TOC DE QUEDA - CURFEW

Alguns dies mirem les notícies en italià al canal Euronews per allò de fer pràctiques encara que només sigui d’oïda. I parlant dels desastres de la guerra van fer servir el mot coprifuoco per referir-se al toc de queda.

Ens va cridar l’atenció i vam dir: d’entrada, sembla podria tenir relació amb el mot anglès curfew que també vol dir toc de queda. Això s’ha d’investigar !!

I hem fet un petit estudi comparant les llengües que tenim més a prop: català, castellà, anglès, francès, italià, portuguès i alemany.

El terme neix en francès en primer lloc i passa a l’italià i a l’anglès.

FRANCÈS – couvre-feu – Significa prohibició de ser fora de casa després d’una determinada hora, generalment nocturna, per part de les autoritats per tal de garantir l’ordre públic.

Té el seu origen en l’Edat Mitjana, en el toc de campana que avisava del moment d’apagar els focs a les llars. Aquesta tradició subsisteix en algunes ciutats franceses com Estrasburg i Pont-Audemer.

Une patrouille du couvre-feu arrête des noctàmbules.

 

ITALIÀ – coprifuoco – També significa prohibició de ser fora de casa després d’una determinada hora, generalment nocturna, per part de les autoritats per tal de garantir l’ordre públic.

Entre els joves, el terme es fa servir per indicar l’horari de retornar a casa, imposat pels pares o tutors.

Favorisca i documenti. Che cosa ci fa fuori durante il coprifuoco?

             Io torno a casa quando diavolo mi pare! No, signorino, il coprifuoco è alle 11.

És una traducció literal del francès medieval couvrefeu i a l’origen, coprifuoco es referia a la prohibició de tenir foc encès a partir d’una determinada hora del vespre per evitar incendis a la nit. Com que les cases eren de fusta, el foc es podia propagar a tot un barri o fins i tot podia cremar-se una ciutat sencera.

ANGLÈS – curfew – Mot manllevat del francès medieval.

Guillem el Conqueridor, Duc de la Normandia, va ser coronat com a rei Guillem I d’Anglaterra per dret de conquesta l’any 1066, a la Batalla de Hastings.   L’anglès va ser substituït pel normand (francès de la Normandia)  com a llengua de les classes dirigents i dels tràmits legals. Aquest fet va engegar un procés pel qual l'anglès va manllevar moltes paraules del normandofrancès i va alterar el seu vocabulari i les seves convencions ortogràfiques. Amb la dinastia dels Lancaster, l’anglès torna a ocupar l’espai del registre culte incorporant una pila de gal·licismes que passen als registres informals.

La transformació de l’anglofrancès antic coeverfu, que literalment vol dir cobrir el foc, en curfew és només una alteració fonètica. Aquesta paraula va entrar a l’anglès a finals  s.XIII principis del XIV i es referia, igualment, al toc de campana que avisava del moment d’apagar els focs a les cases i anar-se’n a dormir.

A Winchester, la campana que anuncia el curfew des d’una torre de Hight St. sona encara cada dia a les 20 hores en punt i, es diu, que en nou-cents anys, no ha deixat de tocar ni una sola vegada.

Al s. XVIII, va prendre el significat actual de “període de restricció de moviments”.

Modernament, curfew també es refereix a l’hora imposada pels pares perquè els fills siguin a casa.

The military government imposed a curfew on all civilians.

My parents gave me a 9 o'clock curfew.

En la resta de llengües que hem comparat, el significat del terme és el mateix però no fa cap referència al perill del foc, només a l’obligació de quedar-se a casa.

CATALÀ – toc de queda –

CASTELLÀ – toque de queda –

PORTUGUÈS – toque de recolher –

Al Brasil, també es refereix a l’hora que els menors de 18 anys han de tornar a casa.

