HA HA HA

En els comentaris que es fan a la xarxa (Facebook, Twiter, Whatsapp, Blogs) hem observat que quan es vol expressar el riure s’usa el mot JA JA JA, cosa que és molt adequada quan el comentari està fet en llengua castellana però no pas quan és en una altra llengua.

El mot que ens remet a la idea de riure forma part del grup de les onomatopeies. Una onomatopeia és la coincidència parcial entre el so o conjunt de sons que es pronuncien i el significat que ens evoquen, per exemple atxim! ens porta a la idea d’un esternut.

En el cas del riure, hi ha dos sons que s’hi assemblen i que podem fer servir per expressar-lo: un és [ x ] fricatiu, velar, sord  i l'altre és [ h ]  fricatiu glotal sord. Fricatiu vol dir que l’aire, en sortir, frega la gola. Velar i glotal es refereix al punt de la gola on es forma un estretament, essent glotal posterior a velar. Sord significa que no vibren les cordes vocals.

La llengua castellana té el primer d’aquest sons [ x ] fricatiu, velar, sord  i el representa amb les lletres J-G: Jaime, Jesús, jirafa, José, Julio. Per tant és absolutament adequat representar el riure amb la lletra J més una vocal: ja ja ja, je je je, ji, ji, ji, jo jo jo... Cal remarcar però, que a Andalusia, a Canàries i al Carib pronuncien aquests mots amb la jota una mica més suau o sigui que fan el segon so  [ h ]  fricatiu glotal sord.

Però la resta de llengües romàniques no tenen cap d’aquests dos sons com a propis i les lletres J-G representen un so ben diferent: Jaume, Jesús, girafa, Josep, Juli que, en català, es pronuncia [ ʒ ] fricativa palatal sonora. Per tant no podem fer servir aquestes lletres per a l’onomatopeia del riure.

Tant en català com en francès, italià, portuguès (amb gallec i brasiler), romanès, occità, i sard es fa servir la H per indicar el riure perquè en l’AFI (Alfabet Fonètic Internacional) aquesta lletra correspon al so [ h ]  fricatiu glotal sord.

Els catalanoparlants coneixem tots dos sons: la jota pel castellà i la hac aspirada per l’anglès. La primera la fem servir en mots com: halar (provinent del caló), haca (del castellà jaca)... La segona, d’ús molt més habitual, en mots com: Hawai, handicap, holding, hobby, Sàhara, haixix, Hitler, etc... Fixeu-vos que en aquests mots, la h no és pas muda.  Alguns hi pronuncien la jota castellana perquè és la que coneixen millor, cal però intentar fer-la glotal com a hac aspirada. I més els joves que ja tenen la llengua anglesa com a tercera llengua.

Per tots els raonaments anteriors, estem d’acord amb l’IEC (Institut d’Estudis Catalans) quan diu al seu diccionari que el riure, en català, s’ha d’expressar amb H: hahaha, hehehe, hihihi, hohoho...

Hi ha altres llengües que, com el castellà, tenen el so [ x ] fricatiu, velar, sord  com a propi com l’alemany, el grec, el polonès, el rus, el txec. Ara bé, l’alemany i el txec l’escriuen CH, el grec i el rus X, i el polonès H. Algunes d’aquestes llengües tenen els dos sons com a propis: alemany i txec i no diguem ja l’àrab que té 3 o 4 sons molts semblants. També hem de recordar que grec i rus tenen els seus alfabets propis i diferenciats i que si parlem de H o X ens referim a la transposició a l’alfabet llatí.

Exemples:

Català: ha ha ha                         Castellà: ja ja ja                         

Francès: ha ha ha                      

Italià: ahahah                              Txec:  cha cha cha

Portuguès: ha ha ha                   Grec: xa xa xa

Anglès: ha ha ha                         Rus: xa xa xa

Alemany: ha ha ha

Polonès: ha ha ha

Així doncs, entre les llengües analitzades, trobem que les que no tenen cap dels dons sons fan servir HA HA HA així com també les que només tenen el so [ h ]. Les que tenen [ x ] fan servir J, CH o X i l’alemany que té els dos sons utilitza la H.

Per altres llengües, podeu consultar: 

http://en.wikipedia.org/wiki/Cross-linguistic_onomatopoeias    i cerqueu a Laughter.

Agraïments:  a  Alina, Dàrio, Laura, Leonid, Michal, Michele, Charis i Piotr per les seves aportacions que, amb la seva pràctica diària, han confirmat la teoria dels llibres.