CAMINAVA CAPCOT I AMB LES DENTS SERRADES

Entre els mots que són castellanismes, i per tant el seu ús és incorrecte, trobem el verb APRETAR. Si el cerquem en un diccionari de castellà, veurem que té quinze entrades, cosa que vol dir que és un verb molt utilitzat en diversos contextos. Si comproveu quants sinònims té veureu que la xifra és altíssima. Jo n’he comptat quaranta-cinc, sumant tots els contextos.

Què passa si incorporem el verb castellà APRETAR a la nostra parla catalana? Doncs que trobarem que el seu ús serà altíssim i no desplaçarà un sol mot català sinó una bona colla.

Així que avui parlarem del verb APRETAR i de les possibles substitucions en català parlat. Sempre proposem solucions col·loquials i no literàries, encara que a vegades és inevitable introduir alguna forma menys col·loquial.

Aquí tenim alguns exemples i les seves traduccions:

Apretar el gatillo. Prémer el gallet.

Apretar el acelerador. Prémer l’accelerador. Pitjar l’accelerador. Trepitjar l’accelerador.

Apretar un botón. Pitjar un botó. Prémer un botó. Tocar un botó. En informàtica: Clicar.

Llevar ropa apretada.  Portar roba tibant. Roba que tiba. Roba ajustada.

Los zapatos me aprietan. Les sabates em van massa justes.

Apretar el cinturón. Ajustar el cinturó. Estrènyer el cinturó. Cenyir el cinturó.

Tengo un horario muy apretado. Tinc un horari molt atapeït. Horari molt ple.

Apretar la empuñadura. Prémer l'empunyadura.

Apretar los dientes. Serrar les dents.

Me aprietan demasiado. Em collen massa. M’exigeixen massa. Em pressionen massa.

No te lo diré aunque me aprietes. No t’ho diré encara que em burxis.

Apretar tornillos. Collar cargols.

Apretar las manos. Encaixar les mans.

Dar un apretón de manos. Fer una encaixada de mans.

Apretar a córrer. Arrencar a córrer.

Apretar el calor. Apretar el sol. Picar la calor. Picar el sol. Cremar el sol.

Apretar la cuerda. Agafar fort la corda.

Agenda muy apretada. Agenda molt plena. Agenda molt carregada. Agenda molt atapeïda.

Gente apretada. Gent apinyada.

Este equipo aprieta mucho. Aquest equip pressiona molt. Aquest equip ataca molt.

Ha sido un resultado my apretado. Ha estat un resultat molt ajustat.

Apretar los codos. Fer colzes.

Apretar el paso. Apressar-se. Afanyar-se.

Lineas muy apretadas. Línies molt juntes.

Esperem que tots aquests exemples us siguin d’ajuda per tal que la conversa sigui més lliure de barbarismes però, al mateix temps, resulti natural en català.

A HOMELIKE PLACE

És coneguda per als estudiosos de la llengua anglesa l’existència de moltíssims monosíl·labs.

Per una banda, això ens presenta una dificultat bastant important perquè cal estar molt atents a la pronunciació per reconèixer bé el significat d’un mot tan curt, a voltes compost per tres sons, un d’ells una vocal que no correspon a cap de les vuit vocals catalanes.

Però, per altra banda, la creació de mots nous a partir de la derivació i, sobretot de la composició, ens permet ampliar d’una manera bastant ràpida el nostre vocabulari anglès.

Per exemple: postman (compost de post i de man) o luckily (lucky amb sufix -ly). I malgrat això no resulten ser mots massa llargs.

Agafem la paraula futbolista i veiem que té quatre síl·labes fut-bo-lis-ta. Bé, en anglès és football player, essent football un mot compost i player un mot amb sufix i, tot i això, pronunciem també 4 síl·labes foot-ball-pla-yer.

Avui parlarem d’un dels significats del mot LIKE.

Sabem que pot ser verb: I like football. M’agrada el futbol.

Sabem també pot ser adverbi: She talks like her brother. Parla com el seu germà.

Però LIKE també pot anar darrera d’un nom en qualitat de sufix, formant un adjectiu amb un nou significat: a la manera de/ semblant a... (el nom)

He’s very childlike. És molt infantil (com un nen).

