dimarts, 21 de juny de 2016

LA SANG – IL SANGUE – LE SANG - LA SANGRE

L’italià és un idioma fàcil per a nosaltres. Aquesta és una frase que hem sentit dit moltes vegades. Per als que sabem català i/o castellà, ens resulta molt familiar la parla italiana.
Però... això és cert només en part. És molt agradable que, sense haver-lo estudiat mai, quan sentim algú parlant en italià ja comprenem algunes paraules. I fent unes quantes lliçons sembla que ja podem entendre’l i fer-nos entendre. Estudiar italià compensa perquè la fonètica és clara i fàcil d’assimilar i, com que moltes paraules s’assemblen a les nostres, les recordem i les relacionem de manera natural.
Tot i això, quan hi aprofundim una mica més, veiem que hi ha molts paranys en l’aprenentatge de la llengua italiana. Per una banda, una gran dialectalització cosa que en dificulta la comprensió, per una altra els falsos amics i, finalment, les estructures no coincidents amb la nostra llengua.

En aquest article parlarem d’un punt molt senzill però que cal tenir en compte. Es tracta del gènere d’alguns mots. Ja vam parlar d’aquest tema anteriorment, vegeu: http://dellenguesiparles.blogspot.com.es/2014/11/el-full-i-la-fulla.html
Recordem que el gènere és una característica arbitrària dels sistemes lingüístics, cosa que vol dir que cada comunitat lingüística adjudica el gènere que vol als mots que no designen éssers amb sexe biològic definit. I només cal que tots els parlants d’aquella llengua es posin d’acord en aquest punt.
Així doncs, tenim mots que en italià són en masculí i en català en femení o a l’inrevés. Per completar el quadre també hi hem posat el francès i el castellà.
Aquí en teniu uns quants exemples:

ITALIÀ (m)
FRANCÈS
CATALÀ
CASTELLÀ (f)
un ago
une aiguille 
una agulla
una aguja
Il benvenuto
la bienvenue 
la benvinguda
la bienvenida
un carciofo
un artichaut
una carxofa
una alcachofa
Il cucchiaio
la cuillère 
la cullera
la cuchara
un dubbio
un doute
un dubte
una duda
Il fiore
la fleur
la flor
la flor
Il grasso
la graisse 
el greix
la grasa
Il latte
le lait
la llet
la leche
Il miele
le miel
la mel
la miel
un orecchio
une oreille
una orella
una oreja
un ragno
une araignée 
una aranya
una araña
Il sale
le sel
la sal
la sal
Il sandalo
la sandale
la sandàlia
la sandalia
Il sangue
le sang
la sang
la sangre
Il serpente
le serpent
la serp
la serpiente
Il sorriso
le sourire
el somriure
la sonrisa
Il sospetto
il soupçon
la sospita
la sospecha
Il vaccino
le vaccin
la vacuna
la vacuna

Fixem-nos que tots aquests 18 mots en italià són en masculí i en castellà en femení.
En la majoria d’aquests mots coincideix el gènere en català i castellà, excepte en tres: un dubte, el greix i el somriure. En el primer cas, és freqüent sentir dir la dubte (castellanisme de gènere), i en el cas del mot greix, molts cops s’utilitza el mot castellà grasa directament (com a adjectiu és correcte, ex.: dona grassa).
Pel que fa al francès, 11 són en masculí i 7 en femení.

A continuació podem observar uns quants mots que en italià són sempre en femení i en castellà en masculí. Mentre que tant en francès com en català hi ha variacions.

ITALIÀ (f)
FRANCÈS
CATALÀ
CASTELLÀ (m)
l’aria inquinata
l’air pollué
l’aire contaminat
el aire
l’arte barocca
l'art baroque
l'art barroc
el arte
la banca
la banque
el banc
el banco
la campagna
la champagne
el camp
el campo
la caramella
le caramel
el caramel
el caramelo
la cometa
la comète
el cometa
el cometa
la crociera
la croisière
el creuer
el creuer
la domenica
le dimanche
el diumenge
el domingo
la frenesia
la frénésie
el frenesí
el frenesí
la guida
le guide
el guia
el guía
una imposta
un impôt
un impost
el impuesto
la mappa
el mapa
el mapa
la palpebra
la paupière
la parpella
el párpado
un’origine
une origine
un origen
el origen
la partita
el partit
el partido
la percentuale
le pourcentage
el percentatge
el porcentaje
la plastica
le plastique
el plàstic
el plástico
la ricevuta
le reçu
el rebut
el recibo
la sigaretta
la cigarette
la cigarreta
el cigarrillo
la tigre
le tigre
el tigre
el tigre
l’uniforme
un uniforme
un uniforme
el uniforme
la valle
la vallée
la vall
el valle
la vernice
le vernis
el vernís
el barniz

A partir d’aquest quadre es poden fer unes quantes observacions:
1 – Compartim una gran part del nostre lèxic, o sigui moltíssimes paraules, amb les llengües veïnes.
2 – Només hi ha dos mots que en francès es diuen de manera diferent: une carte (un mapa) i le match (el partit) tenint en compte que en aquest cas s’han fet seu l’anglicisme.
3 – En català trobem 20 mots en masculí com en castellà i només 3 en femení: la parpella, la cigarreta i la vall. Cal estar atent doncs, en aquests casos, perquè sovint es fa el castellanisme directe com: el pàrpado o els castellanismes de gènere: el cigarret i el vall.
4 – En francès trobem 9 mots en femení com en italià i 12 en masculí com en castellà. Per cert, els 3 mots catalans que són femenins també ho són en francès.

Arribats a aquest punt potser us preguntareu quin sentit té aquest petit estudi.
Doncs bé, la nostra intenció sempre és la mateixa:
a ) - eixamplar els coneixements lingüístics en general.
b) – adonar-nos que cada llengua té la seva idiosincràsia.
c) – comprendre que no hi ha llengües millors o pitjors, més fàcils o més difícils, més boniques o més lletges... sinó que per a cadascú la seva és la millor, la més fàcil i la més bonica.
d) – despertar la curiositat per l’aprenentatge d’altres llengües.
e) – compartir amb tots vosaltres el nostre amor per la lingüística.

Esperem haver aconseguit fer-vos passar una bona estona.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada