dijous, 12 d’abril del 2018

L’ITALIÀ ÉS FÀCIL ? (2)

En aquest segon article d’aquesta sèrie volem parlar del prefix RE- molt més productiu en italià que no pas en català.

En català, aquest prefix pot tenir diversos significats. Ens centrarem, però, en la formació de nous verbs:

1 – Repetir una acció diverses vegades: reiterar, remenar, repicar.
2 – Tornar a fer una cosa que ja s’ha fet: recremar, refer, renegociar, readmetre, reembarcar.
3 – Tornar a fer una cosa però amb un nou sentit: recomanar, renéixer, renovar, remodelar.
4 – Anar cap enrere: rebobinar, remuntar, retornar.

Ara bé el nombre de verbs als quals se’ls pot afegir el prefix RE- és un nombre tancat, establert... És a dir, que no podem inventar-nos verbs com per exemple: recantar. En aquest cas, haurem de dir: cantar de nou o tornar a cantar. El mateix succeeix en castellà: no es pot dir recantar  sinó cantar de nuevo o volver a cantar.

La forma cantar de nou coincideix també amb l’anglès sing again o amb l’italià cantare di nuovo.

En canvi, la perífrasi verbal tornar a cantar sí que té traducció exacta en castellà  volver a cantar  però no en anglès ni en italià. O sigui, no podem dir return to sing  o  ritornare a cantare. Són traduccions literals inadmissibles que delaten una manca de domini d’aquestes llengües.

Ara bé, en el cas de la llengua italiana, el prefix RI- és molt més productiu perquè, tal com se’ns diu a la gramàtica del Treccani “per tutti i verbi è virtualment possibile la composizione con RI“ De manera que en italià sí que podem dir ricantare!

Pel que fa als significats, la llengua italiana coincideix força amb la nostra:

a       Repetició o duplicació :
rintentare - reintentar, rivedere – reveure, ricadere - recaure ...  però també riascoltare – tornar a escoltar, riamare – tornar a estimar, riproporre – tornar a proposar... etc.

b    Retorn a una fase anterior:
ritrovare - retrobar, rialzare – tornar a alçar (perquè realçar té un altre significat) riacquistare – tornar a comprar, riguadagnare – tornar a guanyar, risanare - tornar a curar... etc.

c    Valor intensiu i/o emfàtic:
riempire – reomplir, riscaldare – reescalfar, ripulire – repolir, rigirare – regirar, ritornare – retornar,  ridire – redir (només en l’expressió: dir i redir, per la resta és tornar a dir).

d    Nou significat:
rilegare – relligar (una enquadernació), risaltare – ressaltar (destacar d’un conjunt), risentire – ressentir (veure afectat el bon funcionament), ritirare – retirar (separar o apartar d’un lloc) ... però rimeritare – tornar a merèixer... etc.

De tots aquests verbs, la major part són de formació italiana però molts procedeixen ja del llatí. 

Generalment, els verbs que portaven el prefix RE- incorporat en llatí són els que coincideixen en la nostra llengua.



Aquí tenim uns quants verbs italians d’ús col·loquial que no tenen equivalent exacte en català i que ens ha fet molta gràcia descobrir:

RIADDORMENTARSI – adormir-se de nou
RIABBOTTONARE – cordar de nou (uns botons que s’han descordat)
RIMBRUTTIRE – tornar a embrutar, fer més brut
RINCASARE – tornar cap a casa, arribar a casa
RINGRAVIDARE – tornar a  quedar-se embarassada
RIOSSERVARE – observar de nou
RIPARLARE – tornar-ne a parlar
RISALIRE – tornar a pujar, remuntar
RISANARE – recuperar la salut

Així doncs, ja hem vist que:
1 - Hi ha molts més verbs amb aquest prefix en italià que en català o en castellà.
2 - Que a vegades el significat no és el mateix.
3 - No podem traduir literalment la nostra perífrasi verbal “tornar a... “ a l’italià perquè ens delatarà com a estudiants principiants.

Creiem que, per segona vegada, hem demostrat que l’italià es deixa entendre bastant bé però no és tan fàcil usar-lo correctament.