NOU FENOMEN LINGÜÍSTIC – Errors en els pronoms relatius

Avui volem tractar un curiós fenomen que hem observat sentint parlar gent a la TV. Tots els exemples que fem servir a continuació són frases reals que hem recollit de periodistes, polítics, etc. Especialment quan parlen sense llegir un text preparat, per exemple en una tertúlia.

Es tracta d’errors de concordança entre el pronom relatiu de l’oració subordinada i l’antecedent de l’oració principal. En principi, ens vam adonar d’aquest fenomen en parlants de llengua castellana.

Veiem alguns d’aquests exemples incomplets:

Películas en el que...

Las dificultades al que se enfrentan...

Aquí veiem clarament que en oracions substantives de relatiu precedides per preposició, els parlants semblen oblidar l’antecedent i utilitzen un article incorrecte. Películes és femení plural i per tant correspondria en las que. Exactament passa amb dificultades que hauria de ser a las que.

Altres exemples:

Debates en las que se dicen cosas muy fuertes.

El tercer terrorista, sobre la que hay muchas dudas...

Tuvimos unos días en el que...

Una organización en el que la gente...

Circunstancias diferentes a la que...

Una sentencia en el que....

La ley mordaza con el cual....

Veiem que els errors són variats. Singulars per plurals i viceversa, masculins per femenins i viceversa. De tota manera el que domina és el masculí singular substituint els altres.

Ja fa temps havíem observat aquest fenomen quan l’antecedent era llunyà i entremig hi havia un nom de gènere i/o nombre diferent que podia fer despistar. 

Per exemple: La cadira de ferro en el que m’he assegut.

El pronom relatiu precedit de preposició ha de ser en la que perquè es refereix a la cadira i no al ferro. És un error que apareix amb una certa freqüència i té una certa excusa.

I, últimament, com no podia ser d’altra manera, hem observat que aquest fenomen s’ha encomanat també a la llengua catalana. Així que hem sentit a la TV parlants que han dit frases com:

Aquesta és la batalla pel qual...

Un debat en la que...

Una instrucció en el qual...

Uns emails en el que...

Una nova pàgina en el qual...

Podem observar que també aquí hi ha una preferència en l’ús del singular masculí.

Som conscients que el nombre d’exemples no és suficient per marcar una tendència, però el fenomen ens ha semblat curiós. Evidentment ho hem sentit altres vegades però no hem arribat a copiar els exemples.

Anticipem una possible explicació d’aquesta tendència que, evidentment, no és definitiva.

Veiem aquests exemples en castellà:

El hombre que compró la casa.

La mujer que compró la casa.

Los perros que ladran.

Las casas que queremos comprar.

En aquestes oracions, el pronom  relatiu és invariable -que- i no depèn de si l’antecedent és masculí, femení, singular o plural. Sembla doncs com si els parlants, en les formes errònies que citem al començament, volguessin també neutralitzar tots els possibles relatius (el que, la que, els que, les que) i substituir-los per el que.

Evidentment necessitaríem recollir molts més exemples per certificar aquesta teoria. La primera dificultat seria preguntar-nos per què hi ha altres casos en què la substitució no és aquesta (el que).

Podríem argumentar que, com que sembla que estem al començament de l’etapa d’aquest canvi, el parlant dubtaria en quina forma utilitzar.

Us animem a observar el fenomen, per així poder confirmar o rebatre la nostra teoria amb més arguments i exemples.

BLACK AND WHITE TELEVISION

Noteu alguna cosa especial en el títol d'aquest article? Potser ja us hi havíeu fixat que en anglès es diu: Televisió en negre i blanc. Són aquests detalls els que ens poden delatar com a no natius per molt que ens esforcem a fer una bona pronúncia.

Així doncs, avui parlarem d'expressions en les quals unim dos contraris en un ordre determinat. Per exemple: blanc i negre o nen o nena.

L'ordre en què generalment presentem aquests contrari sol ser el mateix en català i anglès. Però hi ha algunes diferències que caldrà memoritzar i tenir en compte.

