dijous, 28 de maig de 2015

FUTBOL EN CATALÀ

Aquests dies al camp del Barça hi ha celebracions. I ja se sap que, en les celebracions, la gent fa l’onada, canta i coreja el nom dels jugadors.
Si s’aconsegueix el triplet, el cant serà aquell de...  Copa, Lliga i Champions, Champions !! a ritme de la cançó We Will Rock You de Queen, cant que s’ha fet molt conegut a través del programa Cracòvia. I en el qual lliguen perfectament les síl·labes de la lletra amb el ritme de la música.
Però l’altre dia, en guanyar la Lliga el cant era Campeones, campeones, oeoeoe !! Des de la megafonia de l’estadi introduïen el Campions, campions... però la gent no seguia pas. Per què? Doncs perquè aquest és un ritme musical que lliga amb 4 síl·labes: cam-pe-o-nes i no lliga amb les 3 del mot en català: cam-pi-ons i llavors ens veiem obligats a allargar el cam-pi-oooons i ja tenim una artificiositat que no és acceptada popularment.
És com si es volgués cantar el A por ellos traduït al català. No sona bé. I no sona bé perquè no lliguen les síl·labes amb el ritme musical. O bé el We are the champions en català o en castellà. Sonaria ridícul.

Així què fem? Doncs tenir una mica d’imaginació i inventar-nos nous eslògans en català amb una música que hi lligui ja d’entrada. 
Un exemple molt ben trobat és el cant de: Olelé, olalà, ser del Barça és el millor que hi ha !! Proveu de traduir-lo al castellà. No sona bé. Aquí no sona bé perquè no rima. A ningú no se li acut cantar aquest eslògan en castellà. 
O sigui que cantem en la llengua que més ens agradi però.. sisplau! No fem traduccions perquè sonen fatal!
La llengua catalana ja fa anys que s’ha normalitzat en el món del futbol. Des de les primeres retransmissions de Joaquim Maria Puyal fins als nostres dies ha plogut molt. Tot i així encara se senten moltes barbaritats. Aquí en comentarem algunes.
El primer que volem fer constar que en alguns periodistes es nota molt que, mentalment, elaboren el discurs en castellà perquè tot i que els mots emprats són catalans, moltes vegades la construcció de la frase és un calc del castellà.
Un segon punt és la barreja de registres, és a dir, per una banda es defensa poder dir orsai (deformació popular de offside) que pertany al registre informal i per altra s’usa dempeus que és un mot culte. Al castellà popular de pie li correspon simplement l’adjectiu dret. Exemple: Tot el públic, dret, aplaudia en Xavi. L’ús del famós dempeus només s’entén si la frase, mentalment, la fas en castellà.
Un altre mot que fa mal a l’orella repetidament és el verb treure en el sentit de prendre. Exemple: Al Messi és difícil treure-li la pilota. No senyors! Podem dir: Al Messi és difícil treure-li la pilota dels peus però hem de dir: Al Messi és difícil prendre-li la pilota. Els lectors més grans recordareu, potser, aquell anunci del Cruyff convidant a deixar el tabac. Deia: El futbol m’ha donat la vida i el tabac quasi me la treu. Sona molt malament dit així! Popularment me la treu vol dir tota una altra cosa... En realitat volia dir me la pren però el publicista, mentalment, va elaborar la frase en castellà i la va traduir. I ja sabem que traduttore, traditore... traductor, traïdor...
Les equivalències entre el castellà QUITAR i el català TREURE no són pas lineals. Hi intervenen també el SACAR,  el PRENDRE i el ROBAR... però aquest seria un altre article.
Per últim, d’on ha sortit el verb angostar? Sembla que s’ha posat de moda fer-lo servir quan el porter bloca la pilota o sigui la para amb les dues mans. Sincerament, ens ha sorprès l’ús d’aquest terme recentment.
Per sort, la intuïció dels parlants determinarà que unes modes tinguin èxit i altres no.

Rectificació:
El comentari d'un amable lector ens ha fet veure que es tracta del verb engospar que ja consta en el Diccionari de Fabra del 1932 i que ha estat incorporat al DIEC amb la mateixa definició exacta. 
Engospar - Agafar, atrapar al vol; copsar.
D'etimologia incerta, el DGLC ens diu que és una possible variant mallorquina de "ambosta" a través de *angosta amb encreuament amb copsar.
Hi ha també un article de Germà Colon a la revista Els Marges 81, Hivern 2007 amb títol "El cas d'empomar, agafar al vol" que es refereix també al mot engospar i defensa el pas de l'ús d'un mot propi d'un dialecte a un altre per tal d'omplir un buit lèxic. Potser aquesta és la raó per la qual el mestre Puyal la fa servir en cada jornada futbolística.





2 comentaris:

  1. Corregiu és "engospar" un dels termes genuïns per a Copsar, empalmar el baló

    ResponElimina
  2. Gràcies pel teu comentari, no coneixíem pas aquest mot.

    ResponElimina