AVUI FA UN DIA SERÈ

Aquest article és un més del conjunt dedicat als castellanismes que caldria erradicar de la nostra parla. El problema d’anar incorporant mots provinents del castellà rau en el fet que arriba un moment que ja no es perceben com a mots forans. Pitjor encara, els castellanismes semblen més “naturals” i trobem els mots genuïnament catalans més artificials. Tot això té a veure en l’ús d’uns i altres. Com més usem una paraula, més nostra ens la fem i més natural la percebem.

Avui voldríem parlar d’un castellanisme molt utilitzat i a voltes difícil d’evitar pels seus diversos significats: despejar.

Aquest castellanisme és especialment rebutjable perquè es pronuncia amb la ‘j’ castellana, fonema fricatiu, velar, sord que no existeix en català.

Doncs, per molt que ens sembli “natural” de tant fer-lo servir, hauríem de procurar canviar aquest castellanisme per altres formes més pròpies de la nostra llengua.

Aquí en tenim alguns exemples:

Despejar la mesa. Aquí podríem usar diverses paraules: aclarir, buidar, netejar, deixar lliure, desocupar, segons el significat més exacte que li vulguem donar.

La policía despejó la zona. La policia va desallotjar (buidar, aclarir) la zona.

Despejar una duda. Aclarir un dubte.

En matemàtiques fem servir despejar per separar una incògnita de les altres variables amb una sèrie d’operacions. Despejar una incógnita. Aïllar una incògnita.

Al futbol usem despejar per allunyar la pilota de manera que no l’agafi el contrari. Despejar la pelota. Rebutjar (refusar) la pilota.

Millorar el temps atmosfèric. A las tres despejó. A les tres va aclarir.

Hoy es un dia despejado. Avui és un dia serè.

Aclarir el cap després de dormir, beure massa o haver estat molt de temps concentrat en una feina. Salí a despejarme un poco. Vaig sortir per esbargir-me (espavilar-me) una mica.

Esperem haver-vos servit d’ajuda.

 

 

 

TRADUCCIÓ INVERSA

Fa uns anys, en l’ensenyament de llengües estrangeres,  es va intentar utilitzar el mateix sistema amb què s'ensenyava el llatí.  A aquest mètode  se li deia grammar translation perquè s'ensenyava principalment a partir de la gramàtica i l'exercici principal era la traducció. Evidentment aquest mètode no servia per ensenyar a parlar la llengua estrangera i per això es va abandonar. 

Però... abans d’aprofundir en el tema d’avui, farem una petita introducció teòrica. 

Hi ha quatre habilitats (skills) que s’han de practicar per aprendre una llengua: parlar, comprensió oral, escriure i comprensió lectora (speaking,  listening,  writing and reading). Les dues primeres pertanyen a la llengua oral i les altres dues a la llengua escrita. Es considera que parlar i escriure són habilitats actives perquè l’estudiant ha de ser creatiu en la producció de frases mentre que la comprensió lectora i l’oral són habilitats passives perquè l’estudiant no ha de produir cap text, només entendre’ls. 

La traducció que usava el grammar translation era la que anomenem directa, és a dir de la llengua estrangera a la pròpia. Amb aquest mètode es practicava quasi en exclusiva una habilitat passiva: la comprensió lectora. Avui dia, molts altres mètodes han suprimit la traducció directa. 

Actualment, en l’ensenyament d’un idioma estranger sembla que la traducció és maleïda.  Nosaltres la volem reivindicar, però no la traducció directa sinó  la inversa,  és a dir: de la llengua pròpia  a l’estrangera. La volem reivindicar perquè la traducció inversa utilitza altres habilitats que no utilitzava la directa. 

Quan traduïm una frase del nostre idioma a l'idioma estranger,  hem de crear una frase que no sabem de manera natural,  sinó que hem hagut d’aprendre. A més a més també practiquem la comprensió,  perquè és impossible no entendre una frase que hem construït nosaltres mateixos. I això serveix tant per a la llengua oral com per a l’escrita.

Per això creiem que la traducció inversa utilitza totes les habilitats lingüístiques:  parlar, comprensió oral,  escriure i comprensió lectora. Evidentment per a les habilitats orals necessitem un coneixement fonètic de la llengua estrangera.

Amb això no volem dir pas que l'únic exercici que hem de fer per aprendre una llengua estrangera sigui la traducció inversa. Simplement posem l'èmfasi en el fet de la bondat d'aquesta mena de traducció,  amb una gran diferència respecte a la traducció directa,  que produïa uns beneficis molt més limitats. 

La gradació d’aquest aprenentatge ha d’anar de frases més fàcils (i més semblants a la llengua de l’aprenent) a més complicades. Com en qualsevol altre mètode.

