PHRASALS: He put out the fire.

En anglès hi ha un tema que poca gent gosa abordar amb profunditat. És el dels phrasal verbs o phrasals.

Els phrasals són verbs que porten preposicions o adverbis afegits amb els quals canvien el seu significat. Aquest canvi pot ser superficial o molt profund. No volem entrar en la sintaxi o en la semàntica d’aquests verbs, perquè en podeu trobar tota la informació a la xarxa.

El nombre de phrasals és, a la pràctica, infinit i una classificació definitiva d’aquests verbs ha fracassat, en la nostra opinió. També és veritat que, segons els generativistes, és impossible d’escriure la gramàtica completa d’una llengua.

Per tant, què pretenem en aquest petit article? L’únic que farem és presentar alguns phrasals que són equivalents a verbs anglesos d’origen llatí.

Els phrasals són més col·loquials i s’usen més en la conversa. Els llatinismes, en general, solen ser més propis del llenguatge escrit. Nosaltres creiem que sense un bon coneixement dels phrasals més comuns és molt difícil parlar, o inclús entendre un anglès genuí.

Veiem només alguns d’aquest verbs amb el seu equivalent llatí i amb un exemple.

Back out of	Several people backed out of their treatment. Diverses persones van abandonar el seu tractament.	Abandon
Call for	This act of aggression calls for immediate response. Aquest acte d'agressió demana una resposta immediata.	Necessitate
Call off	They asked to call off the strike. Van demanar cancel·lar la vaga.	Cancel
Carry on	The match will carry on in your absence. El partit continuarà en la teva absència.	Continue
Carry out	He carried out the research because his friend couldn’t find the time. Va realitzar la recerca perquè el seu amic no va poder trobar el temps.	Execute
Come up with	He had to come up with a way to save more money. Va haver de trobar una manera d’estalviar més diners.	Invent
Cut down on	Good writers cut down on unnecessary adverbs and adjectives. Els bons escriptors redueixen adverbis i adjectius innecessaris.	Reduce
Cut out	I’ve cut out chocolate completely. He eliminat completament la xocolata.	Eliminate
Fall apart	The whole team fell apart. Tot l’equip es va desmuntar.	Disintegrate
Fill in for	Your friend will fill in for the secretary on sick leave. El vostre amic substituirà la secretària de baixa per malaltia.	Substitute
Find out	I want to find out the reason of his attitude. Vull esbrinar la raó de la seva actitud.	Discover
Get (it) over with	I have a lot of work and I can’t get it over with. Tinc molta feina i no puc acabar-la.	Complete
Get across	He couldn’t get his message across. No va poder fer arribar el seu missatge.	Communicate
Get away	All of them tried to get away from the consequences. Tots ells van intentar escapar de les conseqüències.	Escape
Give in	After a long time, he gave in to the demands. Després de molt de temps, va cedir a les demandes.	Yield, cede, cease
Give up	The outnumbered forces would not give up. Les forces superades en nombre no es rendirien.	Surrender
Go on	She went on doing what she had always wanted to do. Va continuar fent el que sempre havia volgut fer.	Continue
Leave out	The man left out a number of important details. L’home va ometre alguns detalls importants.	Omit
Look into	We must look into other possible explanations for this. Hem d’investigar altres explicacions possibles per a això.	Research, investigate
Make up	I made up a story to tell my daughter. Vaig inventar una història per explicar-li a la meva filla.	Fabricate, invent
Make up for	I want to make up for your loss. Vull compensar la vostra pèrdua.	Compensate for
Pass on	The flu can be passed on through saliva. La grip es pot transmetre a través de la saliva.	Transmit
Point out	She points out that everything is necessary. Assenyala que tot és necessari.	Explain
Pull off	They wanted to get the loan but didn’t pull it off. Volien aconseguir el préstec, però no van tenir èxit.	Succeed
Put off	You can’t put the decision off any longer. No podeu ajornar més la decisió.	Postpone, delay
Put out	He put out the fire. Va apagar el foc.	Extinguish
Put up with	I can’t put up with your commentaries. No puc suportar els vostres comentaris.	Tolerate
See to	I’ll see to it that you get what you deserve. M’encarregaré que obtinguis el que et mereixes.	Arrange
Take after	He takes after his father. S’assembla al seu pare.	Resemble
Turn down	The board must turn down a number of applicants every year. La junta directiva ha de rebutjar un nombre de sol·licitants cada any.	Reject

NO TINC CAP – NO EN TINC CAP – Pronom EN (1)

En català tenim el pronom EN que té moltes utilitats i dóna personalitat a la nostra llengua.

