LA SANG – IL SANGUE – LE SANG - LA SANGRE

L’italià és un idioma fàcil per a nosaltres. Aquesta és una frase que hem sentit dit moltes vegades. Per als que sabem català i/o castellà, ens resulta molt familiar la parla italiana.

Però... això és cert només en part. És molt agradable que, sense haver-lo estudiat mai, quan sentim algú parlant en italià ja comprenem algunes paraules. I fent unes quantes lliçons sembla que ja podem entendre’l i fer-nos entendre. Estudiar italià compensa perquè la fonètica és clara i fàcil d’assimilar i, com que moltes paraules s’assemblen a les nostres, les recordem i les relacionem de manera natural.

Tot i això, quan hi aprofundim una mica més, veiem que hi ha molts paranys en l’aprenentatge de la llengua italiana. Per una banda, una gran dialectalització cosa que en dificulta la comprensió, per una altra els falsos amics i, finalment, les estructures no coincidents amb la nostra llengua.

En aquest article parlarem d’un punt molt senzill però que cal tenir en compte. Es tracta del gènere d’alguns mots. Ja vam parlar d’aquest tema anteriorment, vegeu: http://dellenguesiparles.blogspot.com.es/2014/11/el-full-i-la-fulla.html

Recordem que el gènere és una característica arbitrària dels sistemes lingüístics, cosa que vol dir que cada comunitat lingüística adjudica el gènere que vol als mots que no designen éssers amb sexe biològic definit. I només cal que tots els parlants d’aquella llengua es posin d’acord en aquest punt.

Així doncs, tenim mots que en italià són en masculí i en català en femení o a l’inrevés. Per completar el quadre també hi hem posat el francès i el castellà.

Aquí en teniu uns quants exemples:

ITALIÀ (m)	FRANCÈS	CATALÀ	CASTELLÀ (f)
un ago	une aiguille	una agulla	una aguja
Il benvenuto	la bienvenue	la benvinguda	la bienvenida
un carciofo	un artichaut	una carxofa	una alcachofa
Il cucchiaio	la cuillère	la cullera	la cuchara
un dubbio	un doute	un dubte	una duda
Il fiore	la fleur	la flor	la flor
Il grasso	la graisse	el greix	la grasa
Il latte	le lait	la llet	la leche
Il miele	le miel	la mel	la miel
un orecchio	une oreille	una orella	una oreja
un ragno	une araignée	una aranya	una araña
Il sale	le sel	la sal	la sal
Il sandalo	la sandale	la sandàlia	la sandalia
Il sangue	le sang	la sang	la sangre
Il serpente	le serpent	la serp	la serpiente
Il sorriso	le sourire	el somriure	la sonrisa
Il sospetto	il soupçon	la sospita	la sospecha
Il vaccino	le vaccin	la vacuna	la vacuna

Fixem-nos que tots aquests 18 mots en italià són en masculí i en castellà en femení.

En la majoria d’aquests mots coincideix el gènere en català i castellà, excepte en tres: un dubte, el greix i el somriure. En el primer cas, és freqüent sentir dir la dubte (castellanisme de gènere), i en el cas del mot greix, molts cops s’utilitza el mot castellà grasa directament (com a adjectiu és correcte, ex.: dona grassa).

Pel que fa al francès, 11 són en masculí i 7 en femení.

A continuació podem observar uns quants mots que en italià són sempre en femení i en castellà en masculí. Mentre que tant en francès com en català hi ha variacions.

ITALIÀ (f)	FRANCÈS	CATALÀ	CASTELLÀ (m)
l’aria inquinata	l’air pollué	l’aire contaminat	el aire
l’arte barocca	l'art baroque	l'art barroc	el arte
la banca	la banque	el banc	el banco
la campagna	la champagne	el camp	el campo
la caramella	le caramel	el caramel	el caramelo
la cometa	la comète	el cometa	el cometa
la crociera	la croisière	el creuer	el creuer
la domenica	le dimanche	el diumenge	el domingo
la frenesia	la frénésie	el frenesí	el frenesí
la guida	le guide	el guia	el guía
una imposta	un impôt	un impost	el impuesto
la mappa		el mapa	el mapa
la palpebra	la paupière	la parpella	el párpado
un’origine	une origine	un origen	el origen
la partita		el partit	el partido
la percentuale	le pourcentage	el percentatge	el porcentaje
la plastica	le plastique	el plàstic	el plástico
la ricevuta	le reçu	el rebut	el recibo
la sigaretta	la cigarette	la cigarreta	el cigarrillo
la tigre	le tigre	el tigre	el tigre
l’uniforme	un uniforme	un uniforme	el uniforme
la valle	la vallée	la vall	el valle
la vernice	le vernis	el vernís	el barniz

A partir d’aquest quadre es poden fer unes quantes observacions:

1 – Compartim una gran part del nostre lèxic, o sigui moltíssimes paraules, amb les llengües veïnes.

