dijous, 11 d’abril del 2019

EMPODERAR / APODERAR


Fa uns dies, una amiga em va demanar un aclariment respecte a la correcció del verb EMPODERAR.

Deixant-me portar per la intuïció del parlant, vaig pensar que possiblement fos un mot de creació recent perquè avui se sent molt, especialment en els mitjans de comunicació i referit a l’accés al poder per part de les dones, però fa uns anys ningú no l’havia fet servir mai.


Però em resistia a desestimar-lo d’entrada. Per què no podia ser correcte? No té cap element estrany a la nostra llengua: prefix EN- (em- davant de b o p) i lexema PODER + terminació verbal -AR. I vaig decidir de consultar el DIEC.

Doncs no hi és! No senyor, ni tan sols en l’última edició. Només s’hi troba APODERAR. Però cap dels significats d’APODERAR no coincideix exactament amb allò que entenem per EMPODERAR o EMPODERAMENT.

Segura de poder trobar més informació, vaig remenar una mica per internet i vaig trobar un article amb el qual estic d’acord al 100 %. 

És aquest:


I ja vaig veure d’on venia la reticència per acceptar aquest verb al DIEC. Es tracta d’un calc de l’anglès empower / empowerment. Bé, de fet ja ens ho podíem imaginar que els primers en usar aquest verb amb aquest significat serien els anglesos ja que el moviment d’alliberament de la dona té arrels profundes en la cultura anglosaxona i, actualment, també és d’on sorgeixen les icones més conegudes de la causa feminista.

Tornant a la formació del mot... Resulta que empower no és un mot d’origen anglosaxó sinó que és un llatinisme que arriba a l’anglès procedent del francès de la Normandia. Una altra raó perquè no el considerem un mot estrany a la nostra llengua.

El fet és que EMPODERAR / EMPODERAMENT són formes que van fent-se un lloc en l’ús del català. Són formes que tenen un significat ben precís i delimitat, que no ocupen el lloc d’una altra forma pròpia o sigui que no foragiten ni substitueixen cap forma genuïnament catalana.

Però són manlleus de l’anglès... lamentaran alguns... Manlleus de l’anglès? Sí, és cert. Els anglesos són els primers a qui se’ls va ocórrer fer servir aquest mot amb aquest significat. I què? És una forma llatina, amb un prefix llatí. Una forma molt semblant a tantes d’altres com: empaquetar, empestar, empitjorar... etc...

I el que és més important: els parlants se l’han fet seva i l’han incorporada a la parla quotidiana. Raó definitiva perquè sigui incorporada al DIEC.

De fet, molts llibres d’estil com l’Ésadir ja accepten tant EMPODERAR com EMPODERAMENT. Esperem que, més d’hora que tard, l’accepti la normativa oficial.