Aquest pronom també existeix i és d’ús corrent en francès i en italià per parlar de dues llengües germanes. Passa, però, que no existeix en castellà i llavors... ai las!... s’està perdent en català per contaminació lingüística.

Així sentim frases com:

No tinc cap (no tengo ninguno) quan ha de ser... No EN tinc cap.

No em recordo (no me acuerdo) quan ha de ser... No me’N recordo.

M’he anat de casa (me he ido de casa) quan ha de ser... Me N’he anat de casa.

Aquest són castellanismes molt més greus que no pas dir un mot concret, com per exemple columpi en lloc de gronxador. I per què? Doncs perquè hi ha moltíssimes frases en les quals intervé el pronom feble EN. I perquè suprimir-lo desvirtua la nostra llengua.

Anem a veure tres dels casos més freqüents en què fem servir aquest pronom.

1-      Quan substitueix un complement verbal directe indeterminat:

Menjaré caramels – En menjaré – (no especifica de quins caramels concrets es tracta)

Menjaré tres caramels – En menjaré tres – (mantenim el numeral i substituïm el nom)

Menjaré molts  caramels – En menjaré molts – (mantenim el quantitatiu i substituïm el nom)

Menjaré un caramel molt gros – En menjaré un de molt gros – (substituïm únicament el nom i afegim la preposició -de-)

Comparació entre llengües:

Català: Teniu sucre? No, no EN tenim.

Francès: Avez-vous du sucre? Non, nous N’avons pas.

Italià – Avete dello zucchero? No, non NE abbiamo.

Castellà – Tenéis azúcar? No, no tenemos.

Com podem veure fàcilment, només el castellà presenta la frase sense el pronom que es refereix al mot sucre.

2 – Quan aquest complement verbal va introduït per la preposició DE, l’anomenem complement preposicional i funciona exactament igual pel que fa a la pronominalització amb EN.

      

Joan sempre parla del temps – Joan sempre EN parla.

Em recordo molt bé de la teva amiga – Me’N recordo molt bé.

Em penedeixo tant d’haver-li mentit ! – Me’N penedeixo tant.

En castellà, aquestes frases han de portat un afegitó per poder tenir el mateix sentit:

Juan siempre habla de ello. Perquè “Juan siempre habla” no té el mateix significat.

Me acuerdo muy bien de ella. Me arrepiento tanto de aquello.

       

No és estrany, avui dia, sentir en català:

Joan sempre parla d’això. Em recordo molt bé d’ella. Em penedeixo tant d’allò.

Són frases que no contenen cap mot en castellà però són calcs de construcció. Aquestes són les interferències lingüístiques realment perilloses perquè poden passar per ser frases acceptables. Hem de procurar sempre fer servir el pronom EN en totes aquestes ocasions.

I encara un altre exemple que es pot sentir sovint si parem l’orella:

Té un gran amic però sempre parla malament del mateix – incorrecte-

Té un gran amic però sempre EN parla malament – correcte-

L’ús creixent de “el mateix, la mateixa, etc.” només s’explica per l’abandonament del pronom EN i l’apropament a la construcció del castellà.

Comparació entre llengües:

Català: No m’interessa la política, no EN vull parlar.

Francès: Je ne m’interesse pas à la politique, je NE veux pas en parler.

Italià: No mi interessa la politica, non NE voglio parlare.

Castellà: No me interesa la política, no quiero hablar (de ello).

3 – Verb ANAR-SE’N

Català: anar-se’n

Francès: s’en aller

Italià: andarsene

Castellà: irse

Com podem veure, ja a l’infinitiu el castellà només presenta el pronom SE mentre que les altres tres llengües porten dos pronoms  SE i EN

I quin és l’error que es va implantant? Doncs conjugar el nostre verb amb un sol pronom, com en castellà.

M’he anat de festa (me he ido de fiesta) per: Me N’he anat de festa.

Comparació entre llengües:

Català: Vés-te’n !

Francès: Va-t’en !

Italià: Vattene!

Castellà: Vete !

Encara hi ha més casos en què utilitzem el pronom EN però creiem que és millor comentar-los en un proper article.