ALEMANY – Ausgangssperre -

 

 

SÈRIES TV en V.O. anglesa

Si, com nosaltres, us agrada veure les sèries de televisió en versió original potser us trobareu amb unes quantes paraules que no es reconeixen a la primera.
Especialment si sou aficionats a les sèries policíaques veureu que utilitzen un munt de sigles. També tenen costum de fer servir mots escurçats que, d'entrada, poden dificultar la comprensió d'un espectador no nadiu.
Sense ànim de ser exhaustius, aquí us presentem una petita llista que us pot ajudar en aquestes ocasions.
SIGLES	Significat	Significat en català
CIA	Central Intelligence Agency	Agència central d'intel·ligència
COD	Cause of death	Causa de la mort
CSI	Crime Scene Investigation	Investigació a l’escena del crim
DA	District Attorney	Fiscal del districte
DEA	Drug Enforcement Administration	Agència antidroga americana
FBI	Federal Bureau of Investigation	Oficina federal d'investigació
MO	Modus Operandi	Manera d’actuar
Recordeu que totes aquestes sigles es llegeixen, en anglès, lletra per lletra i no com a mot.
Paraules escurçades:
Cop	de copper pels botons de coure	un agent de policia
Ammo	Ammunition	la munició
Doc	Doctor	un metge
Feds	Federals	els federals, els agents de l’FBI
Intel	Intelligence	intel·ligència, espionatge
Lab	Laboratory	laboratori
Legit	legitimate	legítim, legal
Mil	Millimeter	Exemple: 9 mil (calibre de l'arma)
Vic	Victim	víctima
Unsub	Unknown subject	sospitós desconegut, sudes
Altres paraules:
John (Jane) Doe		Mort no identificat
Dirty cop		Policia corrupte
Good (bad) guys		Els bons (dolents)
Have a record		Tenir antecedents
Stakeout		Vigilància
Lead		Pista
Badge		Placa
Search warrant		Ordre de registre
Rookie		Principiant, aprenent
Perpetrator		Autor del crim
Evidence		Prova del crim
Cold case		Cas abandonat que es reprèn

PRONÚNCIA DE MOTS ESTRANGERS

Aquest article és la continuació d’un anterior en el qual exposàvem els nostres punts de partida respecte aquest tema.

Avui analitzarem uns quants mots estrangers d’ús general que s’han incorporat a la nostra llengua quotidiana. Ens fixarem, especialment, en els mitjans de comunicació que, com ja hem dit moltes vegades, haurien de ser exemple i pauta d’usos lingüístics.

Per una banda tenim els anomenats manlleus, que són els mots estrangers plenament incorporats i acceptats en el DIEC (Diccionari normatiu de l’Institut d’Estudis Catalans). Algunes d’aquestes paraules ja  fa molt de temps que van entrar al sistema i ho van fer malament, i ara, un cop arrelats, són difícils de corregir.

Vegem-ne alguns exemples.

CROISSANT. Nom adoptat amb la mateixa grafia del francès però amb una pronúncia una mica absurda. A vegades els catalans ens fem un embolic amb les esses sonores i sordes. Diem [cruzán] amb essa sonora, així que no respectem la pronunciació francesa  [cruassán] amb essa sorda. Per quin motiu? Diuen que per tradició. En castellà, en canvi, respecten la pronúncia però no la grafia ja que escriuen cruasán.

HOQUEI.  Grafia adaptada del mot anglès hockey. Aquí la pronúncia que ens marca la normativa no segueix el criteri de la tradició. La majoria de la gent diu [hókej] amb la h aspirada com la de Sàhara, pronúncia bastant semblant a l’anglesa [hòki]. Però la normativa diu que ha de ser un mot agut o sigui que l’accent ha de recaure en la e i a més la hac ha de ser muda i, per arrodonir el ridícul, la o serà u en el català oriental o sigui [ukèj] o bé [okéj]. Resultat: aquesta pronúncia només la respecten quatre lletraferits.

HANDBOL. Grafia adaptada del mot anglès handball. Seguint el criteri anterior ens aconsellen pronunciar [ambòl]. Però la gent diu [hámbol] amb hac aspirada i l’accent a la primera síl·laba com en anglès.

No entenem la defensa d’aquestes pronúncies. I la intuïció dels parlants les rebutja perquè les troba artificioses.

