diumenge, 25 de maig de 2014

DONCS... QUÈ ME’N DIUS?

Avui parlarem d’aquest DONCS que es fa servir per tot i per tot, com si no hi hagués altre nexe equivalent.
El nostre DONCS és el mateix que el francès DONC o l’italià DUNQUE i amb ells coincideix en tres significats: conseqüència, conclusió i continuïtat.
Fr. - Dans cette école, ils enseignent deux langues, les enfants sont donc bilingues.
It. - In questa scuola insegnano due lingue, i bambini sono dunque bilingui.
Cat. - En aquesta escola s’ensenyen dues llengües, els nens són doncs bilingües.
També coincideix amb el castellà PUES però cal tenir en compte que aquest nexe també té significat de causa, mentre que el català DONCS no serveix per a expressar causa. Si l’utilitzem per a aquest significat, estem fem un castellanisme.
Ho explicarem millor amb uns exemples.
Conseqüència:
          - Plou, doncs no anirem a la platja. (per tant, en conseqüència... etc)
          - Llueve, pues no iremos a la playa. (por lo tanto, por consiguiente... etc.)

Continuïtat:
          - Doncs, com et deia, ahir vam anar a cala Teresa i....        
          - Pues, como te decía, ayer fuimos a casa de Teresa y...
Conclusió:
          - Així doncs, amb aquesta intervenció es tanca l’acte.
          - Así pues, con esta intervención se cierra el acto.
Causa:
          - No anirem a la platja perquè plou. (ja que, a causa de la pluja...)
          - No iremos a la playa pues llueve. (porque, ya que, a causa de la lluvia)
En aquest cas, en castellà també es pot fer servir PUES però en català NO es pot fer servir DONCS.
Com que la llengua catalana conviu estretament amb la llengua castellana en el mateix territori, és freqüent que hi hagi influències mútues. Per altra banda, la persona que té el castellà com a primera llengua veu l’equivalència PUES-DONCS i l’aplica per tot.
Cal estar atent a aquestes interferències i s’ha d’evitar adoptar estructures impròpies.
Resumint: per saber si un DONCS és correcte o no, mireu de canviar-lo pels connectors per tant  i  perquè. Si hi escau el primer, el DONCS és correcte, si hi escau el segon no.
I un últim comentari, ara respecte a la pronúncia de DONCS: la -c- no ha de sonar!  
Segons Joan Coromines, hi ha documents del 1308 en què apareix escrit DONS, cosa que vol dir que ja no es pronunciava la -c- . Per tant, fer-ho avui dia és una ultracorrecció motivada pel coneixement del mot escrit i acaba sent una pronúncia artificiosa. La vocal és una O oberta en quasi tot el domini català. A les Illes es pronuncia IDÒ (i doncs).


1 comentari:

  1. al Rosselló "donques" com en català antic i en occità que diu "donc" o "doncas"

    ResponElimina