Presentarem primer uns quants exemples en què l'ordre és el mateix, que ja hem dit que sol ser en la majoria dels casos. Donem l'exemple en anglès i la seva traducció.

man (husband) and wife, marit i muller

male or female, mascle o femella

ladies and gentlemen, senyores i senyors

sooner or later, més aviat o més tard

up or down, amunt o avall, a dalt o a baix

young or old, jove o vell

true or false, veritat o fals

hot or cold, calent o fred

part to whole, la part pel tot

cause and effect, causa i efecte

heads or tails, cara o creu

right and left, dreta i esquerra

advantages and disadvantages, avantatges i inconvenients

now or never, ara o mai

boy or girl, nen o nena

supply and demand, oferta i demanda

east or west, north o south,  est o oest, nord o sud

first and last, primer i últim

friends and enemies, amics i enemics

for or against, a favor o en contra

guilty or innocent, culpable o innocent

here or there, aquí o allà

horizontal or vertical, horitzontal o vertical

laugh or cry, riure o plorar

more or less, més o menys

even or odd, parell o senar

past and present, passat i present

war and peace, guerra i pau

question and answer, pregunta i resposta

rich or poor, ric o pobre

vices and virtues, vicis i virtuts

yes or no, sí o no

Però hi ha uns pocs casos en què l'ordre és el contrari. Vegem-ne alguns amb exemples:

Black and White television, televisió en blanc i negre

in sickness and in health, en la salut i en la malaltia. (Part de la fórmula dels casaments)

Is Barcelona cheap or expensive? És Barcelona cara o barata?

Sharp headaches that come and go, Mals de cap que van i vénen

Wanted dead or alive. Es busca viu o mort

Creiem que en diferents tipus de frases potser es podria donar un ordre diferent, però en general l'ordre és l'exposat.

Evidentment hi ha molts més casos de contraris que van junts, i solen coincidir en les dues llengües. 

Us animem a trobar-ne més !

DUTY-FREE

Possiblement tots coneixeu l'expressió duty-free per referir-nos a la botiga de l'aeroport on s'hi poden comprar articles sense pagar impostos. La traducció literal seria lliure d'impostos, és a dir, sense impostos. 

En realitat l'expressió ocupa el lloc d’un adjectiu, i s'hauria de dir duty-free shop, encara que col·loquialment podem suprimir shop.

En la llengua anglesa, la possibilitat d'afegir free a altres substantius per formar adjectius és molt rica perquè permet crear nous significats referits a nous conceptes. De fet, ja hem dit moltíssimes vegades que, pel que fa a l’anglès, la composició és un mètode molt útil i versàtil.

Si sou partidaris de veure pel·lícules i sèries en versió original, us trobareu sovint amb algunes expressions que inclouen aquesta construcció amb free.

Sense pretendre ser exhaustius, a continuació donarem uns quants exemples i explicarem els seus significats i possibles traduccions.

An ad-free search engine.  Un cercador sense anuncis.

One alcohol-free day a week. Un dia a la setmana sense alcohol.

The program is bug-free. El programa no té  errors (virus).

A crime-free life. Una vida lliure de crims.

Drug-Free workplace policy. Política laboral sense drogues.

A dust-free area. Una zona lliure de pols.

The program is error-free. Programa sense errors.

Fat-free ice. Gelat sense greixos.

Frost-free areas. Zones lliures de glaçades.

Gluten-free diet. Dieta sense gluten.

Hands-free mobile. Mòbil de mans lliures.

Lactose-free milk. Llet sense lactosa.

Lead-free gas. Gasolina sense plom.

Maintenance-free equipment. Equip que no necessita manteniment.

The treatment is pain-free. El tractament és indolor.

Risk-free rate. Tipus (d’interès) sense risc.

Rust-free material. Material inoxidable.

Seam-free (or seamless) socks. Mitjons sense costures.

Smoke-free space. Espai lliure de fum.

Stress-free driving. Conducció sense stress.

Sugar-free gum. Xiclet sense sucre.

Tax-free zone. Zona lliure d’impostos.

Toll-free road. Carretera sense peatges.

Visa-free country. País sense visa.

Wrinkle-free cotton shirts. Camisa de cotó sense arrugues.

És evident que la possibilitat de crear noves expressions és molt gran. Nosaltres mateixos podem crear exemples lliurement. També hem vist que les possibles traduccions, en molts casos, poden ser més d’una. Aquesta és la versatilitat de la qual parlàvem.

Tenint en compte que, avui dia, moltes d’aquestes formes s’estan introduint en la nostra parla, especialment en el llenguatge publicitari i/o periodístic, hem cregut oportú presentar-vos aquest recull. Desitgem que us sigui d’utilitat.

L’ITALIÀ ÉS FÀCIL ? (2)

En aquest segon article d’aquesta sèrie volem parlar del prefix RE- molt més productiu en italià que no pas en català.