EMPODERAR / APODERAR

Fa uns dies, una amiga em va demanar un aclariment respecte a la correcció del verb EMPODERAR.

Deixant-me portar per la intuïció del parlant, vaig pensar que possiblement fos un mot de creació recent perquè avui se sent molt, especialment en els mitjans de comunicació i referit a l’accés al poder per part de les dones, però fa uns anys ningú no l’havia fet servir mai.

Però em resistia a desestimar-lo d’entrada. Per què no podia ser correcte? No té cap element estrany a la nostra llengua: prefix EN- (em- davant de b o p) i lexema PODER + terminació verbal -AR. I vaig decidir de consultar el DIEC.

Doncs no hi és! No senyor, ni tan sols en l’última edició. Només s’hi troba APODERAR. Però cap dels significats d’APODERAR no coincideix exactament amb allò que entenem per EMPODERAR o EMPODERAMENT.

Segura de poder trobar més informació, vaig remenar una mica per internet i vaig trobar un article amb el qual estic d’acord al 100 %. 

És aquest:

http:/www2.ub.edu/assessling/cgi/consultes/resposta.pl?consultes­_id=1643

I ja vaig veure d’on venia la reticència per acceptar aquest verb al DIEC. Es tracta d’un calc de l’anglès empower / empowerment. Bé, de fet ja ens ho podíem imaginar que els primers en usar aquest verb amb aquest significat serien els anglesos ja que el moviment d’alliberament de la dona té arrels profundes en la cultura anglosaxona i, actualment, també és d’on sorgeixen les icones més conegudes de la causa feminista.

Tornant a la formació del mot... Resulta que empower no és un mot d’origen anglosaxó sinó que és un llatinisme que arriba a l’anglès procedent del francès de la Normandia. Una altra raó perquè no el considerem un mot estrany a la nostra llengua.

El fet és que EMPODERAR / EMPODERAMENT són formes que van fent-se un lloc en l’ús del català. Són formes que tenen un significat ben precís i delimitat, que no ocupen el lloc d’una altra forma pròpia o sigui que no foragiten ni substitueixen cap forma genuïnament catalana.

Però són manlleus de l’anglès... lamentaran alguns... Manlleus de l’anglès? Sí, és cert. Els anglesos són els primers a qui se’ls va ocórrer fer servir aquest mot amb aquest significat. I què? És una forma llatina, amb un prefix llatí. Una forma molt semblant a tantes d’altres com: empaquetar, empestar, empitjorar... etc...

I el que és més important: els parlants se l’han fet seva i l’han incorporada a la parla quotidiana. Raó definitiva perquè sigui incorporada al DIEC.

De fet, molts llibres d’estil com l’Ésadir ja accepten tant EMPODERAR com EMPODERAMENT. Esperem que, més d’hora que tard, l’accepti la normativa oficial.

PRUDENTLY or CAREFULLY ?

Ja hem dit moltes vegades que, en aquests articles sobre l’anglès, ens referim sobretot a la llengua parlada. Tenim especial interès a posar a l’abast dels nostres lectors algunes solucions a dubtes que solen presentar-se freqüentment en una conversa.

Hi ha algunes expressions, algunes frases, que en la llengua oral fem servir repetidament. Quan ja podem expressar-nos en anglès de forma més o menys fluida, volem incorporar en la conversa aquestes frases quotidianes que encaixen en qualsevol context i, sovint, fem una traducció literal que no coincideix amb les formes pròpies dels parlants anglesos.

Com ja és sabut, en anglès hi ha paraules que procedeixen del llatí i, per tant, són molt semblants a les nostres. I, com que ens resulten familiars, tenim tendència a fer-les servir quan, a vegades, no són les d’ús més corrent en anglès.

Avui parlarem d’alguns adjectius que, ben traduïts, faran que la nostra expressió en anglès sigui més natural. Hem escollit alguns adjectius (i es pot fer extensible als adverbis que en deriven) que considerem especialment freqüents i a vegades difícils de traduir.

Volem aclarir que només ens referirem als significats evidents en els exemples proposats, perquè les possibilitats semàntiques són quasi infinites.

Comencem amb l’adjectiu prudent. Encara que existeix la paraula prudent en anglès, en algunes ocasions, és millor usar cautious, careful o safely (en el cas de l’adverbi prudentment).

Exemples:

Condueix prudentment. Drive carefully (safely).