2 – Només hi ha dos mots que en francès es diuen de manera diferent: une carte (un mapa) i le match (el partit) tenint en compte que en aquest cas s’han fet seu l’anglicisme.

3 – En català trobem 20 mots en masculí com en castellà i només 3 en femení: la parpella, la cigarreta i la vall. Cal estar atent doncs, en aquests casos, perquè sovint es fa el castellanisme directe com: el pàrpado o els castellanismes de gènere: el cigarret i el vall.

4 – En francès trobem 9 mots en femení com en italià i 12 en masculí com en castellà. Per cert, els 3 mots catalans que són femenins també ho són en francès.

Arribats a aquest punt potser us preguntareu quin sentit té aquest petit estudi.

Doncs bé, la nostra intenció sempre és la mateixa:

a ) - eixamplar els coneixements lingüístics en general.

b) – adonar-nos que cada llengua té la seva idiosincràsia.

c) – comprendre que no hi ha llengües millors o pitjors, més fàcils o més difícils, més boniques o més lletges... sinó que per a cadascú la seva és la millor, la més fàcil i la més bonica.

d) – despertar la curiositat per l’aprenentatge d’altres llengües.

e) – compartir amb tots vosaltres el nostre amor per la lingüística.

Esperem haver aconseguit fer-vos passar una bona estona.

QUITAR vs TREURE, PRENDRE i altres

Hi ha frases que fan mal a les orelles quan se senten. Mot a mot, no es pot dir que no siguin al diccionari de la llengua catalana però és la manera com s’usen que no és pròpia de la nostra llengua. Són traduccions literals i ja sabem que les traduccions literals no són mai bones.

Un dels casos que sovinteja és el de traduir el verb castellà QUITAR sistemàticament pel català TREURE. I, com veurem a continuació, fer-ho no és sempre correcte perquè en resulta una expressió postissa que, com hem dit abans, fa mal a les orelles. El verb TREURE no té tots els significats que té el castellà QUITAR.

L’hem sentida a la ràdio i a la televisió entre professionals del periodisme o de les lletres i, cosa més greu, l’hem detectada en converses informals entre catalans d’origen que ja l’estan incorporant a la seva parla desplaçant formes més genuïnes.

QUITAR vs TREURE

És correcte quan es treu físicament una persona o un objecte d’un lloc.

Quita la chaqueta del sofà.                                     Treu la jaqueta del sofà.

Quítate los pantalones.                                          Treu-te els pantalons.

També quan allò que es treu o el lloc tenen un sentit metafòric.

El médico le ha quitado la sal de la dieta.             El metge li ha tret la sal de la dieta.

Quitarse un problema de encima.                         Treure’s un problema de sobre.

QUITAR vs PRENDRE

En aquests casos NO es pot fer servir el verb TREURE perquè no té aquest significat, ni en sentit físic ni en sentit metafòric. I és precisament aquest l’error més freqüent, tant que s’ha fet viral, per dir-ho en terminologia actual.

Le han quitado el reloj y la cartera.

INCORRECTE – Li han tret el rellotge i la cartera.

CORRECTE - Li han pres el rellotge i la cartera.

Este esfuerzo me ha quitado toda la energia.

INC – Aquest esforç m’ha tret tota l’energia.

CORR - Aquest esforç m’ha pres tota l’energia.

Han quitado muchos derechos a los trabajadores.

INC – Han tret molts drets als treballadors.

CORR -  Han pres molts drets als treballadors.

No és fàcil quitar-le la pelota a Messi.   

INC – No és fàcil treure-li la pilota a Messi.

CORR - No és fàcil prendre-li la pilota a Messi.

I encara més “divertit” sentir a dir: No és fàcil treure-li al Messi.

Aquesta frase, senyores i senyors, en català té un sentit molt eròtic !

