LA VOCAL NEUTRA EN ANGLÈS

Ja vam comentar en articles anteriors que, en català, tenim alguns sons que hauríem de fer servir en la pronúncia de l’anglès. Un d’aquests sons és la nostra vocal neutra, que té la representació fonètica 

[ ə ] i pot ser escrita  a o bé  e. Seria la a de camió o la e de fredor (en català oriental).

Avui aprofundirem en aquest tema.

La vocal neutra és un so molt comú en molts idiomes. En anglès és d’ús freqüentíssim.

El primer que hem de comentar és que la vocal neutra en anglès i en català només es dóna en síl·labes àtones.

Quan nosaltres pronunciem paraules angleses, a vegades usem la vocal neutra (quan coincideix en una situació igual com en català) i a vegades no (quan l’ús en anglès és diferent que en català).

Vegem alguns exemples:

Ago, Susan, brilliant, another, en totes aquestes paraules la a és una vocal neutra i a nosaltres no ens resulta difícil de pronunciar-la, perquè és el mateix que fem amb una a àtona catalana.

Fixem-nos en el cas de another o Peter. Tot i que la e en síl·laba àtona també és neutra, molts no ho saben traslladar a l’anglès i pronuncien [’pi:ter] i no [’pi:tər], que és la pronunciació correcta. La primera és una pronuncia acastellanada.

Però és que en anglès qualsevol vocal en síl·laba àtona pot ser neutra.

Exemples:

Later, pronunciation, Mason, reason, focus, easily, totes les vocals subratllades es pronuncien amb vocal neutral. I evidentment molts parlants catalans, encara que ho podrien fer, no ho fan.

Això es nota quan pronunciem alguns anglicismes o noms anglesos.

Ja hem citat Peter, Mason, i afegim Washington, corner, scanner, gangster, laser, leader, manager, master, modem, plotter, poster, trailer, waterpolo. Totes les vocals subratllades s’han de pronunciar amb vocal neutra i, moltes vegades, no es fa així.

Un dels principals problemes és el final en  er que trobem en molts dels préstecs esmentats anteriorment. Nosaltres creiem que, parlant en català oriental, quan es fan servir aquests anglicismes i es pronuncia [e] i no [ə] se segueixen les lleis de la fonètica castellana.

És el mateix que passa en català amb la e final d’alguns mots que hauria de ser pronunciada neutra (en català oriental) i moltes vegades és pronunciada [e]: classe, base, fase, piràmide, Montse... quan normalment la pronunciem neutra en la majoria de mots: amable, Carme, home, imatge, viatge... etc.

En definitiva, si voleu polir la vostra pronúncia tant en anglès com en català cal que pareu atenció a les vocals neutres.

PETALOSO. El naixement d’una nova paraula.

El dia 16 de febrer, l’Acadèmia de La Crusca va admetre a tràmit la consideració d’una nova paraula italiana inventada per un nen de 8 anys: petaloso. El fet, conegut arreu del món a través de la xarxa, ha estat notícia dels principals diaris i, cosa més important, el mot ha estat incorporat ja per milers de parlants de manera que la difusió d’aquest neologisme s’ha fet viral i, en pocs dies, petaloso ha esdevingut trending topic a Twiter.

Així ha nascut una nova paraula.

Tot va començar a l’escola Marchesi de Copparo (Ferrara) quan Matteo, un nen de 8 anys de tercer de primària, es va trobar davant d’un exercici que li demanava un adjectiu que descrivís el nom flor (en italià: un fiore). Matteo va trobar una resposta precisa: petaloso. Efectivament, una flor és “petalosa” o sigui que té molts pètals. La seva professora, Margherita, li va dir que aquella paraula no existia al diccionari i va afegir un comentari personal al marge: “una errada molt bonica”.

Però el gran mèrit de la professora va ser no menystenir aquell moment creatiu del seu petit alumne i va decidir enviar la paraula a l’Acadèmia de La Crusca, organisme regulador de la llengua italiana.

Pocs dies després en rebia la resposta: “Matteo: La paraula que has inventat és una paraula ben formada i podria usar-se en italià perquè sona com altres paraules formades de la mateixa manera com coraggioso o peloso.” I més endavant li diu: “... per tal que una paraula entri al diccionari cal que sigui primer coneguda per la societat, que hi hagi molts parlants que la comprenguin i la incorporin a la seva parla quotidiana. Si aconsegueixes difondre la teva paraula així, llavors esdevindrà una paraula pròpiament italiana”.

Segon gran mèrit: l’Acadèmia de La Crosca tampoc va menystenir la creativitat del nen, és més, el va estimular amb els seus comentaris i el va tractar amb respecte i sense condescendència.

D’això se’n diu tasca educativa. D’això se’n diu veritable pedagogia. Chapeau!

D’aquesta notícia el que més ens ha agradat ha estat la formació lingüística que se’n desprèn. Més si tenim en compte que, en aquest país nostre, de formació lingüística se’n té molt poca. I no ens referim al domini de diverses llengües sinó al coneixement del què és una llengua, de com es forma, de com es manté viva i de com es mor. I encara més: tenir consciència de qui la manté viva i de qui la deixa morir o la mata directament.

Una llengua és un cos viu i per continuar vivint necessita parlants que se’n serveixin, i amb aquest ús és evident que la modificaran, l’actualitzaran, la modernitzaran. I els organismes reguladors no han de ser mai un fre a la vitalitat d’una llengua en nom de la puresa. Pot ser que una llengua perdi puresa amb la incorporació de neologismes o d’estrangerismes i s’ha d’acceptar sense recança perquè en un món mestís com el del s. XXI no es pot pretendre mantenir la puresa d’una llengua si no es vol córrer el risc de convertir-la en una relíquia.

Així que ja només ens queda dir:

Bravo Margherita! Amb la teva decisió de no tallar-li les ales al petit Matteo, potser, algun dia el veuràs convertit en un gran escriptor.

Bravo Academia de La Crusca! Per no ser ni arrogant ni inflexible, per no ser rígida i normativista. Bravo! per ser acollidora i respectuosa amb els parlants, tinguin l’edat que tinguin.

I... Bravo Matteo! Continua així! No deixis que res ni ningú posi traves a la teva creativitat que és la qualitat principal d’un ésser humà.