En el fòrum
català del diccionari WordReference, uns usuaris comentaven la pronúncia dels
anglicismes que presenten SH o CH a inici de mot, corresponent aquestes grafies
a les pronúncies [ ∫ ] (fricativa palatal sorda) i [ t∫ ]
(africada palatal sorda). Exemples: shock (trauma) i cheese (formatge).
El dubte que tenien era si havien de pronunciar igual:
- en estat de shock
- els cotxes
de xoc
Intuïtivament, asseguraven que ells no ho pronunciaven pas igual. I
tenien tota la raó.
Avui,
intentarem aclarir una mica l’estat d’aquesta qüestió.
En català,
hem incorporat molts anglicismes que comencen amb aquests sons, alguns admesos
per l’IEC presenten la grafia catalanitzada, altres encara mantenen
l’ortografia anglesa.
Anem a veure-ho:
So africat [ t∫ ] amb
ortografia catalana: Xarleston (charleston), xàrter (charter), xip (chip), xat
(chat), xec (check).
So
africat [ t∫ ] amb ortografia anglesa: cherry, chance,
cheese cake.
So
fricatiu [ ∫ ] amb ortografia catalana: xoc (shock), xut
(shoot), xou (show), xampú (shampoo),
xèrif (sheriff), xíling (shilling).
So
fricatiu [ ∫ ] amb ortografia anglesa: shopping, shorts,
share.
Volem fer
notar que la catalanització de l’ortografia sempre es fa amb una x tant si prové d’un mot
anglès començat per sh com si
és començat per ch. I això
comporta dubtes en la pronúncia.
Nosaltres no
som partidaris d’adaptar l’ortografia però si es fa, creiem que caldria seguir
criteris fonètics per tal que es donessin pautes de com pronunciar aquell mot.
En el cas que tractem avui seria molt fàcil: x per a sh (pronúncia fricativa) i
tx per a ch (pronúncia africada).
Perquè, a
més, aquests sons a inici de mot no són pronunciats de la mateixa manera arreu
dels territoris de parla catalana.
Les paraules amb x es pronuncien en català amb [ ∫ ]
(fricativa palatal sorda) o amb [ t∫ ]
(africada palatal sorda). Normalment l’africada s’usa en català occidental i
del sud i la fricativa en català oriental (encara que hi ha dubtes al dialecte
central): xàfec i txàfec.
Això vol dir
que els parlants del dialecte occidental pronunciaran malament els anglicismes amb
sh inicial i els del dialecte oriental els començats per ch.
També contribueix al problema que, en català, hi ha poques paraules amb
tx inicial (l’exemple que
sempre se cita és Txecoslovàquia, encara que n’hi ha alguns més, com ara
txapela, txetxè, etc).
Si a tot això, hi afegim el fet que les paraules castellanes començades
per ch són sempre amb
pronúncia africada [ t∫ ] i que la nostra fonètica també rep la influència de
la castellana, no ens resulta gens estrany acceptar xocolata amb pronúncia africada [ t∫ ].
En conclusió, per totes aquestes raons els parlants tenen dubtes i és
absolutament comprensible. Per això defensem que, si emprem anglicismes, ho fem
intentant aproximar-nos al màxim a la pronúncia original.
I a les autoritats lingüístiques del país els demanem que, si tenen
necessitat de catalanitzar la grafia dels mots manllevats, almenys ho facin
seguint criteris fonètics. En el cas que ens ocupa seria xampú (shampoo) però txàrter
(charter).
Per últim
farem un aclariment del títol del nostre article:
La paraula anglesa chip s’ha introduït a la nostra
llengua amb dos significats: component d’un aparell informàtic i patates
fregides d’aperitiu.
En català trobem que s’ha d’escriure xip però com ho pronunciem?
Per nosaltres, estaria bé manllevar el mot i la seva grafia però si ens
entossudim a catalanitzar-la hauria de ser: txip.
Si algun dia, manllevem el mot ship (vaixell)... com serà la grafia
catalana?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada