En aquest segon article d’aquesta sèrie volem parlar del
prefix RE- molt més productiu en italià que no pas en català.
En català, aquest prefix pot tenir diversos significats. Ens
centrarem, però, en la formació de nous verbs:
1 – Repetir una acció diverses vegades: reiterar, remenar, repicar.
2 – Tornar a fer una cosa que ja s’ha fet: recremar,
refer, renegociar, readmetre, reembarcar.
3 – Tornar a fer una cosa però amb un nou sentit: recomanar,
renéixer, renovar, remodelar.
4 – Anar cap enrere: rebobinar, remuntar, retornar.
Ara bé el nombre de verbs als quals se’ls pot afegir el
prefix RE- és un nombre tancat, establert... És a dir, que no podem
inventar-nos verbs com per exemple: recantar. En aquest cas, haurem de
dir: cantar
de nou o tornar a cantar. El mateix succeeix en castellà: no es pot dir recantar sinó cantar
de nuevo o volver a cantar.
La forma cantar de nou coincideix també amb
l’anglès sing again o amb l’italià cantare di nuovo.
En canvi, la perífrasi verbal tornar a cantar sí que té
traducció exacta en castellà volver a cantar però no en anglès ni en italià. O sigui, no
podem dir return to sing o ritornare a cantare. Són traduccions
literals inadmissibles que delaten una manca de domini d’aquestes llengües.
Ara bé, en el cas de la llengua italiana, el prefix RI-
és molt més productiu perquè, tal com se’ns diu a la gramàtica del Treccani “per tutti i verbi è virtualment possibile
la composizione con RI“ De manera que en italià sí que podem dir ricantare!
Pel que fa als significats, la llengua italiana coincideix força
amb la nostra:
a Repetició o duplicació :
rintentare - reintentar, rivedere
– reveure, ricadere - recaure ...
però també riascoltare – tornar a escoltar, riamare – tornar a
estimar, riproporre – tornar a proposar... etc.
b Retorn a una fase anterior:
ritrovare - retrobar, rialzare
– tornar a alçar (perquè realçar té un altre significat) riacquistare – tornar a
comprar, riguadagnare – tornar a guanyar, risanare - tornar a
curar... etc.
c Valor intensiu i/o emfàtic:
riempire – reomplir,
riscaldare – reescalfar, ripulire – repolir, rigirare
– regirar, ritornare – retornar, ridire
– redir (només en l’expressió: dir i redir, per la resta és tornar a dir).
d Nou significat:
rilegare – relligar (una enquadernació),
risaltare
– ressaltar (destacar d’un conjunt), risentire – ressentir (veure afectat
el bon funcionament), ritirare – retirar (separar o
apartar d’un lloc) ... però rimeritare – tornar a
merèixer... etc.
De tots aquests verbs, la major part són de formació
italiana però molts procedeixen ja del llatí.
Generalment, els verbs que
portaven el prefix RE- incorporat en
llatí són els que coincideixen en la nostra llengua.
Aquí tenim uns quants verbs italians d’ús col·loquial que no
tenen equivalent exacte en català i que ens ha fet molta gràcia descobrir:
RIADDORMENTARSI – adormir-se de nou
RIABBOTTONARE – cordar de nou (uns botons que s’han descordat)
RIMBRUTTIRE – tornar a embrutar, fer més brut
RINCASARE – tornar cap a casa, arribar a casa
RINGRAVIDARE – tornar a quedar-se embarassada
RIOSSERVARE – observar de nou
RIPARLARE – tornar-ne a parlar
RISALIRE – tornar a pujar, remuntar
RISANARE – recuperar la salut
Així doncs, ja hem vist que:
1 - Hi ha molts més verbs amb aquest prefix en italià que en
català o en castellà.
2 - Que a vegades el significat no és el mateix.
3 - No podem traduir literalment la nostra perífrasi verbal
“tornar a... “ a l’italià perquè ens delatarà com a estudiants principiants.
Creiem que, per segona vegada, hem demostrat que l’italià es
deixa entendre bastant bé però no és tan fàcil usar-lo correctament.
