però hi ha algunes diferències que caldrà memoritzar i tenir en compte.

Presentarem primer uns quants exemples en què l'ordre és el mateix, que ja hem dit que sol ser en la majoria dels casos. Donem l'exemple en anglès i la seva traducció.

man (husband) and wife, marit i muller

male or female, mascle o femella

ladies and gentlemen, senyores i senyors

sooner or later, més aviat o més tard

up or down, amunt o avall, a dalt o a baix

young or old, jove o vell

true or false, veritat o fals

hot or cold, calent o fred

part to whole, la part pel tot

cause and effect, causa i efecte

heads or tails, cara o creu

right and left, dreta i esquerra

advantages and disadvantages, avantatges i inconvenients

now or never, ara o mai

boy or girl, nen o nena

supply and demand, oferta i demanda

east or west, north o south,  est o oest, nord o sud

first and last, primer i últim

friends and enemies, amics i enemics

for or against, a favor o en contra

guilty or innocent, culpable o innocent

here or there, aquí o allà

horizontal or vertical, horitzontal o vertical

laugh or cry, riure o plorar

more or less, més o menys

even or odd, parell o senar

past and present, passat i present

war and peace, guerra i pau

question and answer, pregunta i resposta

rich or poor, ric o pobre

vices and virtues, vicis i virtuts

yes or no, sí o no

Però hi ha uns pocs casos en què l'ordre és el contrari. Vegem-ne alguns amb exemples:

Black and White television, televisió en blanc i negre

in sickness and in health, en la salut i en la malaltia. (Part de la fórmula dels casaments)

Is Barcelona cheap or expensive? És Barcelona cara o barata?

Sharp headaches that come and go, Mals de cap que van i vénen

Wanted dead or alive. Es busca viu o mort

Creiem que en diferents tipus de frases potser es podria donar un ordre diferent, però en general l'ordre és l'exposat.

Evidentment hi ha molts més casos de contraris que van junts, i solen coincidir en les dues llengües. 

Us animem a trobar-ne més !