Aquests dies al camp
del Barça hi ha celebracions. I ja se sap que, en les celebracions, la gent fa
l’onada, canta i coreja el nom dels jugadors.
Si s’aconsegueix el
triplet, el cant serà aquell de... Copa,
Lliga i Champions, Champions !! a ritme de la cançó We Will Rock You de Queen, cant que s’ha fet molt conegut a través
del programa Cracòvia. I en el qual lliguen perfectament les síl·labes de la
lletra amb el ritme de la música.
Però l’altre dia, en
guanyar la Lliga el cant era Campeones, campeones,
oeoeoe !! Des de la megafonia de l’estadi introduïen el Campions,
campions... però la gent no seguia pas. Per què? Doncs perquè aquest és un
ritme musical que lliga amb 4 síl·labes: cam-pe-o-nes i no lliga amb les 3 del
mot en català: cam-pi-ons i llavors ens veiem obligats a allargar el
cam-pi-oooons i ja tenim una artificiositat que no és acceptada popularment.
És com si es volgués
cantar el A por ellos traduït al
català. No sona bé. I no sona bé perquè no lliguen les síl·labes amb el ritme
musical. O bé el We are the champions
en català o en castellà. Sonaria ridícul.
Així què fem? Doncs
tenir una mica d’imaginació i inventar-nos nous eslògans en català amb una
música que hi lligui ja d’entrada.
Un exemple molt ben trobat és el cant de:
Olelé, olalà, ser del Barça és el millor que hi ha !! Proveu de traduir-lo al
castellà. No sona bé. Aquí no sona bé perquè no rima. A ningú no se li acut
cantar aquest eslògan en castellà.
O sigui que cantem en la llengua que més ens
agradi però.. sisplau! No fem traduccions perquè sonen fatal!
La llengua catalana ja
fa anys que s’ha normalitzat en el món del futbol. Des de les primeres
retransmissions de Joaquim Maria Puyal fins als nostres dies ha plogut molt.
Tot i així encara se senten moltes barbaritats. Aquí en comentarem algunes.
El primer que volem fer
constar que en alguns periodistes es nota molt que, mentalment, elaboren el
discurs en castellà perquè tot i que els mots emprats són catalans, moltes
vegades la construcció de la frase és un calc del castellà.
Un segon punt és la
barreja de registres, és a dir, per una banda es defensa poder dir orsai (deformació popular de offside) que pertany al registre
informal i per altra s’usa dempeus
que és un mot culte. Al castellà popular de
pie li correspon simplement l’adjectiu dret. Exemple: Tot el públic, dret, aplaudia en Xavi. L’ús del famós dempeus només s’entén si la frase,
mentalment, la fas en castellà.
Un altre mot que fa mal
a l’orella repetidament és el verb treure
en el sentit de prendre. Exemple: Al
Messi és difícil treure-li la pilota. No senyors! Podem dir: Al Messi és
difícil treure-li la pilota dels peus però hem de dir: Al Messi és difícil
prendre-li la pilota. Els lectors més grans recordareu, potser, aquell anunci
del Cruyff convidant a deixar el tabac. Deia: El futbol m’ha donat la vida i el
tabac quasi me la treu. Sona molt
malament dit així! Popularment me la
treu vol dir tota una altra cosa... En realitat volia dir me la pren però el publicista,
mentalment, va elaborar la frase en castellà i la va traduir. I ja sabem que traduttore, traditore... traductor,
traïdor...
Les equivalències entre
el castellà QUITAR i el català TREURE no són pas lineals. Hi intervenen també
el SACAR, el PRENDRE i el ROBAR... però
aquest seria un altre article.
Per últim, d’on ha
sortit el verb angostar? Sembla que
s’ha posat de moda fer-lo servir quan el porter bloca la pilota o sigui la para
amb les dues mans. Sincerament, ens ha sorprès l’ús d’aquest terme recentment.
Per sort, la intuïció
dels parlants determinarà que unes modes tinguin èxit i altres no.
Rectificació:
El comentari d'un amable lector ens ha fet veure que es tracta del verb engospar que ja consta en el Diccionari de Fabra del 1932 i que ha estat incorporat al DIEC amb la mateixa definició exacta.
Engospar - Agafar, atrapar al vol; copsar.
D'etimologia incerta, el DGLC ens diu que és una possible variant mallorquina de "ambosta" a través de *angosta amb encreuament amb copsar.
Hi ha també un article de Germà Colon a la revista Els Marges 81, Hivern 2007 amb títol "El cas d'empomar, agafar al vol" que es refereix també al mot engospar i defensa el pas de l'ús d'un mot propi d'un dialecte a un altre per tal d'omplir un buit lèxic. Potser aquesta és la raó per la qual el mestre Puyal la fa servir en cada jornada futbolística.
Rectificació:
El comentari d'un amable lector ens ha fet veure que es tracta del verb engospar que ja consta en el Diccionari de Fabra del 1932 i que ha estat incorporat al DIEC amb la mateixa definició exacta.
Engospar - Agafar, atrapar al vol; copsar.
D'etimologia incerta, el DGLC ens diu que és una possible variant mallorquina de "ambosta" a través de *angosta amb encreuament amb copsar.
Hi ha també un article de Germà Colon a la revista Els Marges 81, Hivern 2007 amb títol "El cas d'empomar, agafar al vol" que es refereix també al mot engospar i defensa el pas de l'ús d'un mot propi d'un dialecte a un altre per tal d'omplir un buit lèxic. Potser aquesta és la raó per la qual el mestre Puyal la fa servir en cada jornada futbolística.