En català, aquest prefix pot tenir diversos significats. Ens centrarem, però, en la formació de nous verbs:

1 – Repetir una acció diverses vegades: reiterar, remenar, repicar.

2 – Tornar a fer una cosa que ja s’ha fet: recremar, refer, renegociar, readmetre, reembarcar.

3 – Tornar a fer una cosa però amb un nou sentit: recomanar, renéixer, renovar, remodelar.

4 – Anar cap enrere: rebobinar, remuntar, retornar.

Ara bé el nombre de verbs als quals se’ls pot afegir el prefix RE- és un nombre tancat, establert... És a dir, que no podem inventar-nos verbs com per exemple: recantar. En aquest cas, haurem de dir: cantar de nou o tornar a cantar. El mateix succeeix en castellà: no es pot dir recantar  sinó cantar de nuevo o volver a cantar.

La forma cantar de nou coincideix també amb l’anglès sing again o amb l’italià cantare di nuovo.

En canvi, la perífrasi verbal tornar a cantar sí que té traducció exacta en castellà  volver a cantar  però no en anglès ni en italià. O sigui, no podem dir return to sing  o  ritornare a cantare. Són traduccions literals inadmissibles que delaten una manca de domini d’aquestes llengües.

Ara bé, en el cas de la llengua italiana, el prefix RI- és molt més productiu perquè, tal com se’ns diu a la gramàtica del Treccani “per tutti i verbi è virtualment possibile la composizione con RI“ De manera que en italià sí que podem dir ricantare!

Pel que fa als significats, la llengua italiana coincideix força amb la nostra:

a       Repetició o duplicació :

rintentare - reintentar, rivedere – reveure, ricadere - recaure ...  però també riascoltare – tornar a escoltar, riamare – tornar a estimar, riproporre – tornar a proposar... etc.

b    Retorn a una fase anterior:

ritrovare - retrobar, rialzare – tornar a alçar (perquè realçar té un altre significat) riacquistare – tornar a comprar, riguadagnare – tornar a guanyar, risanare - tornar a curar... etc.

c    Valor intensiu i/o emfàtic:

riempire – reomplir, riscaldare – reescalfar, ripulire – repolir, rigirare – regirar, ritornare – retornar,  ridire – redir (només en l’expressió: dir i redir, per la resta és tornar a dir).

d    Nou significat:

rilegare – relligar (una enquadernació), risaltare – ressaltar (destacar d’un conjunt), risentire – ressentir (veure afectat el bon funcionament), ritirare – retirar (separar o apartar d’un lloc) ... però rimeritare – tornar a merèixer... etc.

De tots aquests verbs, la major part són de formació italiana però molts procedeixen ja del llatí. 

Generalment, els verbs que portaven el prefix RE- incorporat en llatí són els que coincideixen en la nostra llengua.

Aquí tenim uns quants verbs italians d’ús col·loquial que no tenen equivalent exacte en català i que ens ha fet molta gràcia descobrir:

RIADDORMENTARSI – adormir-se de nou

RIABBOTTONARE – cordar de nou (uns botons que s’han descordat)

RIMBRUTTIRE – tornar a embrutar, fer més brut

RINCASARE – tornar cap a casa, arribar a casa

RINGRAVIDARE – tornar a  quedar-se embarassada

RIOSSERVARE – observar de nou

RIPARLARE – tornar-ne a parlar

RISALIRE – tornar a pujar, remuntar

RISANARE – recuperar la salut

Així doncs, ja hem vist que:

1 - Hi ha molts més verbs amb aquest prefix en italià que en català o en castellà.

2 - Que a vegades el significat no és el mateix.

3 - No podem traduir literalment la nostra perífrasi verbal “tornar a... “ a l’italià perquè ens delatarà com a estudiants principiants.

Creiem que, per segona vegada, hem demostrat que l’italià es deixa entendre bastant bé però no és tan fàcil usar-lo correctament.

L'ITALIÀ ÉS FÀCIL? (1)

Una amiga meva m’explicava que, després de viure tot un any en una ciutat italiana i parlar diàriament en italià, li van comentar que parlava un “bellissimo itagnolo”. A ella, professora de llengua espanyola i, per tant, amb amplis coneixements de teoria lingüística, li va doldre aquest comentari. I per què li deien això? Perquè, tot i que parlava un molt bon italià, de tant en tant no feia bé la derivació.

La derivació és un dels mètodes per formar paraules més utilitzats en les llengües romàniques, o sigui, filles del llatí. La derivació consisteix en afegir partícules davant o darrera del mot primitiu. Així tenim prefixos o sufixos. Fins i tot podem afegir una partícula entre el mot i el sufix, un infix.