QUITAR vs PERDRE i FER PERDRE

Un altre ús del verb TREURE que és incorrecte. En aquestes frases la forma verbal més genuïnament catalana és PERDRE o FER PERDRE. I també hem constatat que s’estan deixant d’emprar.

A mi estos problemas no me quitan el sueño.

INC – A mi aquests problemes no em trauen el son (dos errors).

CORR – A mi aquests problemes no em fan perdre la son ( o sigui, les ganes de dormir).

CORR – Jo no perdo la son per aquests problemes.

No puedo tomar aperitivo porque me quita el hambre.

INC – No puc prendre aperitiu perquè em treu la gana.

CORR – No puc prendre aperitiu perquè em fa perdre la gana.

CORR - No puc prendre aperitiu perquè perdo la gana.

Cas especial

Fa anys, Johann Cruyff fa patir un atac de cor i un cop recuperat va protagonitzar una campanya publicitària en la qual deia més o menys: El futbol m’ha donat la vida i el tabac quasi me la treu. Evidentment, el publicista va pensar la frase en castellà: El fútbol me ha dado la vida y el tabaco casi me la quita. I va fer una mala traducció del verb QUITAR al passar la frase al català.

Aquí tenim diverses formes de dir-ho correctament:

Quitar la vida (a otra persona o a un animal).

INC - Treure la vida ( a una persona o a un animal).

CORR – Prendre la vida, arrabassar-li la vida, fer perdre la vida...

Quitarse la vida (a uno mismo).

INC – Treure’s la vida.

CORR – Suïcidar-se o llevar-se la vida.

Altres

Encara trobem altres usos de QUITAR que a poc a poc van traduint-se per TREURE de forma incorrecta:

Niña: quita la mesa.

Nena: despara la taula.

Atenció ! - És correcte si diem: Nena, treu la taula a fora que dinarem al jardí. 

               

Quítate de en medio, por favor.

Surt del mig, sisplau !

Evidentment, és inadmissible i fins i tot ridícul dir: Treu-te del mig, sisplau !

Expressió:

Per acabar, voldríem remarcar que també ens cal vigilar l’ús de QUITAR en expressions que enllacen dues frases com:

Esto no quita que...       

INC - Això no treu que...

CORR -  Això no impedeix que... Això no obsta perquè...

Esperem que us siguin d’utilitat aquestes reflexions.

FIND OUT, FIGURE OUT and WORK OUT

Hi ha tres verbs que són molt comuns en llenguatge parlat i també en l’escrit. A vegades es poden confondre perquè poden semblar iguals.

Són: find out,  figure out  and work out.

1 - És fàcil distingir  find out  dels altres dos. Normalment el traduirem com esbrinar, descobrir o assabentar-se.

Per exemple:

I have just found out that my wife is pregnant.

Acabo d’assabentar-me que la meva dona està embarassada.

You have to find out everything you can about the new boss.

Has d’esbrinar tot el que puguis sobre el nou cap.

I found out that she had been cheating on me.

Vaig descobrir que m’ha estat enganyant.

2- Figure out and work out ja s’asemblen més. Es poden traduir per entendre, resoldre, calcular, acudir-se, resultar. Veiem les petites diferències.

Figure out dóna la idea que solucionem una cosa més intuïtivament o més provisionalment.

Work out posa més l’èmfasi en la lògica o l’esforç.

Veiem alguns exemples:

Can you figure out how to do this?

Se t’acut com fer això?

She couldn't figure out the answer. 

No va trobar la resposta.

He had it all figured out.

Ho tenia tot calculat (pensat).

Let’s do this now, and we’ll figure out that later.

Fem ara això I ja trobarem la solució d’això altre després... (resoldrem, pensarem, se’ns acudirà).

We are still trying to work out this crossword.

Encara estem intentant resoldre aquest encreuat.

I finally worked out my income taxes.

Ja he aconseguit fer (calcular) la meva declaració de renda.

They have a lot of problems to work out in their relationship.

Tenen molts problemes per resoldre en la seva relació.      

       

Did everything work out all right?

Tot va anar bé (resultar bé)?

Això no vol dir que en algunes frases no es poguessin intercanviar figure out i work out, però es poden observar les diferències que hem assenyalat.