Un altre avantatge de la traducció inversa és que redueix al mínim l’ensenyament de la gramàtica. Per què? Perquè el parlant d’una llengua ja té una gramàtica interioritzada i l’únic que ha de fer és traduir. Si tradueix una frase que està en temps passat ho fa sense necessitat d’utilitzar terminologia gramatical, perquè ja coneix que és un passat. No cal explicar que “Em vaig comprar un entrepà” expressa un fet passat i que s’ha de construir una frase en passat en la llengua objecte de l’aprenentatge. L’estudiant ho comprèn per intuïció.

La traducció inversa es pot introduir simplement com una sèrie d’exercicis afegits als que ja fem. O pot ser la base d’un sistema d’aprenentatge que considera que primer s’ha d’introduir allò que representa una traducció literal i, per tant, fàcil i després aquelles frases que són més diferents entre les dues llengües.

Pensem que el que és més difícil d’aprendre d’una llengua estrangera, és la manera diferent d’expressar les coses. Per ex. una frase com How old are you? seria considerada difícil perquè pregunta per l’edat d’una forma molt diferent a com ho fem nosaltres: “Quants anys tens?” Contràriament, si dir “Jo tinc un llibre” en anglès és I have a book, podem veure que la sintaxi s’acosta molt a la nostra i es pot fer una traducció quasi literal.

Així doncs, els exercicis de traducció inversa han de començar per frases com el segon exemple i, a poc a poc, anar introduint frases que presentin diferències de construcció i/o de manera de dir. És clar que, en el desenvolupament de la classe, poden sorgir frases complexes que caldrà resoldre. No hem de ser massa rígids.

Insistim que, actualment, la traducció no té bona premsa en l'ensenyament de llengües estrangeres tot i que els estudiants adults recorren, instintivament, a la traducció. Nosaltres considerem que cal tenir la ment oberta a qualsevol sistema que pugui ajudar en una tasca tan complexa com l'aprenentatge d’una llengua que, com sabem, no és bufar i fer ampolles.

 

BULTO – S’hauria d’admetre?

Bulto és un mot provinent del castellà que ha arrelat en la nostra llengua. Això no ho podem pas negar. 

Hi ha qui defensa que s’hauria d’incloure en el corpus acceptat per l’Institut d’Estudis Catalans, tal com s’ha fet en els casos de guapo, mico o duro. De fet, bulto és paraula acceptada, com a castellanisme, al diccionari Català-Valencià-Balear de Francesc de Borja Moll però no coneixem cap altre diccionari que l’accepti.

Nosaltres no ens considerem puristes de la llengua i, de la mateixa manera que acceptem la incorporació d’anglicismes, per exemple, podem acceptar també castellanismes. El problema rau en si aquesta incorporació ve a omplir un buit de significant o ve a desplaçar-ne un de propi. En el cas de bulto creiem que, per molt usat col·loquialment que sigui, no s’ha d’incorporar al català perquè el seu ús desplaça no un sinó diversos significants propis i vius de la nostra llengua.

També hem sentit argumentar que fer servir un català massa genuí ens pot fer sentir ridículs i, en canvi, fer servir castellanismes ens fa sentir més naturals. De debò... això és un argument? El sentit del ridícul és molt personal.

Creiem i defensem que podem parlar en un català genuí amb tota naturalitat, sense jocfloralismes i sense castellanismes. És cert que cal una mica d’esforç i perseverança. Parlar tal com raja sempre serà més còmode.

Un exemple... de petits dèiem bussón i sello... qui ho diu ara? Tot és qüestió d’acostumar-s’hi. El jovent d’avui dia, que ja ha anat a l’escola catalana, podria sentir-se més ridícul usant aquests castellanismes.

En aquesta línia, us proposem revisar alguns dels significats atribuïts al mot castellà bulto que poden expressar-se en un català natural i proper.

Veiem alguns exemples traduïts del castellà:

Volum o elevació d’un objecte:

La cartera le hacía bulto en el pantalón.

La cartera li feia un bony als pantalons.

Inflor, inflamació:

Tiene varios bultos en todo el cuerpo.

Té diversos bonys en tot el cos.

Bosses, maletes, fardells de l’equipatge:

Se permite un solo bulto por persona.

Es permet un sol paquet (bossa, fardell) per persona.

Cos vist confusament:

Vio un bulto a lo lejos.

Va veure una figura (silueta, ombra) llunyana.

Expressions:

Calculó los invitados a bulto.

Va calcular els convidats a ull (per damunt, per sobre).

Cuando lo necesito, escurre el bulto.

