Fa uns anys, en l’ensenyament de llengües estrangeres, es va intentar utilitzar el mateix sistema amb què s'ensenyava el llatí. A aquest mètode se li deia grammar translation perquè s'ensenyava principalment a partir de la gramàtica i l'exercici principal era la traducció. Evidentment aquest mètode no servia per ensenyar a parlar la llengua estrangera i per això es va abandonar.
Però...
abans d’aprofundir en el tema d’avui, farem una petita introducció teòrica.
Hi ha quatre habilitats (skills) que s’han de practicar per aprendre una llengua: parlar, comprensió oral, escriure i comprensió lectora (speaking, listening, writing and reading). Les dues primeres pertanyen a la llengua oral i les altres dues a la llengua escrita. Es considera que parlar i escriure són habilitats actives perquè l’estudiant ha de ser creatiu en la producció de frases mentre que la comprensió lectora i l’oral són habilitats passives perquè l’estudiant no ha de produir cap text, només entendre’ls.
La traducció que usava el grammar translation era la que anomenem directa, és a dir de la llengua estrangera a la pròpia. Amb aquest mètode es practicava quasi en exclusiva una habilitat passiva: la comprensió lectora. Avui dia, molts altres mètodes han suprimit la traducció directa.
Actualment, en l’ensenyament d’un idioma estranger sembla que la traducció és maleïda. Nosaltres la volem reivindicar, però no la traducció directa sinó la inversa, és a dir: de la llengua pròpia a l’estrangera. La volem reivindicar perquè la traducció inversa utilitza altres habilitats que no utilitzava la directa.
Quan traduïm una frase del nostre idioma a l'idioma estranger, hem de crear una frase que no sabem de manera natural, sinó que hem hagut d’aprendre. A més a més també practiquem la comprensió, perquè és impossible no entendre una frase que hem construït nosaltres mateixos. I això serveix tant per a la llengua oral com per a l’escrita.
Per això creiem que la traducció inversa utilitza totes les habilitats lingüístiques: parlar, comprensió oral, escriure i comprensió lectora. Evidentment per a les habilitats orals necessitem un coneixement fonètic de la llengua estrangera.
Amb això no volem dir pas que l'únic exercici que hem de fer per aprendre una llengua estrangera sigui la traducció inversa. Simplement posem l'èmfasi en el fet de la bondat d'aquesta mena de traducció, amb una gran diferència respecte a la traducció directa, que produïa uns beneficis molt més limitats.
La gradació d’aquest aprenentatge ha d’anar de frases més fàcils (i més semblants a la llengua de l’aprenent) a més complicades. Com en qualsevol altre mètode.
Un altre avantatge de la traducció inversa és que redueix al mínim l’ensenyament de la gramàtica. Per què? Perquè el parlant d’una llengua ja té una gramàtica interioritzada i l’únic que ha de fer és traduir. Si tradueix una frase que està en temps passat ho fa sense necessitat d’utilitzar terminologia gramatical, perquè ja coneix que és un passat. No cal explicar que “Em vaig comprar un entrepà” expressa un fet passat i que s’ha de construir una frase en passat en la llengua objecte de l’aprenentatge. L’estudiant ho comprèn per intuïció.
La traducció inversa es pot introduir simplement com una sèrie d’exercicis afegits als que ja fem. O pot ser la base d’un sistema d’aprenentatge que considera que primer s’ha d’introduir allò que representa una traducció literal i, per tant, fàcil i després aquelles frases que són més diferents entre les dues llengües.
Pensem que el que és més difícil d’aprendre d’una llengua estrangera, és la manera diferent d’expressar les coses. Per ex. una frase com How old are you? seria considerada difícil perquè pregunta per l’edat d’una forma molt diferent a com ho fem nosaltres: “Quants anys tens?” Contràriament, si dir “Jo tinc un llibre” en anglès és I have a book, podem veure que la sintaxi s’acosta molt a la nostra i es pot fer una traducció quasi literal.
Així doncs, els exercicis de traducció inversa han de començar per frases com el segon exemple i, a poc a poc, anar introduint frases que presentin diferències de construcció i/o de manera de dir. És clar que, en el desenvolupament de la classe, poden sorgir frases complexes que caldrà resoldre. No hem de ser massa rígids.
Insistim que, actualment, la traducció no té bona premsa en l'ensenyament de llengües estrangeres tot i que els estudiants adults recorren, instintivament, a la traducció. Nosaltres considerem que cal tenir la ment oberta a qualsevol sistema que pugui ajudar en una tasca tan complexa com l'aprenentatge d’una llengua que, com sabem, no és bufar i fer ampolles.