BÉICON. Aquesta grafia adaptada de l’anglès és la que es defensa en el portal ÉsaDir (Portal Lingüístic de la Corporació Catalana dels Mitjans Audiovisuals) perquè és la forma que més s’assembla a la pronúncia que han adoptat els parlants en general [béjkon] tot i que nosaltres creiem que en català oriental hauríem de pronunciar una vocal neutra en lloc de la o i ens aproximaríem encara més a l’idioma original. El DIEC però continua apostant per bacó, mot rebutjat pel parlant perquè li remet al significat de porc o marrà en sentit de molt brut.

També fem servir un munt d’estrangerismes que encara no han entrat al diccionari normatiu tot i ser d’ús molt habitual. Hi ha una part de població, especialment els joves, que naveguen amb tota naturalitat per internet en llengua anglesa. Per tant estan familiaritzats amb les pronúncies originals. No veiem per quin motiu no es poden anar fent servir aquestes pronúncies parlant en català. Bé que ho fan els italians !!

Per exemple:

CÀTERING. Grafia igual a l’anglesa amb accent català. I ens preguntem: no podríem acostar-nos a la pronúncia anglesa? [keítering] seria molt millor.

WI-FI. Per què no pronunciar com l’anglès [waifai] ? Doncs és bastant general dir [wifi] i, encara sort, perquè alguns diuen [bifi].

MOBILE WORLD CONGRESS. Si ens fixem una mica en com ho pronuncien els estrangers que vénen aquí notarem que és [móbail] i no [mobáil].

ZAIRE. Cada vegada que sentim al telenotícies aquest nom pronunciat a la castellana ens preguntem: per què? És un nom que ens ha arribat a través del francès Zaïre, pronunciat [zaír]. Així és com l’hauríem de pronunciar, no tenim cap problema en fer-ho ja que tots els fonemes coincideixen amb fonemes catalans.

MUNIC. Pronunciada [muníc]. No trobem enlloc una explicació racional al per què la paraula és aguda i no plana. L’original alemany, München, és plana. Copiem la pronunciació francesa? Aquí potser ens convindria acostar-nos al castellà...

SOUL. Aquesta tipus de música s’ha de pronunciar [soul] tal qual... no s’ha de reduir a [sul].

Rhythm-and-Blues. Sembla molt difícil però no ho és tant. Els embolics que se senten fan riure i tot... [rídəmənblús] seria una bona pronunciació.

Un exemple especialment absurd és POLE POSITION. Quan es pronuncia tota l’expressió es fa bé [pòlpəzíshən]. Però quan se suprimeix la segona part es diu [póle], una pronúncia clarament castellana. És a dir pole canvia de pronunciació segons vagi amb position o no.

Com ja deveu haver intuït no hi ha una norma clara en l’adaptació fonètica dels estrangerismes. La tradició? La imitació del castellà? La deformació nostrada?

No podem estar d’acord amb cap d’aquests criteris. Diem el que hem dit des del primer article d’aquest blog: respecte i ciència !! Respecte per l’idioma original i criteris científics a l’hora de fer l’adaptació.

No ens cansarem de repetir-ho: en un món cada vegada més global i amb més contactes exteriors, la llengua anglesa ha de ser una eina quotidiana en mans dels que tenen 40 o menys anys. Una bona manera d’inculcar això és començar pronunciant els anglicismes a l’anglesa, amb tota naturalitat.

Curiosament, quan imitem altres llengües, ens creem problemes on no n’hi hauria d’haver cap. Vegem-ne un exemple:

Les adreces electròniques: nom@servidor.com. En anglès això és llegiria: nom at servidor dot com. Que vol dir que la persona és a (at) un servidor. El punt es diu dot. En català podríem haver dit: nom a servidor punt com. Igual que en anglès @ és at, en català seria a. La representació és perfecta i el significat molt clar. Per què ens hem complicat la vida amb arrova? Si no és per imitació del castellà, ja direu per què és. Això sí... ho escrivim amb v baixa... així sembla més genuí...

Doncs estigueu tranquils perquè la segona edició del DIEC ho beneeix:

Arrova: Pes equivalent a un quart de quintar o 26 lliures. En una adreça electrònica, símbol que separa la signatura de l'usuari de l'ordinador que l'hostatja (símbol, @).  

FUTBOL EN CATALÀ

Aquests dies al camp del Barça hi ha celebracions. I ja se sap que, en les celebracions, la gent fa l’onada, canta i coreja el nom dels jugadors.