Exemples:

avís – preavís (pre-avís) només prefix

flor – florista (flor-ista) només sufix

indicar – contraindicació (contra-indica-ció) amb prefix i sufix

joc – enjogassament (en-jog-ass-ment) amb prefix, infix i sufix 

bufetada – bufetejar (bufet-ej-ar) amb infix i sufix (o morfema verbal)

En un altre article ja vam comentar que quan es coneixen dues o més llengües romàniques hi poden haver interferències en l’ús d’aquests afixos. Això és així perquè no sempre coincideix la partícula utilitzada o la presència o no d’aquestes partícules.

 veure http://dellenguesiparles.blogspot.com.es/2015/01/aconseguir-encertar-i-moblar.html

Avui, volem comentar unes quantes ocasions que ens poden fer caure en l’error. Perquè... hi ha la creença popular que l’italià és molt fàcil, oi? Sí... sí... fàcil...

Compararem unes quantes paraules que en italià van sense sufix mentre que en català sí que en porten:

La classificació – la classificazione i la classifica

En veure, al diccionari, l’existència del mot classificazione podem caure en l’error d’utilitzar-la en totes les ocasions. No obstant, hem de tenir en compte que classificazione només es refereix a una “subdivisió per categories”, en la resta de casos cal fer servir classifica principalment quan es refereix a un rànquing. Així és d’ús molt més general la segona que la primera.

Exemples:

Nello sport la classifica individual o per squadre – En l’esport la classificació individual o per equips.

La classifica dei vincitori del concurso a cattedre – La classificació dels vencedors del concurs a càtedra.

La classifica dei libri più venduti – La classificació dels llibres més venuts.

La classifica di segretezza di documenti – La classificació de documents secrets.

i, en canvi...

La classificazione per materie, la classificazione delle piante, dei minerali... La classificació per matèries, la classificació de les plantes, dels minerals...

Veiem doncs, que, en català, en tots els casos faríem servir la classificació.

Altres casos semblants serien:

El naixement i la naixença – la náscita i il nascimento

En català, el segon mot més aviat és d’ús literari. Si es fa servir en la llengua oral resulta una mica arcaic. Així, torna a resultar que allò que per a nosaltres és d’ús general, per a l’italià és d’ús més restringit i a l’inrevés.

Exemples:

Certificato di náscita – Certificat de naixement.

La nascita del fratello – El naixement del germà.

La nascita del grano – El naixement del gra (el despuntar d’un òrgan vegetal).

I, en canvi...

Il nascimento del mondo – El naixement (origen) del món.

Idoneo al nascimento e alla nutrizione delle piante – Ideal per al naixement i la nutrició de les plantes (en terminologia professional).

L’obligació – l’obbligazione i l’obbligo

Obbligazione és el mot igual al nostre però, en canvi, obbligo és d’ús general mentre que obbligazione només es refereix a un tipus concret d’obbligo en el llenguatge jurídic.

Exemples:

Obbligo di denuncia – Obligació de denunciar

Obbligo di legge – Obligació per llei

Gli obblighi del cittadino – Les obligacions del ciutadà

I, en canvi...

Obbligazione internazionale (en el dret internacional)

Obbligazione convertibili (en llenguatge de finances)

No cal que us atabalem amb més explicacions... La idea és clara: hi ha mots italians d’ús molt freqüent en la parla que no porten sufix mentre que en català sí.

Més exemples:

Fotografia con dedica – Fotografia amb dedicatòria

Fare un inchino  - Fer una reverència

I negoziati per un nuovo trattato – Les negociacions per a un nou tractat

Sporgere un reclamo – Presentar una reclamació

Corso di recupero, capacità di recupero -  Curs de recuperació, capacitat de recuperació...

Cari saluti – Salutacions cordials

Creiem que aquest article pot ser d’interès per als curiosos en temes lingüístics encara que no siguin estudiants d’italià.

LATEST and LAST

En aquest article voldríem explicar la diferència entre latest i last, un tema controvertit i de difícil solució.

En el sentit de final, últim sense continuació, solament es fa servit last.

En el sentit d’últim, més recent, es poden fer servir tots dos. I d’aquí ve el problema.

Veiem alguns exemples del primer cas:

In 1950 the author wrote his last book. El 1950 l’autor va escriure el seu últim llibre. L’autor ja és mort. No hi ha possibilitat que escrigui un altre llibre.

