Moltes vegades un
castellanisme es pot substituir per una sola paraula catalana. La paraula buzón
en quasi tots els seus significats es pot substituir per bústia. Però en
altres casos es necessiten moltes altres paraules catalanes per substituir-lo.
Les correspondències entre llengües no solen ser d’un a un.
El castellanisme que
proposem revisar avui és suelto/a.
Si comprovem a l’IEC
l’existència d’aquest mot, ens trobem amb quatre entrades: el verb soltar,
l’adjectiu, solt, solta, el nom soltesa i l’adverbi soltament.
Llavors... per què nosaltres parlem d’un castellanisme? Doncs perquè l’ús dels
adjectius solt, solta, ens resulta molt artificial, per molt que
sigui admès a l’IEC. A més, volem fer constar que la majoria de vegades, la
gent no diu solt, solta, sinó sueltu, suelta,
cosa que demostra la procedència d’aquest ús: la interferència amb el castellà.
I això és així perquè es
tracta d’un adjectiu amb una gran versatilitat o sigui que s’adapta a un munt
de significats, cosa que el fa tremendament útil. Els parlants catalans
l’adopten per aquest ús múltiple precisament i el fan servir en tots aquells
casos en què es fa servir en castellà, això reforça la idea de ser un
castellanisme.
Així doncs, no n’hi ha
prou amb canviar sueltu per solt sinó que, en molts casos, cal
fer servir les formes més pròpies del català.
Aquí tenim algunes frases
en castellà i la seva traducció més natural en català:
Llevar el pelo suelto. Portar els cabells solts (artificial). Portar
els cabells deixats anar.
Llevar un vestido
suelto. Portar un vestit fluix,
ample, folgat.
No tengo suelto. No tinc monedes. No tinc canvi.
Dijo cuatro palabras
sueltas. Va dir quatre paraules escadusseres,
deslligades.
Tenía un diente suelto. Tenia una dent fluixa, que li ballava.
Hay un asesino suelto. Hi ha un assassí deixat anar, fugit, lliure, en
llibertat.
Va muy suelto. (De ventre) Va molt fluix. Va diarreic. Va molt
líquid. (De comportament) Va sense control, esbojarrat.
Bailan sueltos. Ballen separats.
Llevar los cordones
sueltos. Portar els cordons
deslligats.
Tener fascículos
sueltos. Tenir fascicles
saltejats, separats.
Quedar cabos sueltos. Restar caps sense (per) lligar.
No puedes llevar el
perro suelto. No pots portar el
gos deslligat.
Tiene un lenguaje
suelto. Té un llenguatge fluid.
Tener la lengua suelta. Tenir la llengua llarga.
Tener un tornillo
suelto. Tenir un cargol fluix.
Com podeu veure, les
solucions són moltes i variades. Reduir-ho tot al castellanisme sueltu/suelta
significa empobrir moltíssim la nostra parla.
Algunes d’aquestes
versions es podrien haver fet amb solt, solta però, a nosaltres, ens
resulta artificial.
El verb soltar es
pot traduir la major part de vegades per deixar o deixar anar. Tot
i que també tenim un munt de solucions més adients a cada cas.
Exemples:
Soltar un animal. Desfermar un cavall. Aviar els coloms.
Soltar amarras. Desenganxar les amarres. Desamarrar. Amollar les
amarres.
Soltar un discurso, un
sermón. Engegar un discurs, un
sermó.
