L’article d’avui
és una petita contribució per a la millora de la pronúncia de l’anglès.
Hem observat que una combinació vocàlica que se sol
pronunciar malament en anglès és el grup au, aw.
Fa anys, la major part de la gent estudiava francès i no
anglès. Els estudiants sabien que au
(i eau) es pronunciava o,
és una norma que havien interioritzat i que ja es feia automàticament.
Exemples en francès:
Au, autobus, bateau, beau, beaucoup, bureau, chaud, fraude,
gauche, gateau, lauré, mauvais...
En tots els casos au (eau) es pronuncia o.
No entrem aquí si la o és oberta o tancada.
|
|
Doncs bé, en anglès això també és així !
Llavors per què no es pronuncia o sense dubtar?
Llavors per què no es pronuncia o sense dubtar?
Probablement perquè les normes fonètiques del francès són
relativament fàcils, mentre que les de l’anglès són molt més nombroses, més
difícils i amb moltes excepcions.
El grup au, aw no deixa de ser-ne un més. Tot degut a la
irregularitat de l’ortografia de l’anglès. És a dir, a l’enorme diferència
entre ortografia i pronunciació.
Exemples en anglès:
August, author, applause, awful, claw, crawl, draw, fault,
fraud, law, lawn, haul, Paul, pause, raw, yawn...
En tots aquests casos la pronunciació és /o:/ en anglès
britànic o una versió més oberta /ↄ:/ en anglès americà. I tant l’una com
l’altra són vocals llargues. En cap cas s’ha de pronunciar /aw/ com en català.
Hem de posar especial atenció en aquelles paraules semblants
que en català es pronuncien au.
Exemples:
August, author, fraud, pause...
El noms de PAUL, PAU i POL provenen tots del PAULUS llatí
(significat: petit) que és un nom amb entitat pròpia.
PAULUS ha evolucionat en les diferents llengües, en català
ha pres dues formes: Pau i Pol.
En el cas del nom POL que tan d’èxit té avui dia a casa
nostra, hem de dir que és una variació de PAU per influència del francès PAUL.
En aquest cas, es va interioritzar tant la pronúncia de au en o que fins i tot
vam adoptar el nom POL com a propi.