They have flu-like symptoms. Tenen símptomes gripals (semblants a la grip).

A vegades aquestes paraules s’escriuen amb guió o sense.

Més exemples:

They are manlike apes. Són simis humanoides (semblants als homes).

The animal has a wormlike body. L’animal té un cos de cuc. (vermiforme).

Some things are not ladylike. Algunes coses no són pròpies d’una senyora.

The figure appeared ghostlike. La figura apareixia fantasmagòrica.

He was very soldierlike. Era molt marcial.

This place is exceptionally homelike. Aquest lloc és especialment casolà.

En aquest lloc web podeu trobar moltíssims exemples més: 

https://en.wiktionary.org/wiki/Category:English_words_suffixed_with_-like

Així doncs, podem veure les possibilitats inacabables d’aquest sufix, cosa que ens permet conèixer un munt d’adjectius nous sense massa esforç.

De tota manera cal recordar que existeixen altres sufixos amb significats semblants:

-esque, -ish, -ly, -oid, -some, -y.  Un altre dia, ja en parlarem.

M'AGRADEN ELS CABELLS SUELTUS

Avui voldríem veure les possibles traduccions d’un castellanisme bastant estès i de difícil substitució.

Moltes vegades un castellanisme es pot substituir per una sola paraula catalana. La paraula buzón en quasi tots els seus significats es pot substituir per bústia. Però en altres casos es necessiten moltes altres paraules catalanes per substituir-lo. Les correspondències entre llengües no solen ser d’un a un.

El castellanisme que proposem revisar avui és suelto/a.

Si comprovem a l’IEC l’existència d’aquest mot, ens trobem amb quatre entrades: el verb soltar, l’adjectiu, solt, solta, el nom soltesa i l’adverbi soltament. Llavors... per què nosaltres parlem d’un castellanisme? Doncs perquè l’ús dels adjectius solt, solta, ens resulta molt artificial, per molt que sigui admès a l’IEC. A més, volem fer constar que la majoria de vegades, la gent no diu solt, solta, sinó sueltu, suelta, cosa que demostra la procedència d’aquest ús: la interferència amb el castellà.

I això és així perquè es tracta d’un adjectiu amb una gran versatilitat o sigui que s’adapta a un munt de significats, cosa que el fa tremendament útil. Els parlants catalans l’adopten per aquest ús múltiple precisament i el fan servir en tots aquells casos en què es fa servir en castellà, això reforça la idea de ser un castellanisme.

Així doncs, no n’hi ha prou amb canviar sueltu per solt sinó que, en molts casos, cal fer servir les formes més pròpies del català.

Aquí tenim algunes frases en castellà i la seva traducció més natural en català:

Llevar el pelo suelto. Portar els cabells solts (artificial). Portar els cabells deixats anar.

Llevar un vestido suelto. Portar un vestit fluix, ample, folgat.

No tengo suelto. No tinc monedes. No tinc canvi.

Dijo cuatro palabras sueltas. Va dir quatre paraules escadusseres, deslligades.

Tenía un diente suelto. Tenia una dent fluixa, que li ballava.

Hay un asesino suelto. Hi ha un assassí deixat anar, fugit, lliure, en llibertat.

Va muy suelto. (De ventre) Va molt fluix. Va diarreic. Va molt líquid. (De comportament) Va sense control, esbojarrat.

Bailan sueltos. Ballen separats.

Llevar los cordones sueltos. Portar els cordons deslligats.

Tener fascículos sueltos. Tenir fascicles saltejats, separats.

Quedar cabos sueltos. Restar caps sense (per) lligar.

No puedes llevar el perro suelto. No pots portar el gos deslligat.

Tiene un lenguaje suelto. Té un llenguatge fluid.

Tener la lengua suelta. Tenir la llengua llarga.

Tener un tornillo suelto. Tenir un cargol fluix.

Com podeu veure, les solucions són moltes i variades. Reduir-ho tot al castellanisme sueltu/suelta significa empobrir moltíssim la nostra parla.

Algunes d’aquestes versions es podrien haver fet amb solt, solta però, a nosaltres, ens resulta artificial.

El verb soltar es pot traduir la major part de vegades per deixar o deixar anar. Tot i que també tenim un munt de solucions més adients a cada cas.