These are their last wishes. Aquests són els seus últims desitjos. Les persones o ja són mortes o és un document per ser llegit després de la mort.

Similarment parlaríem de last will and testament. Últimes voluntats i testament.

They caught the last bus. Van agafar l’últim autobús. Ja no n’hi ha cap més.

It’s our last hope. És la nostra última esperança. No ens en queda cap altra.

En el segon cas, a vegades, es poden fer servir tots dos . Les diferències poden ser molt subtils.

Si considerem que no sabem o no està prevista una continuació usem last. Si considerem que el més lògic és una sèrie o una continuació usem latest.

Veiem alguns exemples d’aquest segon cas:

Let’s read the latest news. Llegim les últimes notícies. És segur que després en vindran més.

Latest fashions, books, trends. Segur que n’hi haurà més de modes.

Comparem ara la mateixa frase amb last i latest.

The last time I saw him he was quite well.

The latest time I saw him he was quite well.

L’última vegada que el vaig veure estava molt bé.

És complicat veure la diferència entre aquestes dues frases. Possiblement la primera seria més comuna. En aquesta primera no hi ha previstos més encontres encara que són possibles. En la segona podríem imaginar una sèrie de visites previstes, amb una certa freqüència, per part de la persona que parla. És a dir, en la segona hi ha una seqüència establerta. Evidentment, com sempre diem, això depèn del significat que el parlant ens vulgui traslladar.

Un altre exemple:

What is the last film you have seen?

What is the latest film you have seen?

Quina és la última pel·lícula que has vist?

En la primera frase la persona no veu massa pel·lícules o no hi ha una freqüència establerta de veure pel·lícules. En la segona fem entendre que sí.

Esperem que el tema de last i latest hagi quedat més o menys clar. Si no és així, no us preocupeu. Molts natius també en dubten.

BOOK & co.

Com ja hem comentat altres vegades en altres articles, les enormes capacitats de la composició en anglès ens poden resultar molt útils. Així com nosaltres fem un gran ús de la derivació, en anglès es fa un gran ús de  la composició.

Avui tractarem de la composició d’una paraula comuna (en aquest cas, book com a substantiu) i de les possibilitats d’augmentar el nostre vocabulari d’aquesta manera.

En català tindríem: llibre, llibreter, llibreria, llibresc, llibreta... o bé ja hauríem d’afegir un complement del nom introduït per una preposició: llibre d’actes, llibre de cuina, llibre de comptabilitat, etc... En anglès, molts d’aquests significats s’expressen a través de la composició.

Internet ens ajuda enormement. Podem, per exemple, demanar a un buscador les paraules compostes del mot book, amb aquest element davant o darrera. N’obtindrem una llista amb la freqüència d’aparició en l’ús parlat i escrit.

Vegem algunes de les paraules amb la seva traducció.

Amb book al començament:

bookbinding                              enquadernació

bookcase                                   llibreria (moble)

bookkeeping                             comptabilitat, tenidoria de llibres

booklet                                      fullet

bookmaker  (bookie)                 corredor d’apostes                                   

bookman                                    lletraferit

bookmark                                   marca de pàgina, de favorit (informàtica)

bookseller                                  llibreter

bookshelf                                   estant per a llibres

bookshop (amb bookstore)        llibreria (recordem que library és biblioteca)

bookstall                                    parada de llibres

bookworm                                  rata de biblioteca

bookworm

Amb book al final:

cookbook                                   llibre de cuina

guidebook                                  guia (llibre)

handbook                                   manual

logbook                                      diari de navegació, de bitàcola

notebook                                    llibreta

scrapbook                                   àlbum de retalls

sketchbook                                 bloc de dibuixos

textbook                                     llibre de text

workbook                                   llibre d’exercicis

yearbook                                    anuari

Evidentment la llista podria seguir amb altres compostos probablement menys freqüents. Com veiem, si coneixem el significat dels components, és fàcil deduir el significat del compost i també recordar-lo i augmentar el nostre vocabulari, tant actiu per usar-lo com passiu per entendre’l.

En realitat també es poden crear compostos nous segons les necessitat lingüístiques dels parlants per adaptar-se als nous temps: per exemple  ebook  que significa llibre electrònic, amb reducció a una simple  e  de l’adjectiu electrònic.

Un altre dia estudiarem els compostos d’altres paraules molt freqüents i d’ús quotidià.

No hem tractat en aquest article l’ús de book com a verb, en el seu significat de “reservar” (una habitació d’hotel per exemple). El compost més conegut és overbooking, que es refereix a un excés de reserves.