Si s’aconsegueix el triplet, el cant serà aquell de...  Copa, Lliga i Champions, Champions !! a ritme de la cançó We Will Rock You de Queen, cant que s’ha fet molt conegut a través del programa Cracòvia. I en el qual lliguen perfectament les síl·labes de la lletra amb el ritme de la música.

Però l’altre dia, en guanyar la Lliga el cant era Campeones, campeones, oeoeoe !! Des de la megafonia de l’estadi introduïen el Campions, campions... però la gent no seguia pas. Per què? Doncs perquè aquest és un ritme musical que lliga amb 4 síl·labes: cam-pe-o-nes i no lliga amb les 3 del mot en català: cam-pi-ons i llavors ens veiem obligats a allargar el cam-pi-oooons i ja tenim una artificiositat que no és acceptada popularment.

És com si es volgués cantar el A por ellos traduït al català. No sona bé. I no sona bé perquè no lliguen les síl·labes amb el ritme musical. O bé el We are the champions en català o en castellà. Sonaria ridícul.

Així què fem? Doncs tenir una mica d’imaginació i inventar-nos nous eslògans en català amb una música que hi lligui ja d’entrada. 

Un exemple molt ben trobat és el cant de: Olelé, olalà, ser del Barça és el millor que hi ha !! Proveu de traduir-lo al castellà. No sona bé. Aquí no sona bé perquè no rima. A ningú no se li acut cantar aquest eslògan en castellà. 

O sigui que cantem en la llengua que més ens agradi però.. sisplau! No fem traduccions perquè sonen fatal!

La llengua catalana ja fa anys que s’ha normalitzat en el món del futbol. Des de les primeres retransmissions de Joaquim Maria Puyal fins als nostres dies ha plogut molt. Tot i així encara se senten moltes barbaritats. Aquí en comentarem algunes.

El primer que volem fer constar que en alguns periodistes es nota molt que, mentalment, elaboren el discurs en castellà perquè tot i que els mots emprats són catalans, moltes vegades la construcció de la frase és un calc del castellà.

Un segon punt és la barreja de registres, és a dir, per una banda es defensa poder dir orsai (deformació popular de offside) que pertany al registre informal i per altra s’usa dempeus que és un mot culte. Al castellà popular de pie li correspon simplement l’adjectiu dret. Exemple: Tot el públic, dret, aplaudia en Xavi. L’ús del famós dempeus només s’entén si la frase, mentalment, la fas en castellà.

Un altre mot que fa mal a l’orella repetidament és el verb treure en el sentit de prendre. Exemple: Al Messi és difícil treure-li la pilota. No senyors! Podem dir: Al Messi és difícil treure-li la pilota dels peus però hem de dir: Al Messi és difícil prendre-li la pilota. Els lectors més grans recordareu, potser, aquell anunci del Cruyff convidant a deixar el tabac. Deia: El futbol m’ha donat la vida i el tabac quasi me la treu. Sona molt malament dit així! Popularment me la treu vol dir tota una altra cosa... En realitat volia dir me la pren però el publicista, mentalment, va elaborar la frase en castellà i la va traduir. I ja sabem que traduttore, traditore... traductor, traïdor...

Les equivalències entre el castellà QUITAR i el català TREURE no són pas lineals. Hi intervenen també el SACAR,  el PRENDRE i el ROBAR... però aquest seria un altre article.

Per últim, d’on ha sortit el verb angostar? Sembla que s’ha posat de moda fer-lo servir quan el porter bloca la pilota o sigui la para amb les dues mans. Sincerament, ens ha sorprès l’ús d’aquest terme recentment.

Per sort, la intuïció dels parlants determinarà que unes modes tinguin èxit i altres no.

Rectificació:
El comentari d'un amable lector ens ha fet veure que es tracta del verb engospar que ja consta en el Diccionari de Fabra del 1932 i que ha estat incorporat al DIEC amb la mateixa definició exacta. 
Engospar - Agafar, atrapar al vol; copsar.
D'etimologia incerta, el DGLC ens diu que és una possible variant mallorquina de "ambosta" a través de *angosta amb encreuament amb copsar.
Hi ha també un article de Germà Colon a la revista Els Marges 81, Hivern 2007 amb títol "El cas d'empomar, agafar al vol" que es refereix també al mot engospar i defensa el pas de l'ús d'un mot propi d'un dialecte a un altre per tal d'omplir un buit lèxic. Potser aquesta és la raó per la qual el mestre Puyal la fa servir en cada jornada futbolística.

