dijous, 18 de setembre de 2014

PREPOSICIONS SEGUIDES DE VERBS

Normalment les preposicions van seguides de noms, o per parlar amb propietat gramatical per sintagmes nominals. Per ex. He’s good at mathematics - És bo per a les matemàtiques. La preposició AT va seguida d’un sintagma nominal ‘mathematics’, que en aquest cas és un substantiu.

Però les preposicions poden anar seguides per sintagmes verbals. En aquest cas, el verb, en anglès,  va sempre en gerundi. Per ex. He is good at teaching mathematics. És bo per ensenyar matemàtiques. Veiem que en català s’utilitza un infinitiu, així que no es pot fer una traducció literal.
Veiem altres exemples amb diferents preposicions. They are interested in buying the house. Estan interessats a comprar la casa. She insisted on finding a solution. Va insistir a trobar una solució. We are afraid of losing the match. Tenim por de perdre el partit.
I què passa amb la preposició TO. Anem a pams. TO pot fer dues funcions. Una la de preposició. En aquest cas segueix la norma general i va seguida de gerundi. Per ex: They got used to having lunch at 12 o’clock. Es van acostumar a dinar a les 12. We are looking forward to visiting you. Tenim il·lusió de visitar-vos.
Però TO també pot ser part integral de l’infinitiu, és a dir, el conjunt TO + forma bàsica del verb. Per ex: We want to go tomorrow. Volem anar-hi demà. We would like to see you now. Et voldríem veure ara. Aquí veiem que TO i el verb formen una sola unitat i no es poden separar en una anàlisi sintàctica.
Ara bé, com podem saber si TO és una preposició o part de l’infinitiu?
En una frase com ara:  They got used to having lunch at 12 o’clock. Es van acostumar a dinar a les 12, podríem dubtar si TO ha d’anar seguit de ‘having lunch’ o de ‘have lunch’. Podem fer la prova següent: intentem substituir ‘have(ing) lunch’ per un substantiu i si la frase té sentit, això demostra que TO és una preposició. En efecte podem dir: They got used to a lunch at 12 o’clock. Es van acostumar a un dinar a les 12.
Mentre que en el cas: I want to go tomorrow, Vull anar-hi demà, si substitueixo ‘go’ per un substantiu, la frase no té sentit. En tot cas el que podríem fer és substituir tot el conjunt ‘to go’ per un substantiu.
Així que, la conclusió és que si la preposició va seguida per un verb, en anglès sempre és un gerundi. És a dir la forma en –ing.

 

 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada