JONQUI

L'altre dia vaig tenir una sorpresa molt agradable:  vaig veure, en un diari, que escrivien JONQUI en comptes de ionqui com molta gent sol fer.

Efectivament, trobem JONQUI al Diccionari de la GEC i també al TERMCAT. Aquest mot designa el concepte de “drogoaddicte, especialment el que ho és per via intravenosa”. Se’ns aclareix que pertany al registre argòtic o sigui que és un mot emprat pel grup de gent que es relaciona amb aquest fet. El DIEC no el reconeix i recomana fer servir toxicòman o drogoaddicte, tots dos d’ús estàndard i més general.

La qüestió, però, és que aquest anglicisme està arrelant, especialment, en els mitjans de comunicació. Llavors, si el fem servir, cal conèixer-lo bé.

Aquest mot prové de l’anglès junkie o junky i la pronunciació de la consonant inicial és molt semblant a la de la nostra jota J en jove o just. Una altra cosa és la vocal escrita u que correspon a la [ᴧ] que és un so entre a i o.

En castellà han adaptat aquest mot com a yonqui perquè no tenen el so de la nostra jota i el de la Y grega és el que més se li assembla. Per altra banda, pel que fa a la vocal, s’han decidit per la o per tal de no confondre’s amb  el conegut anglicisme yanqui. Bé, és una solució possible.

Nosaltres no estem en contra de l’ús d’anglicismes, sempre i quan no ocupin el lloc d’un mot propi i enriqueixin la nostra llengua. No considerem que sigui necessari evitar-los o traduir-los i creiem que, sempre que sigui possible, hem de respectar el mot tal com és en la seva llengua original.

Ara bé, si en fem una adaptació, cal que ens regim per criteris de fonètica catalana. És totalment absurd copiar la versió castellana, més en aquest cas que en castellà s’ha hagut de fer un canvi substancial amb la Y per manca de la jota palatal [Ʒ] o [dƷ].

És conegut que la llengua castellana té menys fonemes que la catalana, començant per les 5 vocals enfront les nostres 8, seguint per la essa sonora o les consonants palatals i acabant per l’escassedat de consonants finals. Per aquest motiu, recomanem molt i molt una mirada pròpia en l’adaptació dels préstecs lingüístics.