dijous, 11 d’octubre del 2018

NOU FENOMEN LINGÜÍSTIC – Errors en els pronoms relatius

Avui volem tractar un curiós fenomen que hem observat sentint parlar gent a la TV. Tots els exemples que fem servir a continuació són frases reals que hem recollit de periodistes, polítics, etc. Especialment quan parlen sense llegir un text preparat, per exemple en una tertúlia.

Es tracta d’errors de concordança entre el pronom relatiu de l’oració subordinada i l’antecedent de l’oració principal. En principi, ens vam adonar d’aquest fenomen en parlants de llengua castellana.


Veiem alguns d’aquests exemples incomplets:

Películas en el que...
Las dificultades al que se enfrentan...

Aquí veiem clarament que en oracions substantives de relatiu precedides per preposició, els parlants semblen oblidar l’antecedent i utilitzen un article incorrecte. Películes és femení plural i per tant correspondria en las que. Exactament passa amb dificultades que hauria de ser a las que.

Altres exemples:

Debates en las que se dicen cosas muy fuertes.
El tercer terrorista, sobre la que hay muchas dudas...
Tuvimos unos días en el que...
Una organización en el que la gente...
Circunstancias diferentes a la que...
Una sentencia en el que....
La ley mordaza con el cual....

Veiem que els errors són variats. Singulars per plurals i viceversa, masculins per femenins i viceversa. De tota manera el que domina és el masculí singular substituint els altres.

Ja fa temps havíem observat aquest fenomen quan l’antecedent era llunyà i entremig hi havia un nom de gènere i/o nombre diferent que podia fer despistar. 

Per exemple: La cadira de ferro en el que m’he assegut.

El pronom relatiu precedit de preposició ha de ser en la que perquè es refereix a la cadira i no al ferro. És un error que apareix amb una certa freqüència i té una certa excusa.

I, últimament, com no podia ser d’altra manera, hem observat que aquest fenomen s’ha encomanat també a la llengua catalana. Així que hem sentit a la TV parlants que han dit frases com:

Aquesta és la batalla pel qual...
Un debat en la que...
Una instrucció en el qual...
Uns emails en el que...
Una nova pàgina en el qual...

Podem observar que també aquí hi ha una preferència en l’ús del singular masculí.

Som conscients que el nombre d’exemples no és suficient per marcar una tendència, però el fenomen ens ha semblat curiós. Evidentment ho hem sentit altres vegades però no hem arribat a copiar els exemples.

Anticipem una possible explicació d’aquesta tendència que, evidentment, no és definitiva.

Veiem aquests exemples en castellà:

El hombre que compró la casa.
La mujer que compró la casa.
Los perros que ladran.
Las casas que queremos comprar.

En aquestes oracions, el pronom  relatiu és invariable -que- i no depèn de si l’antecedent és masculí, femení, singular o plural. Sembla doncs com si els parlants, en les formes errònies que citem al començament, volguessin també neutralitzar tots els possibles relatius (el que, la que, els que, les que) i substituir-los per el que.

Evidentment necessitaríem recollir molts més exemples per certificar aquesta teoria. La primera dificultat seria preguntar-nos per què hi ha altres casos en què la substitució no és aquesta (el que).

Podríem argumentar que, com que sembla que estem al començament de l’etapa d’aquest canvi, el parlant dubtaria en quina forma utilitzar.

Us animem a observar el fenomen, per així poder confirmar o rebatre la nostra teoria amb més arguments i exemples.