Quan el necessito, fuig d’estudi, (s’escapoleix, toca el dos).

Se ha unido al grupo para hacer bulto.

S’ha unit al grup per fer número, (Hi ha anat de comparsa).

Hace mucho bulto.

Fa molt embalum (volum, té grans dimensions, ocupa molt espai).

Esto es un error de bulto.

Això és un error com una casa (massiu, important, gros).

Siempre tiras a bulto.

Sempre tires toqui qui toqui.

Segurament hi ha més frases en les quals es fa servir el mot castellà bulto però creiem que aquestes són les més importants.

JOYSTICK i altres

CAMINAVA CAPCOT I AMB LES DENTS SERRADES

Entre els mots que són castellanismes, i per tant el seu ús és incorrecte, trobem el verb APRETAR. Si el cerquem en un diccionari de castellà, veurem que té quinze entrades, cosa que vol dir que és un verb molt utilitzat en diversos contextos. Si comproveu quants sinònims té veureu que la xifra és altíssima. Jo n’he comptat quaranta-cinc, sumant tots els contextos.

Què passa si incorporem el verb castellà APRETAR a la nostra parla catalana? Doncs que trobarem que el seu ús serà altíssim i no desplaçarà un sol mot català sinó una bona colla.

Així que avui parlarem del verb APRETAR i de les possibles substitucions en català parlat. Sempre proposem solucions col·loquials i no literàries, encara que a vegades és inevitable introduir alguna forma menys col·loquial.

Aquí tenim alguns exemples i les seves traduccions:

Apretar el gatillo. Prémer el gallet.

Apretar el acelerador. Prémer l’accelerador. Pitjar l’accelerador. Trepitjar l’accelerador.

Apretar un botón. Pitjar un botó. Prémer un botó. Tocar un botó. En informàtica: Clicar.

Llevar ropa apretada.  Portar roba tibant. Roba que tiba. Roba ajustada.

Los zapatos me aprietan. Les sabates em van massa justes.

Apretar el cinturón. Ajustar el cinturó. Estrènyer el cinturó. Cenyir el cinturó.

Tengo un horario muy apretado. Tinc un horari molt atapeït. Horari molt ple.

Apretar la empuñadura. Prémer l'empunyadura.

Apretar los dientes. Serrar les dents.

Me aprietan demasiado. Em collen massa. M’exigeixen massa. Em pressionen massa.

No te lo diré aunque me aprietes. No t’ho diré encara que em burxis.

Apretar tornillos. Collar cargols.

Apretar las manos. Encaixar les mans.

Dar un apretón de manos. Fer una encaixada de mans.

Apretar a córrer. Arrencar a córrer.

Apretar el calor. Apretar el sol. Picar la calor. Picar el sol. Cremar el sol.

Apretar la cuerda. Agafar fort la corda.

Agenda muy apretada. Agenda molt plena. Agenda molt carregada. Agenda molt atapeïda.

Gente apretada. Gent apinyada.

Este equipo aprieta mucho. Aquest equip pressiona molt. Aquest equip ataca molt.

Ha sido un resultado my apretado. Ha estat un resultat molt ajustat.

Apretar los codos. Fer colzes.

Apretar el paso. Apressar-se. Afanyar-se.

Lineas muy apretadas. Línies molt juntes.

Esperem que tots aquests exemples us siguin d’ajuda per tal que la conversa sigui més lliure de barbarismes però, al mateix temps, resulti natural en català.

A HOMELIKE PLACE

És coneguda per als estudiosos de la llengua anglesa l’existència de moltíssims monosíl·labs.

Per una banda, això ens presenta una dificultat bastant important perquè cal estar molt atents a la pronunciació per reconèixer bé el significat d’un mot tan curt, a voltes compost per tres sons, un d’ells una vocal que no correspon a cap de les vuit vocals catalanes.

Però, per altra banda, la creació de mots nous a partir de la derivació i, sobretot de la composició, ens permet ampliar d’una manera bastant ràpida el nostre vocabulari anglès.

Per exemple: postman (compost de post i de man) o luckily (lucky amb sufix -ly). I malgrat això no resulten ser mots massa llargs.

Agafem la paraula futbolista i veiem que té quatre síl·labes fut-bo-lis-ta. Bé, en anglès és football player, essent football un mot compost i player un mot amb sufix i, tot i això, pronunciem també 4 síl·labes foot-ball-pla-yer.

Avui parlarem d’un dels significats del mot LIKE.

Sabem que pot ser verb: I like football. M’agrada el futbol.

Sabem també pot ser adverbi: She talks like her brother. Parla com el seu germà.

