GREIXAR I ENGREIXAR

L’altre dia, vaig sentir a la tele que “calia engreixar la maquinària”. I ho deia un dels presentadors del telenotícies. Probablement si hagués estat una persona del carrer, hauria fet servir l’expressió “engrassar la maquinària”

Però, a l’escola, ens han ensenyat que “engrassar” és un barbarisme, així que fem una traducció al nostre aire i ens queda “engreixar”, que ja no és castellanisme perquè és un mot que trobem al Diccionari de l’IEC.

Llàstima que “engreixar la maquinària” soni tan i tan malament a les orelles de qualsevol pagès de casa nostra. Segur que amb una rialleta sorneguera, diria: Home, s’engreixen els porcs però... la maquinària?

Doncs el pagès tindria tota la raó: a la maquinària se li posa greix perquè rutlli ben fina o sigui que direm “cal greixar la maquinària”.

I d’on prové tot aquest embolic? Si tenim els adjectius GRAS-GRASSA que són ben catalans, per què no podem tenir el verb ENGRASSAR?

Si mirem la definició de gras-grassa, veurem que diu: que conté greix, abundant en greix. O sigui que a la substància, l’anomenem GREIX i no GRASSA. Dit gramaticalment, existeixen els adjectius gras-grassa però no el nom grassa.

Exemples:

És una dona molt grassa. (correcte)

Aquest pernil té massa grassa. (incorrecte)

Així doncs, els verbs es formen a partir del nom GREIX i tenim GREIXAR i ENGREIXAR.

GREIXAR – Untar amb greix. – He greixat la bicicleta abans de sortir.

ENGREIXAR - Fer tornar gras. – Cal engreixar el bestiar abans de vendre’l.

ENGREIXAR-SE – Esdevenir gras un mateix. – M’he engreixat dos quilos aquestes vacances.

Nota: És veritat que més d'un diccionari dóna greixar com a sinònim d'engreixar. Ho sentim però no hi podem estar pas d'acord. La intuïció del parlant discrimina molt bé entre els dos significats.