Amb tot el que precedeix no hem fet més que una aproximació al tema. Quan entrem en el món de la semàntica (i de les possibles traduccions d’un mot) tot es complica extraordinàriament. Per comprovar-ho, només cal mirar al diccionari les entrades corresponents a una paraula. Veiem que els significats (i per tant les traduccions a una altra llengua) son moltíssims i moltes vegades la llengua viva en crea de nous.

LA VOCAL NEUTRA EN ANGLÈS

Ja vam comentar en articles anteriors que, en català, tenim alguns sons que hauríem de fer servir en la pronúncia de l’anglès. Un d’aquests sons és la nostra vocal neutra, que té la representació fonètica 

[ ə ] i pot ser escrita  a o bé  e. Seria la a de camió o la e de fredor (en català oriental).

Avui aprofundirem en aquest tema.

La vocal neutra és un so molt comú en molts idiomes. En anglès és d’ús freqüentíssim.

El primer que hem de comentar és que la vocal neutra en anglès i en català només es dóna en síl·labes àtones.

Quan nosaltres pronunciem paraules angleses, a vegades usem la vocal neutra (quan coincideix en una situació igual com en català) i a vegades no (quan l’ús en anglès és diferent que en català).

Vegem alguns exemples:

Ago, Susan, brilliant, another, en totes aquestes paraules la a és una vocal neutra i a nosaltres no ens resulta difícil de pronunciar-la, perquè és el mateix que fem amb una a àtona catalana.

Fixem-nos en el cas de another o Peter. Tot i que la e en síl·laba àtona també és neutra, molts no ho saben traslladar a l’anglès i pronuncien [’pi:ter] i no [’pi:tər], que és la pronunciació correcta. La primera és una pronuncia acastellanada.

Però és que en anglès qualsevol vocal en síl·laba àtona pot ser neutra.

Exemples:

Later, pronunciation, Mason, reason, focus, easily, totes les vocals subratllades es pronuncien amb vocal neutral. I evidentment molts parlants catalans, encara que ho podrien fer, no ho fan.

Això es nota quan pronunciem alguns anglicismes o noms anglesos.

Ja hem citat Peter, Mason, i afegim Washington, corner, scanner, gangster, laser, leader, manager, master, modem, plotter, poster, trailer, waterpolo. Totes les vocals subratllades s’han de pronunciar amb vocal neutra i, moltes vegades, no es fa així.

Un dels principals problemes és el final en  er que trobem en molts dels préstecs esmentats anteriorment. Nosaltres creiem que, parlant en català oriental, quan es fan servir aquests anglicismes i es pronuncia [e] i no [ə] se segueixen les lleis de la fonètica castellana.

És el mateix que passa en català amb la e final d’alguns mots que hauria de ser pronunciada neutra (en català oriental) i moltes vegades és pronunciada [e]: classe, base, fase, piràmide, Montse... quan normalment la pronunciem neutra en la majoria de mots: amable, Carme, home, imatge, viatge... etc.

En definitiva, si voleu polir la vostra pronúncia tant en anglès com en català cal que pareu atenció a les vocals neutres.

PETALOSO. El naixement d’una nova paraula.

El dia 16 de febrer, l’Acadèmia de La Crusca va admetre a tràmit la consideració d’una nova paraula italiana inventada per un nen de 8 anys: petaloso. El fet, conegut arreu del món a través de la xarxa, ha estat notícia dels principals diaris i, cosa més important, el mot ha estat incorporat ja per milers de parlants de manera que la difusió d’aquest neologisme s’ha fet viral i, en pocs dies, petaloso ha esdevingut trending topic a Twiter.

Així ha nascut una nova paraula.

Tot va començar a l’escola Marchesi de Copparo (Ferrara) quan Matteo, un nen de 8 anys de tercer de primària, es va trobar davant d’un exercici que li demanava un adjectiu que descrivís el nom flor (en italià: un fiore). Matteo va trobar una resposta precisa: petaloso. Efectivament, una flor és “petalosa” o sigui que té molts pètals. La seva professora, Margherita, li va dir que aquella paraula no existia al diccionari i va afegir un comentari personal al marge: “una errada molt bonica”.

Però el gran mèrit de la professora va ser no menystenir aquell moment creatiu del seu petit alumne i va decidir enviar la paraula a l’Acadèmia de La Crusca, organisme regulador de la llengua italiana.

