Vegem-ho
amb exemples:
Interrogatives directes Interrogatives
indirectes
Qui ha
vingut? Caldria
esbrinar qui ha vingut.
Quan
anirem a la festa? Ha
preguntat quan anirem a la festa.
La Maria parla anglès? Vol
saber si la Maria parla anglès.
Vegem com
ho diem en anglès:
Interrogatives directes Interrogatives
indirectes
Who has come? You
need to find out who has come.
When will we go to the party? He has asked
when we will go to the party.
Does Mary speak English? He
wants to know if Mary speaks English.
No és la nostra intenció, en aquest
article, parlar de l’estructura de les interrogatives en general perquè, en
anglès, aquest és un punt gramatical molt complex i llarg d’explicar.
Però, en les interrogatives
indirectes, hem observat un error freqüent, fins i tot en estudiants avançats. Aquest és el punt que tractarem.
D’interrogatives indirectes n’hi ha
dos tipus: information questions (la
resposta dóna una informació) i normalment van introduïdes per un pronom o un
adverbi interrogatiu (who, what, which, when, where, how) i yes-no questions (la resposta és sí o
no) i normalment introduïdes per un verb auxiliar.
Exemple
del primer tipus:
Em va preguntar quan vindria la
meva cosina. He asked me when my cousin would come.
Fixem-nos que en català el subjecte
(la meva cosina) va darrera del verb (vindria). En canvi, en anglès, (my cousin)
va davant del verb (would come).
Altres
exemples:
Em va
preguntar com ho havia sabut el Joan.
She asked me how John had found it
out.
Volia saber quina teoria tenia el
meu amic. He wanted to know what theory my friend
had.
En les
indirectes del tipus yes-no questions, en català podem posar
el subjecte tant davant com darrera del
verb. En anglès no es pot triar: sempre va davant del verb.
Vol
saber si la Maria parla anglès
o Vol saber si parla anglès la
Maria.
Però
en anglès és sempre:
He wants to know if Mary speaks English.
Intentem
evitar aquests petits errors que delaten una traducció literal.
