La pronunciació dels
noms estrangers és un aspecte força complicat.
La tradició castellana
és molt poc respectuosa amb l’idioma original i si, a més a més, és un idioma poc
conegut segueix l’ortografia anglesa i/o francesa d’una manera imprecisa. No és
un aspecte que preocupi massa als parlants que, sovint, fan gala d’originalitat
amb una pronúncia castissa i particular.
La tradició catalana
segueix, a grans trets, l’espanyola, introduint alguns fonemes propis del
català i interpretant l’anglès i el francès una mica millor. De totes maneres,
el parlant mitjà no té massa miraments a l’hora de pronunciar els noms
estrangers.
Com ja us podeu
imaginar, no estem gens d’acord amb aquesta realitat i no ens agrada gens
aquesta actitud de menyspreu vers les llengües de fora.
Segons les enquestes,
avui dia, ja són molts els que responen afirmativament quan els pregunten si
tenen coneixements d’altres llengües, especialment d’anglès. Quasi tothom té
clar que cal saber altres llengües a més de la pròpia en aquest món global.
Especialment els joves ho comproven diàriament en les entrevistes de treball.
Llavors, si això és
així... per què no comencem per intentar pronunciar una mica millor els noms
estrangers que apareixen contínuament en la nostra parla?
Considerem que el
model de pronunciació hauria de ser l’idioma original i no el propi, amb les
adaptacions imprescindibles.
Vegem com:
Si el català té els
fonemes necessaris per pronunciar la paraula, els hauríem de fer servir. Si no
els té, els hauríem d’adaptar com poguéssim, introduint inclús algun fonema
estranger en el nostre idioma, com fan altres llengües (per ex. l’alemany).
Aquí comentarem alguns
exemples de mala pronunciació i exposarem la pronunciació que nosaltres recomanem.
Són paraules que sentim freqüentment pels mitjans de comunicació. Els
presentadors de les notícies o els periodistes especialistes en cada àrea... no
podrien fixar-s’hi una mica més? Haurien de ser conscients que marquen pautes
des d’aquests mitjans.
VETTEL - El nom
d’aquest corredor alemany sona, en la seva llengua semblant a fètəl (ə és la nostra vocal neutra).
Tots aquests fonemes els tenim en català. No obstant normalment es pronuncia bétel. No respectem l’original alemany i
pronunciem a la castellana. Un exemple semblant seria MERKEL. Podríem
pronunciar mèrkəl (amb è oberta i
vocal neutra) i diem mérkel. Per quin
motiu?
BARACK - El nom del
president dels EUA. Aquí hi ha dubtes. Alguns pronuncien bárac o bàrəc i altres bəràc. Aquesta segona és la bona. Només
caldria parar atenció a com ho diuen els americans. Avui dia, hi ha la
possibilitat d’accedir a canals de televisió de llengua anglesa, així que es
pot fer aquesta comparació. No tenim excusa.
CLINTON - Normalment es pronuncia a la castellana: clínton quan hauria de ser, un cop més, amb
vocal neutra: clíntən. Ara que la
Hillary Clinton és candidata presidencial sortirà el seu nom contínuament.
Així doncs, una
primera conclusió és que no utilitzem, a vegades, la vocal neutra per
pronunciar els noms estrangers. Si ho féssim, ens acostaríem molt més a la
pronúncia nativa.
BARROSO - En general els cognoms portuguesos els
pronunciem com si fossin castellans. Per què diem barróso si els portuguesos diuen més o menys bərrózu (amb essa sonora) i convertint la o en u tal
com fem nosaltres també?
SYRIZA – Per què diem sirízə (o pitjor siríθa amb z castellana) si els grecs diuen síriza (la primera í és la tònica i amb
la segona essa sonora).
MURRAY - Amb el nom del tennista escocès sí que tenim
problemes. Una pronúncia aproximada en català seria màri. Res de múrrai o
coses semblants. Cal intentar pronunciar la r anglesa o, com a mínim, que no soni
massa vibrant.
SCHRÖDER - La
pronunciació del cognom de l’antic cap de govern alemany presenta un problema
encara més difícil. És el que alguns en diuen, entre rialles, un nom “impronunciable”,
cosa absolutament ridícula. Si els nadius ho saben pronunciar, per què es diu
que és impronunciable? Hem d’intentar adaptar la pronúncia al català de la
millor manera possible. Una cosa així com eixrédə.
Però no esréder com es fa en
castellà.
Segona conclusió: cal
fixar-se una mica més en les pronúncies originals perquè més d’una vegada es fa
el ridícul als ulls de la resta del món. A través d’internet es pot comprovar
la pronúncia original de qualsevol mot.
Un exemple de nom d’una
llengua poc coneguda seria EBOLA – Aquí el problema és saber com es pronuncia
en l’idioma original i, per tant, el més fàcil és fixar-se en com ho pronuncien
els idiomes dominants en la comunicació internacional. Trobem dues
pronunciacions dominants: la que accentua la primera síl·laba i la que accentua
la segona síl·laba. Nosaltres recomanem la segona perquè és la que fa l’anglès
que, generalment, és bastant respectuós amb els idiomes originals. Així, en
català seria əbòlə (amb dues vocals
neutres i la o oberta).
Capítol a part és la pronunciació
dels manlleus, principalment de l’anglès, que han entrat a la nostra llengua.
Hi dedicarem un article properament.