En el cas d’imprudent, cal usar reckless, rash o careless.

És una persona molt imprudent. He’s a very reckless person.

Altres casos en què la paraula llatina semblant no és la millor:

És un nen molt mogut. He is a very active child.

Un dia molt mogut. A very hectic (busy) day.

Evidentment tens la raó. You are obviously (clearly) right.

Ets un pesat. You are annoying (tiresome). You are a pain (in the neck).

La pel·lícula va ser molt pesada. The film was boring.

És una professora molt exigent. She is a very demanding teacher.

Estic decidit a fer-ho. I’m determined to do it.

Li va fer una pregunta molt atrevida. She asked him a very daring (bold) question.

Va ser molt atent per part seva. It was very thoughtful of you.

És imprescindible que aconsegueixis els diners. It’s essential that you get the money.

La meva amiga estava destrossada perquè l’havia deixat el marit.

My friend was broken (shattered, devastated) because her husband had left her.

L’edifici estava destrossat I no es podia visitar. The building was ruined and could not be visited.

El teu comentari és molt oportú, jo anava a treure el tema ara. Your commentary is very timely. I was going to bring up the issue now.

L’avortament és un tema molt polèmic. Abortion is a very controvertial issue.

Aquest argument és insostenible. This argument is untenable.

És una persona desaprensiva. He’s an unscrupulous person.

Hem vist alguns adjectius i/o adverbis catalans d’ús comú que poden trobar-se en el diccionari de la llengua anglesa però que no són usats d’igual manera o freqüència en les dues llengües.

Podeu pensar que la traducció literal de les frases angleses també resulten ser frases pròpies de la nostra llengua. Per exemple dir: Estic determinat a fer-ho. Però el cert és que, en general, es fa servir més l’adjectiu decidit.

Així que, si volem imitar la parla dels nadius, hem de parar esment en l’ús d’aquests adjectius i/o adverbis i incorporar-los en la nostra parla per aconseguir un anglès més natural.

Per últim, volem fer constar que hem tocat aquest tema de manera molt superficial, tant per altres possibilitats semàntiques d’aquests adjectius, com per gran quantitat d’exemples que no hem citat.

I DON’T THINK YOU ARE RIGHT

Avui tractarem un tema bastant curiós. Els gramàtics l’anomenen transferred negation que podríem traduir com negació desplaçada.

Imaginem que volem traduir la frase:

Crec que no tens raó. Una possible traducció seria: I think you are not right. Però això no és el que la gent diu.

Una traducció més acostada a la realitat seria: I don’t think you are right.

Veiem que hem desplaçat la negació de l’oració subordinada a la principal. El significat és pràcticament el mateix, però la sintaxi canvia. Sembla que en català negar una o l’altra és bastant indiferent, però en anglès l’estructura que nega l’oració principal és la més comuna.

De tota manera això només passa amb els verbs que citarem a continuació.

I don’t believe he’s a good person. Crec que no és una bona persona. No crec que sigui una bona persona.

I don’t suppose you are coming tonight. Suposo que no vindràs aquesta nit.

I didn’t imagine things could go so wrong. No m’imaginava que les coses poguessin anar tan malament.

She doesn’t expect you to behave like a gentleman. No espera que et comportis com un cavaller.

It doesn’t seem that they know what to do. Sembla que no sàpiguen què fer.

It doesn’t appear that we’ll have a rainy day tomorrow. Sembla que no plourà demà.

It doesn’t sound as if you are willing to do it. No sembla que estiguis disposat a fer-ho.

You don’t look as if you were ready to act. No sembles disposat a actuar.

I don’t feel anyone will help me. Sento que ningú no m’ajudarà.

En la traducció de totes aquestes frases no sembla que nosaltres, en català, tinguem una preferència per col·locar la negació a l’oració principal o a la subordinada. Seria una qüestió d’estil. Repetim: en anglès negar la principal és molt millor.

Encara que semànticament són semblants als verbs descrits, els verbs hope i wish no segueixen la mateixa norma. Per ex:

They hope he will not pass the test. Confien que no aprovi l’examen.

I wish you had not told my parents. Tant de bo no ho haguessis dit als meus pares.

Resumint, quan usem els verbs: think, believe, suppose, imagine, seem, appear, expect, sound as if, look as if i feel, hem de negar l’oració principal i no la subordinada. En català la major part de les vegades podem negar qualsevol de les dues amb idèntic significat.