THE BLACK ONE IS THE BEST

Moltes vegades quan estem parlant d’un objecte concret i ja esmentat, per economia lingüística, suprimim el nom i substantivem l’adjectiu que l’acompanya.

Per exemple: El cotxe blanc és de la meva germana i el verd és meu.

No ens cal repetir el nom de l’objecte -cotxe- perquè ja coneixem de què estem parlant. Això passa quan fem referència a un substantiu acompanyat d’un o més adjectius.

1 - Com es fa aquesta referència en anglès? Construint la frase amb el pronom one.

Per exemple: El negre o un de negre - the black one o a black one. En el cas del plural faríem servir ones. The black ones – Els negres.

En aquests casos, l’ús del pronom one és sempre obligatori.

2 - Però també podem trobar frases amb el pronom one en altres casos en què el seu ús no és obligatori sinó opcional.

Primer direm que one(s) es pot suprimir quan els adjectius són en grau superlatiu.

Per exemple: Aquest cotxe és el més ràpid. This car is the fastest (one).

També es pot suprimir quan fem servir una sèrie de determinants (this, that, these, those, another, either, neither ....) i amb algun pronom interrogatiu (which).

Vegem-ne alguns exemples:

Which (one) would you prefer? Quin preferiries?

That (one) is the best. Aquell és el millor.

Either (one) will do. Qualsevol (dels dos) servirà.

We can buy another (one). Podem comprar-ne un altre.

I don’t like those (aquí ones és poc freqüent). No m’agraden aquells.

De tota manera, això no vol dir que no es pugui usar one(s) en quasi tots els casos. Sempre ho podem fer si no recordem en quins casos es pot suprimir.

3 - Per últim, no usem one(s) amb possessius (my, your ...), some, any, both i numerals (one, two ...). Però si hi ha un adjectiu , sí que usem one(s)

Exemple:

I want five. I want five white ones. En vull cinc. En vull cinc de blancs.

Tampoc no es fa servir one amb noms incomptables i rarament amb noms abstractes.

Exemples:

We have run out of butter. Buy German butter. No tenim mantega. Compra l’alemanya.

The French method is very similar to the German method. El mètode francès és molt semblant a l’alemany.

Així doncs, tenim tres grups:

1 – El pronom one és obligatori en la construcció de la frase.

2 – El pronom one és opcional.

3 – El pronom one no s’hi ha de posar, amb l’excepció esmentada.