Exemples:

Soltar un animal. Desfermar un cavall. Aviar els coloms.

Soltar amarras. Desenganxar les amarres. Desamarrar. Amollar les amarres.

Soltar un discurso, un sermón. Engegar un discurs, un sermó.

A DRUG-INDUCED COMA. Un tipus de complementació del nom.

La complementació d’un substantiu és molt rica en anglès. En principi podem tenir uns complements abans del substantiu (noms, adjectius, participis, i la seva combinació) i uns complements després del substantiu (en general sintagmes preposicionals i clàusules de relatiu). Tot i que en català també usem els mateixos elements en la complementació nominal, observareu que les estructures canvien.

Vegem-ne alguns exemples:

A black car. Un cotxe negre. Complementació  amb un adjectiu abans del nucli.

The car keys. Les claus del cotxe. Complementació amb un substantiu abans del nucli.

The man who came in from the cold. L’home que va venir del fred (títol d’un llibre). Clàusula de relatiu després del nucli.

The woman in red. La dona de vermell (títol d’una pel·lícula). Sintagma preposicional després del nucli però usant una preposició diferent en català.

En aquest article, aprofundirem en un tipus de complementació davant del substantiu: la combinació d’un participi (present o passat) amb un altre substantiu.

Posem-ne un exemple:

A drug-induced coma. Un coma induït per medicaments.

En primer lloc veiem que la traducció (com sol passar en la complementació davant del substantiu) sol ser de dreta a esquerra. Alguns (però no tots) d’aquests sintagmes tenen una base d’oració passiva. En el nostre exemple: El coma ha estat induït per un(s) medicament(s).

Aquest tipus de complementació és relativament curt (poques paraules) i molt ric de significat. Per això s’usa molt en el llenguatge científic.

Vegem-ne altres exemples recollits d’internet:

Energy-saving devices. Dispositius que estalvien energia. Aquí l’origen no és una passiva.

Battle-hardened soldiers. Soldats endurits per la batalla. Aquí sí: Els soldats han estat endurits per la batalla.

Tot i que també podríem fer una construcció predicativa (després del verb ser):

The soldiers are battle-hardened. Els soldats estan endurits per la batalla.

Altres exemples:

Alcohol-based chemicals. Productes químics basats en l’alcohol.

Volunteer-built homes. Llars construïdes per voluntaris.

Student-run newspaper. Diari dirigit per estudiants.

Bacteria-repellent coating. Capa que repel els bacteris. (Aquí el participi és llatí).

Wound-healing immune response. Resposta immune que cura ferides.

Infection-fighting T cells. Cèl·lules T que lluiten contra la infecció.

The London-based news organization. L’organització de notícies amb base a Londres.

Breathtaking heroism. Heroisme impressionant (que talla la respiració).

Fact-finding expedition. Expedició d’investigació (reconeixement).

Resumint, i tal com hem dit a l’inici, la complementació d’un substantiu és molt rica en anglès.

En aquest article només ens  hem centrat en una de les possibles construccions, i ho hem fet perquè aquest tipus de complementació no se sol explicar molt sovint.

És ben cert que, en ser estructures força allunyades de les del català, pot costar més d’assimilar-les. Creiem però que val la pena parar-hi atenció i intentar incorporar-les al nostre nivell d’anglès, si més no passivament per tal de poder entendre textos, especialment tècnics i/o científics, com per exemple les instruccions d’un aparell electrònic que sovint presenten unes traduccions horribles.

Pel que fa a la resta de complements nominals, us en podeu informar fàcilment. De fet en el món d’internet no té massa sentit tornar a explicar el que ja es pot trobar en 3.000.000 de llocs web.

SANTANDREU – Emmudiments i Sensibilitzacions

Parlem d’emmudiments quan tenim un so que desapareix en la pronúncia habitual, per exemple en el mot SANT emmudim la T final. Cal puntualitzar que aquest fenomen no té lloc en tot el territori del català.

I parlem de sensibilitzacions quan aquest mateix so que havíem emmudit torna a aparèixer en segons quins contextos, per exemple SANT ANDREU. Quan lliguem els dos mots la T torna a ser pronunciada formant síl·laba amb la A que segueix: san-tan-dreu.

