dimarts, 1 de març de 2016

PETALOSO. El naixement d’una nova paraula.

El dia 16 de febrer, l’Acadèmia de La Crusca va admetre a tràmit la consideració d’una nova paraula italiana inventada per un nen de 8 anys: petaloso. El fet, conegut arreu del món a través de la xarxa, ha estat notícia dels principals diaris i, cosa més important, el mot ha estat incorporat ja per milers de parlants de manera que la difusió d’aquest neologisme s’ha fet viral i, en pocs dies, petaloso ha esdevingut trending topic a Twiter.

Així ha nascut una nova paraula.
Tot va començar a l’escola Marchesi de Copparo (Ferrara) quan Matteo, un nen de 8 anys de tercer de primària, es va trobar davant d’un exercici que li demanava un adjectiu que descrivís el nom flor (en italià: un fiore). Matteo va trobar una resposta precisa: petaloso. Efectivament, una flor és “petalosa” o sigui que té molts pètals. La seva professora, Margherita, li va dir que aquella paraula no existia al diccionari i va afegir un comentari personal al marge: “una errada molt bonica”.
Però el gran mèrit de la professora va ser no menystenir aquell moment creatiu del seu petit alumne i va decidir enviar la paraula a l’Acadèmia de La Crusca, organisme regulador de la llengua italiana.
Pocs dies després en rebia la resposta: “Matteo: La paraula que has inventat és una paraula ben formada i podria usar-se en italià perquè sona com altres paraules formades de la mateixa manera com coraggioso o peloso.” I més endavant li diu: “... per tal que una paraula entri al diccionari cal que sigui primer coneguda per la societat, que hi hagi molts parlants que la comprenguin i la incorporin a la seva parla quotidiana. Si aconsegueixes difondre la teva paraula així, llavors esdevindrà una paraula pròpiament italiana”.
Segon gran mèrit: l’Acadèmia de La Crosca tampoc va menystenir la creativitat del nen, és més, el va estimular amb els seus comentaris i el va tractar amb respecte i sense condescendència.
D’això se’n diu tasca educativa. D’això se’n diu veritable pedagogia. Chapeau!
D’aquesta notícia el que més ens ha agradat ha estat la formació lingüística que se’n desprèn. Més si tenim en compte que, en aquest país nostre, de formació lingüística se’n té molt poca. I no ens referim al domini de diverses llengües sinó al coneixement del què és una llengua, de com es forma, de com es manté viva i de com es mor. I encara més: tenir consciència de qui la manté viva i de qui la deixa morir o la mata directament.
Una llengua és un cos viu i per continuar vivint necessita parlants que se’n serveixin, i amb aquest ús és evident que la modificaran, l’actualitzaran, la modernitzaran. I els organismes reguladors no han de ser mai un fre a la vitalitat d’una llengua en nom de la puresa. Pot ser que una llengua perdi puresa amb la incorporació de neologismes o d’estrangerismes i s’ha d’acceptar sense recança perquè en un món mestís com el del s. XXI no es pot pretendre mantenir la puresa d’una llengua si no es vol córrer el risc de convertir-la en una relíquia.

Així que ja només ens queda dir:
Bravo Margherita! Amb la teva decisió de no tallar-li les ales al petit Matteo, potser, algun dia el veuràs convertit en un gran escriptor.
Bravo Academia de La Crusca! Per no ser ni arrogant ni inflexible, per no ser rígida i normativista. Bravo! per ser acollidora i respectuosa amb els parlants, tinguin l’edat que tinguin.
I... Bravo Matteo! Continua així! No deixis que res ni ningú posi traves a la teva creativitat que és la qualitat principal d’un ésser humà.



2 comentaris:

  1. ens ha semblat molt enriquidor i pedagògic.

    ResponElimina
  2. Visca la creativitat dels nens, i la sensibilitat de la mestra.

    ResponElimina