PRONÚNCIA DE NOMS PROPIS ESTRANGERS

La pronunciació dels noms estrangers és un aspecte força complicat.

La tradició castellana és molt poc respectuosa amb l’idioma original i si, a més a més, és un idioma poc conegut segueix l’ortografia anglesa i/o francesa d’una manera imprecisa. No és un aspecte que preocupi massa als parlants que, sovint, fan gala d’originalitat amb una pronúncia castissa i particular.

La tradició catalana segueix, a grans trets, l’espanyola, introduint alguns fonemes propis del català i interpretant l’anglès i el francès una mica millor. De totes maneres, el parlant mitjà no té massa miraments a l’hora de pronunciar els noms estrangers.

Com ja us podeu imaginar, no estem gens d’acord amb aquesta realitat i no ens agrada gens aquesta actitud de menyspreu vers les llengües de fora.

Segons les enquestes, avui dia, ja són molts els que responen afirmativament quan els pregunten si tenen coneixements d’altres llengües, especialment d’anglès. Quasi tothom té clar que cal saber altres llengües a més de la pròpia en aquest món global. Especialment els joves ho comproven diàriament en les entrevistes de treball.

Llavors, si això és així... per què no comencem per intentar pronunciar una mica millor els noms estrangers que apareixen contínuament en la nostra parla?

Considerem que el model de pronunciació hauria de ser l’idioma original i no el propi, amb les adaptacions imprescindibles.

Vegem com:

Si el català té els fonemes necessaris per pronunciar la paraula, els hauríem de fer servir. Si no els té, els hauríem d’adaptar com poguéssim, introduint inclús algun fonema estranger en el nostre idioma, com fan altres llengües (per ex. l’alemany).

Aquí comentarem alguns exemples de mala pronunciació i exposarem la pronunciació que nosaltres recomanem. Són paraules que sentim freqüentment pels mitjans de comunicació. Els presentadors de les notícies o els periodistes especialistes en cada àrea... no podrien fixar-s’hi una mica més? Haurien de ser conscients que marquen pautes des d’aquests mitjans.

VETTEL - El nom d’aquest corredor alemany sona, en la seva llengua semblant a fètəl (ə és la nostra vocal neutra). Tots aquests fonemes els tenim en català. No obstant normalment es pronuncia bétel. No respectem l’original alemany i pronunciem a la castellana. Un exemple semblant seria MERKEL. Podríem pronunciar mèrkəl (amb è oberta i vocal neutra) i diem mérkel. Per quin motiu?

BARACK - El nom del president dels EUA. Aquí hi ha dubtes. Alguns pronuncien bárac o bàrəc i altres bəràc. Aquesta segona és la bona. Només caldria parar atenció a com ho diuen els americans. Avui dia, hi ha la possibilitat d’accedir a canals de televisió de llengua anglesa, així que es pot fer aquesta comparació. No tenim excusa.

CLINTON -  Normalment es pronuncia a la castellana: clínton quan hauria de ser, un cop més, amb vocal neutra: clíntən. Ara que la Hillary Clinton és candidata presidencial sortirà el seu nom contínuament.

Així doncs, una primera conclusió és que no utilitzem, a vegades, la vocal neutra per pronunciar els noms estrangers. Si ho féssim, ens acostaríem molt més a la pronúncia nativa.

BARROSO -  En general els cognoms portuguesos els pronunciem com si fossin castellans. Per què diem barróso si els portuguesos diuen més o menys bərrózu (amb essa sonora) i convertint la o en u tal com fem nosaltres també?

SYRIZA – Per què diem sirízə (o pitjor siríθa amb z castellana) si els grecs diuen síriza (la primera í és la tònica i amb la segona essa sonora).