Però sembla que la gent que treballa als mitjans de comunicació catalans no ho tenen del tot clar perquè moltes vegades no sentim aquesta sensibilització. Potser per influència del castellà, potser per deixadesa, la qüestió és que trobem a faltar aquesta T en aquests contextos.

Emmudiment de la T/D

A final de mot darrera N i L: cant, cent, vint, salt, malalt, herald, pont, molt, profund...

Pronunciem la T/D a final de mot darrera R (amb vacil·lacions): fart, cert, port, sort, verd... Però l’emmudim completament en els plurals d’aquests mateixos mots: farts, certs, ports, sorts, verds...

Al final de tots els gerundis: anant, fent, dormint...

Sensibilització de la T

Quan el mot que segueix comença per vocal: Sant Antoni (san-tan-to-ni), Sant Esteve (san-tes-te-ve), cent anys (cen-tanys), vint-i-un (vin-ti-un). Trobem casos vacil·lants en què alguns parlants mantenen la pronúncia de la T i altres no: cent homes, quant és?...

En els gerundis que porten darrera els pronoms febles Hi, HO com: anant-hi (a-nan-ti), fent-ho (fen-to).

Nota: Entre parèntesi posem només com s’ha de fer la pronúncia sil·làbicament i no fem la transcripció en alfabet fonètic per tal que aquesta reflexió sigui entenedora per a tothom i no únicament per als especialistes.

Emmudiment de la R

A final de mot: altar, diner, carrer, ahir, monestir, cremor, flor, por, madur... en els plurals d’aquests mots, la R també s’emmudeix: altars, diners, carrers, etc...

Però cal estar atents perquè hi ha un munt de casos en què la R final no s’emmudeix.

Monosíl·labs i/o bisíl·labs: bar, car, or, pur, mur... amor, favor, labor, sabor, vapor, futur... En tots aquests casos cal pronunciar sempre la R final.

Adjectius: militar, popular, exemplar, anterior, posterior, inferior, superior, interior, exterior... Tot i que hem sentit parlants que l’emmudeixen, considerem que en aquest tipus d’adjectius també cal pronunciar la R final.

Al final dels infinitius la R desapareix en la pronúncia: anar, fer, venir, sentir, dur, merèixer...

I també l’emmudim a l’interior d’un mot: arbre (a-bre) prendre (pen-dre) comprendre (com-pen-dre)

Sensibilització de la R

En els infinitius que enllacen amb un pronom feble: anar-hi (a-na-ri), cantar-la, fer-ho (fe-ro), estimar-nos, venir-vos, sentir-ne...

Però no sensibilitzem la R quan el verb no porta l’accent en l’última síl·laba: merèixer-la (me-rei-xe-la), conèixer-ho (co-nei-xe-ho)...

A l’interior d’un mot que s’havia emmudit, el so consonàntic reapareix: arbrat, pres, comprès...

Nota final: Volem fer constar una vegada més que aquestes fenòmens fonètics no són homogenis en tot el territori de parla catalana, de manera que els emmudiments no es fan en algunes zones del País Valencià i/o de les Illes.

Hi ha més casos d’emmudiments i sensibilitzacions que tractarem en propers articles.

THE BLACK ONE IS THE BEST

Moltes vegades quan estem parlant d’un objecte concret i ja esmentat, per economia lingüística, suprimim el nom i substantivem l’adjectiu que l’acompanya.

Per exemple: El cotxe blanc és de la meva germana i el verd és meu.

No ens cal repetir el nom de l’objecte -cotxe- perquè ja coneixem de què estem parlant. Això passa quan fem referència a un substantiu acompanyat d’un o més adjectius.

1 - Com es fa aquesta referència en anglès? Construint la frase amb el pronom one.

Per exemple: El negre o un de negre - the black one o a black one. En el cas del plural faríem servir ones. The black ones – Els negres.

En aquests casos, l’ús del pronom one és sempre obligatori.

2 - Però també podem trobar frases amb el pronom one en altres casos en què el seu ús no és obligatori sinó opcional.

Primer direm que one(s) es pot suprimir quan els adjectius són en grau superlatiu.

Per exemple: Aquest cotxe és el més ràpid. This car is the fastest (one).