Però LIKE també pot anar darrera d’un nom en qualitat de sufix, formant un adjectiu amb un nou significat: a la manera de/ semblant a... (el nom)

He’s very childlike. És molt infantil (com un nen).

They have flu-like symptoms. Tenen símptomes gripals (semblants a la grip).

A vegades aquestes paraules s’escriuen amb guió o sense.

Més exemples:

They are manlike apes. Són simis humanoides (semblants als homes).

The animal has a wormlike body. L’animal té un cos de cuc. (vermiforme).

Some things are not ladylike. Algunes coses no són pròpies d’una senyora.

The figure appeared ghostlike. La figura apareixia fantasmagòrica.

He was very soldierlike. Era molt marcial.

This place is exceptionally homelike. Aquest lloc és especialment casolà.

En aquest lloc web podeu trobar moltíssims exemples més: 

https://en.wiktionary.org/wiki/Category:English_words_suffixed_with_-like

Així doncs, podem veure les possibilitats inacabables d’aquest sufix, cosa que ens permet conèixer un munt d’adjectius nous sense massa esforç.

De tota manera cal recordar que existeixen altres sufixos amb significats semblants:

-esque, -ish, -ly, -oid, -some, -y.  Un altre dia, ja en parlarem.

M'AGRADEN ELS CABELLS SUELTUS

Avui voldríem veure les possibles traduccions d’un castellanisme bastant estès i de difícil substitució.

Moltes vegades un castellanisme es pot substituir per una sola paraula catalana. La paraula buzón en quasi tots els seus significats es pot substituir per bústia. Però en altres casos es necessiten moltes altres paraules catalanes per substituir-lo. Les correspondències entre llengües no solen ser d’un a un.

El castellanisme que proposem revisar avui és suelto/a.

Si comprovem a l’IEC l’existència d’aquest mot, ens trobem amb quatre entrades: el verb soltar, l’adjectiu, solt, solta, el nom soltesa i l’adverbi soltament. Llavors... per què nosaltres parlem d’un castellanisme? Doncs perquè l’ús dels adjectius solt, solta, ens resulta molt artificial, per molt que sigui admès a l’IEC. A més, volem fer constar que la majoria de vegades, la gent no diu solt, solta, sinó sueltu, suelta, cosa que demostra la procedència d’aquest ús: la interferència amb el castellà.

I això és així perquè es tracta d’un adjectiu amb una gran versatilitat o sigui que s’adapta a un munt de significats, cosa que el fa tremendament útil. Els parlants catalans l’adopten per aquest ús múltiple precisament i el fan servir en tots aquells casos en què es fa servir en castellà, això reforça la idea de ser un castellanisme.

Així doncs, no n’hi ha prou amb canviar sueltu per solt sinó que, en molts casos, cal fer servir les formes més pròpies del català.

Aquí tenim algunes frases en castellà i la seva traducció més natural en català:

Llevar el pelo suelto. Portar els cabells solts (artificial). Portar els cabells deixats anar.

Llevar un vestido suelto. Portar un vestit fluix, ample, folgat.

No tengo suelto. No tinc monedes. No tinc canvi.

Dijo cuatro palabras sueltas. Va dir quatre paraules escadusseres, deslligades.

Tenía un diente suelto. Tenia una dent fluixa, que li ballava.

Hay un asesino suelto. Hi ha un assassí deixat anar, fugit, lliure, en llibertat.

Va muy suelto. (De ventre) Va molt fluix. Va diarreic. Va molt líquid. (De comportament) Va sense control, esbojarrat.

Bailan sueltos. Ballen separats.

Llevar los cordones sueltos. Portar els cordons deslligats.

Tener fascículos sueltos. Tenir fascicles saltejats, separats.

Quedar cabos sueltos. Restar caps sense (per) lligar.

No puedes llevar el perro suelto. No pots portar el gos deslligat.

Tiene un lenguaje suelto. Té un llenguatge fluid.

Tener la lengua suelta. Tenir la llengua llarga.

Tener un tornillo suelto. Tenir un cargol fluix.

Com podeu veure, les solucions són moltes i variades. Reduir-ho tot al castellanisme sueltu/suelta significa empobrir moltíssim la nostra parla.

Algunes d’aquestes versions es podrien haver fet amb solt, solta però, a nosaltres, ens resulta artificial.

El verb soltar es pot traduir la major part de vegades per deixar o deixar anar. Tot i que també tenim un munt de solucions més adients a cada cas.

Exemples:

Soltar un animal. Desfermar un cavall. Aviar els coloms.

Soltar amarras. Desenganxar les amarres. Desamarrar. Amollar les amarres.

Soltar un discurso, un sermón. Engegar un discurs, un sermó.