dimarts, 31 de març de 2015

PELS PÈLS

No és el mateix parlar de pèls que parlar de cabells. Els catalans ens rentem els cabells i ens afaitem els pèls de la barba o de l’aixella.

Tenim els cabells rossos, castanys, negres o blancs. Els portem curts o llargs, pentinats o esbullats, llisos o arrissats.
A vegades, ens ho agafem tot pels cabells. Altres, fins i tot se’ns ericen els cabells. Les penes ens fan sortir cabells blancs i els ensurts ens deixen amb els cabells de punta. Quan estem farts d’un tema és que n’estem fins a la punta dels cabells i quan estem desesperats ens estirem dels cabells.
Ara bé, quan volem que ens expliquin una cosa amb tot detall demanem pèls i senyals. Si ens ve de poc, és que ens ve pels pèls. Si parlem clar i català, és que no tenim pèls a la llengua. Si som dels que sempre posen defectes és que trobem pèls en tot. I a vegades som més babaus que els pèls del cul.
Fixeu-vos que sempre parlem en plural: cabells i pèls. No diem pas: me’n vaig a rentar el cabell o el pèl. I no ho fem perquè seria ben difícil rentar un sol pèl o un sol cabell i no la resta.
Sí que parlem en singular quan, en sentit literal, trobem un pèl o un cabell a la sopa o, en sentit metafòric, ens va d’un pèl o cerquem tres pèls al gat. També és ben nostre allò d’on hi ha pèl hi ha alegria. I si anem a pèl és que anem ben despullats però si una cosa hi va a pèl és que hi encaixa perfectament.
Potser convindria que paréssim una mica l’orella a la parla dels nostres avis i, si ens hi fixéssim, ens adonaríem que potser fan castellanismes flagrants com bussón però quasi segur que encerten perfectament l’ús del singular o del plural dels mots esmentats.

Aquest tipus d’error també es fa en altres mots:
Paraigua, parabrisa, parafang, parafum, paraneu, para-sol i paravent s’han de dir en singular perquè es tracta d’elements que no es poden comptar: aigua, brisa, fang, fum, neu, sol i vent. Només utilitzarem el plural si ens referim a 2 o més unitats. Ex: el meu cotxe té dos parabrises, el parabrisa del davant i el parabrisa del darrera.
En canvi, paraallaus, paracaigudes, parallamps i para-xocs són mots en plural perquè serveixen per parar elements comptables i no en paren només un: allaus, caigudes, llamps i xocs.
Ho teniu clar? Així, si plou, agafeu el paraigua per parar l’aigua que cau del cel. I si viviu en una casa aïllada feu-vos-hi instal·lar un parallamps que pari tots els llamps que puguin caure en aquell indret.
Un petit comentari afegit: para-sol i para-xocs porten guionet per tal que no es deformi la pronúncia de la –s- i de la –x-.

Per últim volíem comentar allò dels Nadals... Què són els Nadals? Quants Nadals? De què o de qui parlem: de la festa de Nadal o dels germans de la família Nadal. Cada any, al desembre, hi ha la festa de Nadal: una cada any i només una. Així doncs direm: Feliç Nadal!  o Bon Nadal!
A més, no li posarem pas l’article davant perquè és el nom d’una festa sagrada i l’article només el posem davant de noms propis als quals donem un tracte familiar (el Pep o la Conxita) però no el Beethoven ni tampoc el Nadal !! Per la mateixa raó, la cançó diu: Per Nadal posarem el porc en sal... i no diu pas Pel Nadal posarem...
Únicament, en el cas que ens referim a diverses festes de Nadal en parlarem en plural. Ex: Ja van tres Nadals que no els celebro perquè sóc de viatge a l’estranger i el mateix em passa per Setmana Santa

Bé, com que ja s’ha acabat l’hivern, arriba el moment de posar-se els pantalons texans i anar a passejar per la muntanya. Cal aprofitar el bon temps abans que arribi la calor.

I res més per avui.  Ja sabem que sou molt perspicaços i us heu adonat dels dos últims exemples, tot i que no els hàgim comentat.

1 comentari:

  1. Bon raonament però no és evident com ho explica en un article el lingüista Gabriel Bibiloni "En canvi, paraallaus, paracaigudes, parallamps i para-xocs són mots en plural perquè serveixen per parar elements comptables i no en paren només un: allaus, caigudes, llamps i xocs"

    ResponElimina