També es pot suprimir quan fem servir una sèrie de determinants (this, that, these, those, another, either, neither ....) i amb algun pronom interrogatiu (which).

Vegem-ne alguns exemples:

Which (one) would you prefer? Quin preferiries?

That (one) is the best. Aquell és el millor.

Either (one) will do. Qualsevol (dels dos) servirà.

We can buy another (one). Podem comprar-ne un altre.

I don’t like those (aquí ones és poc freqüent). No m’agraden aquells.

De tota manera, això no vol dir que no es pugui usar one(s) en quasi tots els casos. Sempre ho podem fer si no recordem en quins casos es pot suprimir.

3 - Per últim, no usem one(s) amb possessius (my, your ...), some, any, both i numerals (one, two ...). Però si hi ha un adjectiu , sí que usem one(s)

Exemple:

I want five. I want five white ones. En vull cinc. En vull cinc de blancs.

Tampoc no es fa servir one amb noms incomptables i rarament amb noms abstractes.

Exemples:

We have run out of butter. Buy German butter. No tenim mantega. Compra l’alemanya.

The French method is very similar to the German method. El mètode francès és molt semblant a l’alemany.

Així doncs, tenim tres grups:

1 – El pronom one és obligatori en la construcció de la frase.

2 – El pronom one és opcional.

3 – El pronom one no s’hi ha de posar, amb l’excepció esmentada.

EN TINC MOLT BON RECORD – Pronom EN (2)

Fa poc vam parlar de la necessitat de mantenir en vida el pronom EN si no volem acabar parlant en catanyol. Vam esmentar tres casos en què el fem servir i avui parlarem d’uns altres contextos en què també apareixen aquest pronom EN tan nostre.

1 - Quan volem substituir aquell complement verbal que es refereix a un lloc i va introduït per la preposició DE:

Joan tornarà de París demà...  Joan EN tornarà demà.

Va sortir de la feina molt tard... EN va sortir molt tard. (s’entén “la feina” com el lloc de treball).

2 – Quan es tracta de substituir el complement d’un nom o un adjectiu:

Agafa el cotxe de la Marga... Agafa’N el cotxe.

Tinc molt bon record d’aquelles vacances... EN tinc molt bon record.

No sé qui és el president de la comunitat... No sé qui N’és el president.

No t’ho mengis, està ple de formigues... No t’ho mengis, N’està ple.

3 – Quan el subjecte que realitza l’acció no porta article:

Ha arribat algun autobús de València? Sí, N’acaba d’arribar un.

Ja no queden amics com tu... Ja no EN queden ... D’amics com tu, ja no EN queden.

Si volem repetir el concepte, ho podem fer sempre que fem una pausa (marcada per la coma) i no ens oblidem del pronom EN.

Però si diem: D’amics com tu, ja no queden... estem calcant l’estructura del castellà.

4 – Quan el complement verbal és predicatiu de verbs com: fer-se, dir-se, elegir, designar...

S’ha fet molt gran el teu fill.... Sí, se N’ha fet en quatre dies.

Hola, em dic Judit... Quina casualitat! Jo també me’N dic.

Cal elegir (o designar) un substitut immediatament... Cal elegir-NE (o designar-NE) un immediatament.

5 – Altres verbs pronominals. Ja vam comentar el cas del verb ANAR-SE’N.... Me N’he anat sense pagar.

També hi ha altres verbs que quan són pronominals demanen el pronom EN:

Adonar-se’n... Me N’he adonat massa tard (d’allò).

Recordar-se’n... No me’N recordo mai (de la contrasenya).

Sortir-se’n.... Me N’he sortit prou bé (d’aquella situació).

Tornar-se’n... En Pau se N’ha tornat molt (d’antipàtic).

6 – I, per últim, farem un petit esment al verb HAVER-HI (existència d’alguna cosa en algun lloc):

Quantes garrafes d’aigua hi ha? N’hi ha tres.

Vigileu però de no exagerar i no digueu pas: N’hi ha tres garrafes.

Podeu repetir el concepte, ja ho hem dit, però amb la coma i el pronom: De garrafes, N’hi ha tres.

Esperem que us hàgim resol alguns dubtes. Aviat comentarem el pronom HI que, pobret, també se l’oblida molta gent.