LA SANG – IL SANGUE – LE SANG - LA SANGRE

L’italià és un idioma fàcil per a nosaltres. Aquesta és una frase que hem sentit dit moltes vegades. Per als que sabem català i/o castellà, ens resulta molt familiar la parla italiana.

Però... això és cert només en part. És molt agradable que, sense haver-lo estudiat mai, quan sentim algú parlant en italià ja comprenem algunes paraules. I fent unes quantes lliçons sembla que ja podem entendre’l i fer-nos entendre. Estudiar italià compensa perquè la fonètica és clara i fàcil d’assimilar i, com que moltes paraules s’assemblen a les nostres, les recordem i les relacionem de manera natural.

Tot i això, quan hi aprofundim una mica més, veiem que hi ha molts paranys en l’aprenentatge de la llengua italiana. Per una banda, una gran dialectalització cosa que en dificulta la comprensió, per una altra els falsos amics i, finalment, les estructures no coincidents amb la nostra llengua.

En aquest article parlarem d’un punt molt senzill però que cal tenir en compte. Es tracta del gènere d’alguns mots. Ja vam parlar d’aquest tema anteriorment, vegeu: http://dellenguesiparles.blogspot.com.es/2014/11/el-full-i-la-fulla.html

Recordem que el gènere és una característica arbitrària dels sistemes lingüístics, cosa que vol dir que cada comunitat lingüística adjudica el gènere que vol als mots que no designen éssers amb sexe biològic definit. I només cal que tots els parlants d’aquella llengua es posin d’acord en aquest punt.

Així doncs, tenim mots que en italià són en masculí i en català en femení o a l’inrevés. Per completar el quadre també hi hem posat el francès i el castellà.

Aquí en teniu uns quants exemples:

ITALIÀ (m)	FRANCÈS	CATALÀ	CASTELLÀ (f)
un ago	une aiguille	una agulla	una aguja
Il benvenuto	la bienvenue	la benvinguda	la bienvenida
un carciofo	un artichaut	una carxofa	una alcachofa
Il cucchiaio	la cuillère	la cullera	la cuchara
un dubbio	un doute	un dubte	una duda
Il fiore	la fleur	la flor	la flor
Il grasso	la graisse	el greix	la grasa
Il latte	le lait	la llet	la leche
Il miele	le miel	la mel	la miel
un orecchio	une oreille	una orella	una oreja
un ragno	une araignée	una aranya	una araña
Il sale	le sel	la sal	la sal
Il sandalo	la sandale	la sandàlia	la sandalia
Il sangue	le sang	la sang	la sangre
Il serpente	le serpent	la serp	la serpiente
Il sorriso	le sourire	el somriure	la sonrisa
Il sospetto	il soupçon	la sospita	la sospecha
Il vaccino	le vaccin	la vacuna	la vacuna

Fixem-nos que tots aquests 18 mots en italià són en masculí i en castellà en femení.

En la majoria d’aquests mots coincideix el gènere en català i castellà, excepte en tres: un dubte, el greix i el somriure. En el primer cas, és freqüent sentir dir la dubte (castellanisme de gènere), i en el cas del mot greix, molts cops s’utilitza el mot castellà grasa directament (com a adjectiu és correcte, ex.: dona grassa).

Pel que fa al francès, 11 són en masculí i 7 en femení.

A continuació podem observar uns quants mots que en italià són sempre en femení i en castellà en masculí. Mentre que tant en francès com en català hi ha variacions.

ITALIÀ (f)	FRANCÈS	CATALÀ	CASTELLÀ (m)
l’aria inquinata	l’air pollué	l’aire contaminat	el aire
l’arte barocca	l'art baroque	l'art barroc	el arte
la banca	la banque	el banc	el banco
la campagna	la champagne	el camp	el campo
la caramella	le caramel	el caramel	el caramelo
la cometa	la comète	el cometa	el cometa
la crociera	la croisière	el creuer	el creuer
la domenica	le dimanche	el diumenge	el domingo
la frenesia	la frénésie	el frenesí	el frenesí
la guida	le guide	el guia	el guía
una imposta	un impôt	un impost	el impuesto
la mappa		el mapa	el mapa
la palpebra	la paupière	la parpella	el párpado
un’origine	une origine	un origen	el origen
la partita		el partit	el partido
la percentuale	le pourcentage	el percentatge	el porcentaje
la plastica	le plastique	el plàstic	el plástico
la ricevuta	le reçu	el rebut	el recibo
la sigaretta	la cigarette	la cigarreta	el cigarrillo
la tigre	le tigre	el tigre	el tigre
l’uniforme	un uniforme	un uniforme	el uniforme
la valle	la vallée	la vall	el valle
la vernice	le vernis	el vernís	el barniz

A partir d’aquest quadre es poden fer unes quantes observacions:

1 – Compartim una gran part del nostre lèxic, o sigui moltíssimes paraules, amb les llengües veïnes.

2 – Només hi ha dos mots que en francès es diuen de manera diferent: une carte (un mapa) i le match (el partit) tenint en compte que en aquest cas s’han fet seu l’anglicisme.

3 – En català trobem 20 mots en masculí com en castellà i només 3 en femení: la parpella, la cigarreta i la vall. Cal estar atent doncs, en aquests casos, perquè sovint es fa el castellanisme directe com: el pàrpado o els castellanismes de gènere: el cigarret i el vall.

4 – En francès trobem 9 mots en femení com en italià i 12 en masculí com en castellà. Per cert, els 3 mots catalans que són femenins també ho són en francès.

Arribats a aquest punt potser us preguntareu quin sentit té aquest petit estudi.

Doncs bé, la nostra intenció sempre és la mateixa:

a ) - eixamplar els coneixements lingüístics en general.

b) – adonar-nos que cada llengua té la seva idiosincràsia.

c) – comprendre que no hi ha llengües millors o pitjors, més fàcils o més difícils, més boniques o més lletges... sinó que per a cadascú la seva és la millor, la més fàcil i la més bonica.

d) – despertar la curiositat per l’aprenentatge d’altres llengües.

e) – compartir amb tots vosaltres el nostre amor per la lingüística.

Esperem haver aconseguit fer-vos passar una bona estona.