MURRAY -  Amb el nom del tennista escocès sí que tenim problemes. Una pronúncia aproximada en català seria màri. Res de múrrai o coses semblants. Cal intentar pronunciar la  r anglesa o, com a mínim, que no soni massa vibrant.

SCHRÖDER - La pronunciació del cognom de l’antic cap de govern alemany presenta un problema encara més difícil. És el que alguns en diuen, entre rialles, un nom “impronunciable”, cosa absolutament ridícula. Si els nadius ho saben pronunciar, per què es diu que és impronunciable? Hem d’intentar adaptar la pronúncia al català de la millor manera possible. Una cosa així com eixrédə. Però no esréder com es fa en castellà.

Segona conclusió: cal fixar-se una mica més en les pronúncies originals perquè més d’una vegada es fa el ridícul als ulls de la resta del món. A través d’internet es pot comprovar la pronúncia original de qualsevol mot.

Un exemple de nom d’una llengua poc coneguda seria EBOLA – Aquí el problema és saber com es pronuncia en l’idioma original i, per tant, el més fàcil és fixar-se en com ho pronuncien els idiomes dominants en la comunicació internacional. Trobem dues pronunciacions dominants: la que accentua la primera síl·laba i la que accentua la segona síl·laba. Nosaltres recomanem la segona perquè és la que fa l’anglès que, generalment, és bastant respectuós amb els idiomes originals. Així, en català seria əbòlə (amb dues vocals neutres i la o oberta).

Capítol a part és la pronunciació dels manlleus, principalment de l’anglès, que han entrat a la nostra llengua. Hi dedicarem un article properament.

GET: ALGUNS DELS MOLTS USOS

GET és un dels verbs més utilitzats de l’anglès. Les seves possibilitats de combinar amb altres paraules per donar diferents significats són infinites.

Com a verb principal significa aconseguir. Altres significats associats serien anar a buscar o inclús comprar:

I got five books from the library. 
He aconseguit cinc llibres de la biblioteca.

Get some chalk please (go and get). 
Vés a buscar una mica de guix.

You get the food and I get the drinks. 
Tu compres el menjar i jo compro la beguda.

També com a verb principal amb un complement circumstancial de lloc significa arribar.

We got to the airport on time. Vam arribar puntuals a l’aeroport.

Un altre significat molt comú és en combinació amb el verb HAVE. El significat és haver o tenir. Normalment s’usa en present.

I’ve got a new car. Tinc un cotxe nou.

You’ve got to do it. Ho has de fer.

Una combinació molt coneguda és GET SOMETHING DONE o HAVE SOMETHING DONE, quan encarregues un servei i no ho fas tu mateix. Fixeu-vos que l’ordre d’aquesta frase és molt important:

Subjecte + get (o have) + objecte + participi del verb.

I got (o had) my hair cut yesterday. Em van tallar els cabells ahir.

I’ll get (o have) the house painted next summer. Faré pintar la casa el pròxim estiu.

Observeu que, en català, habitualment diem “M’he tallat els cabells” o bé “He pintat el pis” sense que això vulgui dir que ho he fet jo mateix. En anglès, cal aclarir si és una tasca encarregada a algú altre usant la construcció anterior.

GET també pot substituir el verb BE a les oracions passives.

He got (o was) killed in the accident. Es va matar a l’accident.

Mary got (was) lost in the wood. Maria es va perdre al bosc.

És molt comuna la combinació amb adjectius. La idea que donem és la d’un procés, (normalment en la forma contínua). Quan el procés està acabat utilitzem BE.

It’s getting dark. S’està fent fosc. It’s dark. És fosc.

I’m getting angry. M’estic enfadant. I’m angry. Estic enfadat.

Altres combinacions es tradueixen per verbs pronominals:

I got married last year. Em vaig casar l’any passat.

She got very tired at the party. Es va cansar molt a la festa.

Molt col·loquial és la forma equivalent al GOING TO acompanyat d’un infinitiu.

You don’t get (aren’t going) to run today. Avui no aniràs a córrer.

Ja hem anunciat en el títol que GET té molt usos i en aquest estudi ens hem centrat en els més freqüents. No hem inclòs la infinitat de combinacions del verb GET amb diferents preposicions per indicar moviment o altres significats perquè és una llista molt llarga que mereix un capítol propi.