Pocs dies després en rebia la resposta: “Matteo: La paraula que has inventat és una paraula ben formada i podria usar-se en italià perquè sona com altres paraules formades de la mateixa manera com coraggioso o peloso.” I més endavant li diu: “... per tal que una paraula entri al diccionari cal que sigui primer coneguda per la societat, que hi hagi molts parlants que la comprenguin i la incorporin a la seva parla quotidiana. Si aconsegueixes difondre la teva paraula així, llavors esdevindrà una paraula pròpiament italiana”.

Segon gran mèrit: l’Acadèmia de La Crosca tampoc va menystenir la creativitat del nen, és més, el va estimular amb els seus comentaris i el va tractar amb respecte i sense condescendència.

D’això se’n diu tasca educativa. D’això se’n diu veritable pedagogia. Chapeau!

D’aquesta notícia el que més ens ha agradat ha estat la formació lingüística que se’n desprèn. Més si tenim en compte que, en aquest país nostre, de formació lingüística se’n té molt poca. I no ens referim al domini de diverses llengües sinó al coneixement del què és una llengua, de com es forma, de com es manté viva i de com es mor. I encara més: tenir consciència de qui la manté viva i de qui la deixa morir o la mata directament.

Una llengua és un cos viu i per continuar vivint necessita parlants que se’n serveixin, i amb aquest ús és evident que la modificaran, l’actualitzaran, la modernitzaran. I els organismes reguladors no han de ser mai un fre a la vitalitat d’una llengua en nom de la puresa. Pot ser que una llengua perdi puresa amb la incorporació de neologismes o d’estrangerismes i s’ha d’acceptar sense recança perquè en un món mestís com el del s. XXI no es pot pretendre mantenir la puresa d’una llengua si no es vol córrer el risc de convertir-la en una relíquia.

Així que ja només ens queda dir:

Bravo Margherita! Amb la teva decisió de no tallar-li les ales al petit Matteo, potser, algun dia el veuràs convertit en un gran escriptor.

Bravo Academia de La Crusca! Per no ser ni arrogant ni inflexible, per no ser rígida i normativista. Bravo! per ser acollidora i respectuosa amb els parlants, tinguin l’edat que tinguin.

I... Bravo Matteo! Continua així! No deixis que res ni ningú posi traves a la teva creativitat que és la qualitat principal d’un ésser humà.

PAUL vs PAU i POL

L’article d’avui és una petita contribució per a la millora de la pronúncia de l’anglès.

Hem observat que una combinació vocàlica que se sol pronunciar malament en anglès és el grup au, aw.

Fa anys, la major part de la gent estudiava francès i no anglès. Els estudiants sabien que au (i eau) es pronunciava o, és una norma que havien interioritzat i que ja es feia automàticament.

Exemples en francès:

Au, autobus, bateau, beau, beaucoup, bureau, chaud, fraude, gauche, gateau, lauré, mauvais...

En tots els casos au (eau) es pronuncia o. No entrem aquí si la o és oberta o tancada.

Doncs bé, en anglès això també és així !

Llavors per què no es pronuncia o sense dubtar?

Probablement perquè les normes fonètiques del francès són relativament fàcils, mentre que les de l’anglès són molt més nombroses, més difícils i amb moltes excepcions.

El grup au, aw no deixa de ser-ne un més. Tot degut a la irregularitat de l’ortografia de l’anglès. És a dir, a l’enorme diferència entre ortografia i pronunciació.

Exemples en anglès:

August, author, applause, awful, claw, crawl, draw, fault, fraud, law, lawn, haul, Paul, pause, raw, yawn...       
  

En tots aquests casos la pronunciació és /o:/ en anglès britànic o una versió més oberta /ↄ:/ en anglès americà. I tant l’una com l’altra són vocals llargues. En cap cas s’ha de pronunciar /aw/ com en català.

Hem de posar especial atenció en aquelles paraules semblants que en català es pronuncien au.

Exemples:

August, author, fraud, pause...

El noms de PAUL, PAU i POL provenen tots del PAULUS  llatí  (significat: petit) que és un nom amb entitat pròpia.

PAULUS ha evolucionat en les diferents llengües, en català ha pres dues formes: Pau i Pol.

En el cas del nom POL que tan d’èxit té avui dia a casa nostra, hem de dir que és una variació de PAU per influència del francès PAUL. En aquest cas, es va interioritzar tant la pronúncia de au en o que fins i tot vam adoptar el nom POL com a propi.