NO TINC CAP – NO EN TINC CAP – Pronom EN (1)

En català tenim el pronom EN que té moltes utilitats i dóna personalitat a la nostra llengua.

Aquest pronom també existeix i és d’ús corrent en francès i en italià per parlar de dues llengües germanes. Passa, però, que no existeix en castellà i llavors... ai las!... s’està perdent en català per contaminació lingüística.

Així sentim frases com:

No tinc cap (no tengo ninguno) quan ha de ser... No EN tinc cap.

No em recordo (no me acuerdo) quan ha de ser... No me’N recordo.

M’he anat de casa (me he ido de casa) quan ha de ser... Me N’he anat de casa.

Aquest són castellanismes molt més greus que no pas dir un mot concret, com per exemple columpi en lloc de gronxador. I per què? Doncs perquè hi ha moltíssimes frases en les quals intervé el pronom feble EN. I perquè suprimir-lo desvirtua la nostra llengua.

Anem a veure tres dels casos més freqüents en què fem servir aquest pronom.

1-      Quan substitueix un complement verbal directe indeterminat:

Menjaré caramels – En menjaré – (no especifica de quins caramels concrets es tracta)

Menjaré tres caramels – En menjaré tres – (mantenim el numeral i substituïm el nom)

Menjaré molts  caramels – En menjaré molts – (mantenim el quantitatiu i substituïm el nom)

Menjaré un caramel molt gros – En menjaré un de molt gros – (substituïm únicament el nom i afegim la preposició -de-)

Comparació entre llengües:

Català: Teniu sucre? No, no EN tenim.

Francès: Avez-vous du sucre? Non, nous N’avons pas.

Italià – Avete dello zucchero? No, non NE abbiamo.

Castellà – Tenéis azúcar? No, no tenemos.

Com podem veure fàcilment, només el castellà presenta la frase sense el pronom que es refereix al mot sucre.

2 – Quan aquest complement verbal va introduït per la preposició DE, l’anomenem complement preposicional i funciona exactament igual pel que fa a la pronominalització amb EN.

      

Joan sempre parla del temps – Joan sempre EN parla.

Em recordo molt bé de la teva amiga – Me’N recordo molt bé.

Em penedeixo tant d’haver-li mentit ! – Me’N penedeixo tant.

En castellà, aquestes frases han de portat un afegitó per poder tenir el mateix sentit:

Juan siempre habla de ello. Perquè “Juan siempre habla” no té el mateix significat.

Me acuerdo muy bien de ella. Me arrepiento tanto de aquello.

       

No és estrany, avui dia, sentir en català:

Joan sempre parla d’això. Em recordo molt bé d’ella. Em penedeixo tant d’allò.

Són frases que no contenen cap mot en castellà però són calcs de construcció. Aquestes són les interferències lingüístiques realment perilloses perquè poden passar per ser frases acceptables. Hem de procurar sempre fer servir el pronom EN en totes aquestes ocasions.

I encara un altre exemple que es pot sentir sovint si parem l’orella:

Té un gran amic però sempre parla malament del mateix – incorrecte-

Té un gran amic però sempre EN parla malament – correcte-

L’ús creixent de “el mateix, la mateixa, etc.” només s’explica per l’abandonament del pronom EN i l’apropament a la construcció del castellà.

Comparació entre llengües:

Català: No m’interessa la política, no EN vull parlar.

Francès: Je ne m’interesse pas à la politique, je NE veux pas en parler.

Italià: No mi interessa la politica, non NE voglio parlare.

Castellà: No me interesa la política, no quiero hablar (de ello).

3 – Verb ANAR-SE’N

Català: anar-se’n

Francès: s’en aller

Italià: andarsene

Castellà: irse

Com podem veure, ja a l’infinitiu el castellà només presenta el pronom SE mentre que les altres tres llengües porten dos pronoms  SE i EN

I quin és l’error que es va implantant? Doncs conjugar el nostre verb amb un sol pronom, com en castellà.

M’he anat de festa (me he ido de fiesta) per: Me N’he anat de festa.

Comparació entre llengües:

Català: Vés-te’n !

Francès: Va-t’en !

Italià: Vattene!

Castellà: Vete !

Encara hi ha més casos en què utilitzem el pronom EN però creiem que és millor comentar-los en un proper article.