I ja ho sabeu... si necessiteu esbrinar altres significats sempre podeu recórrer als diccionaris.

PELS PÈLS

No és el mateix parlar de pèls que parlar de cabells. Els catalans ens rentem els cabells i ens afaitem els pèls de la barba o de l’aixella.

Tenim els cabells rossos, castanys, negres o blancs. Els portem curts o llargs, pentinats o esbullats, llisos o arrissats.

A vegades, ens ho agafem tot pels cabells. Altres, fins i tot se’ns ericen els cabells. Les penes ens fan sortir cabells blancs i els ensurts ens deixen amb els cabells de punta. Quan estem farts d’un tema és que n’estem fins a la punta dels cabells i quan estem desesperats ens estirem dels cabells.

Ara bé, quan volem que ens expliquin una cosa amb tot detall demanem pèls i senyals. Si ens ve de poc, és que ens ve pels pèls. Si parlem clar i català, és que no tenim pèls a la llengua. Si som dels que sempre posen defectes és que trobem pèls en tot. I a vegades som més babaus que els pèls del cul.

Fixeu-vos que sempre parlem en plural: cabells i pèls. No diem pas: me’n vaig a rentar el cabell o el pèl. I no ho fem perquè seria ben difícil rentar un sol pèl o un sol cabell i no la resta.

Sí que parlem en singular quan, en sentit literal, trobem un pèl o un cabell a la sopa o, en sentit metafòric, ens va d’un pèl o cerquem tres pèls al gat. També és ben nostre allò d’on hi ha pèl hi ha alegria. I si anem a pèl és que anem ben despullats però si una cosa hi va a pèl és que hi encaixa perfectament.

Potser convindria que paréssim una mica l’orella a la parla dels nostres avis i, si ens hi fixéssim, ens adonaríem que potser fan castellanismes flagrants com bussón però quasi segur que encerten perfectament l’ús del singular o del plural dels mots esmentats.

Aquest tipus d’error també es fa en altres mots:

Paraigua, parabrisa, parafang, parafum, paraneu, para-sol i paravent s’han de dir en singular perquè es tracta d’elements que no es poden comptar: aigua, brisa, fang, fum, neu, sol i vent. Només utilitzarem el plural si ens referim a 2 o més unitats. Ex: el meu cotxe té dos parabrises, el parabrisa del davant i el parabrisa del darrera.

En canvi, paraallaus, paracaigudes, parallamps i para-xocs són mots en plural perquè serveixen per parar elements comptables i no en paren només un: allaus, caigudes, llamps i xocs.

Ho teniu clar? Així, si plou, agafeu el paraigua per parar l’aigua que cau del cel. I si viviu en una casa aïllada feu-vos-hi instal·lar un parallamps que pari tots els llamps que puguin caure en aquell indret.

Un petit comentari afegit: para-sol i para-xocs porten guionet per tal que no es deformi la pronúncia de la –s- i de la –x-.

Per últim volíem comentar allò dels Nadals... Què són els Nadals? Quants Nadals? De què o de qui parlem: de la festa de Nadal o dels germans de la família Nadal. Cada any, al desembre, hi ha la festa de Nadal: una cada any i només una. Així doncs direm: Feliç Nadal!  o Bon Nadal!

A més, no li posarem pas l’article davant perquè és el nom d’una festa sagrada i l’article només el posem davant de noms propis als quals donem un tracte familiar (el Pep o la Conxita) però no el Beethoven ni tampoc el Nadal !! Per la mateixa raó, la cançó diu: Per Nadal posarem el porc en sal... i no diu pas Pel Nadal posarem...

Únicament, en el cas que ens referim a diverses festes de Nadal en parlarem en plural. Ex: Ja van tres Nadals que no els celebro perquè sóc de viatge a l’estranger i el mateix em passa per Setmana Santa. 

Bé, com que ja s’ha acabat l’hivern, arriba el moment de posar-se els pantalons texans i anar a passejar per la muntanya. Cal aprofitar el bon temps abans que arribi la calor.

I res més per avui.  Ja sabem que sou molt perspicaços i us heu adonat dels dos últims exemples, tot i que no els hàgim comentat.