NÒRIA O RODA DE FIRA ?

L’altre dia, a TV3 vam sentir que s’obria la nova temporada del Parc d’Atraccions del Tibidabo amb la seva nòria acabada d’estrenar. El mateix dia, vam poder llegir la notícia al diari ARA i s’utilitzava el mateix terme. Per què nòria i no roda de fira tal com proposa el DIEC?

Vam desenterrar un article d’Albert Pla Nualart del 25.01.2012 en el qual defensa aquest mot amb els arguments següents:

“Els dois de D'Efak em porten a la sínia; i la sínia, a la nòria nova que presidirà el 2013 les atraccions del Tibidabo. Alguns lectors de l'ARA s'han queixat d'aquest ús no normatiu de nòria que també fan seu TV3, El Periódico o La Vanguardia .

Poc puc afegir al documentat article que el responsable lingüístic d'aquest últim rotatiu, Magí Camps, hi publicava dilluns. Només diré que l'especialització semàntica entre la sínia (màquina que treu aigua d'un pou) i la nòria (atracció de fira), a diferència del cas de llençar i llançar que vèiem ahir, és d'origen popular.

Dient-ne nòria i no roda de fira -com proposa el DIEC2-, donem per bo el que dèiem de petits. I és cert que respon a la diglòssia, però també la diglòssia pot enriquir, i el que neix del poble sol ser més funcional, reeixit i poètic que el que inventen quatre erudits.”

Pel que es veu, avui continua defensant el mateix i no hi podem estar en més desacord. Si bé, coincidim amb Pla Nualart en el seu plantejament general respecte l’actualització i modernització del nostre lèxic, en aquest cas concret creiem que està equivocat.

L’argument més important que ens dóna és el de l’origen popular de l’ús de nòria referit a atracció de fira, argument que sembla ser irrefutable quan diu “donem per bo el que dèiem de petits”.

Haurem de recordar que de petits vivíem en ple franquisme? O en ple post-franquisme? També dèiem bussón, pastel, sello, huelga.. etc... i no per això són usos que defensem actualment.

Diu també que “(el que inventa el poble) sol ser més funcional, reeixit i poètic que el que inventen quatre erudits”. A veure, anem a pams.

En primer lloc cal dir que aquests “quatre erudits” resulta que coincideixen amb els erudits de mig Europa i part d’Amèrica.

Primera roda de fira - Chicago 1893
de l'enginyer George W. Ferris per a la World Columbian Exposition

Anglès britànic: big wheel

Anglès americà: Ferris wheel

Alemany: das grosse Rad

Francès: grande roue

Portuguès: roda-gigante

Italià: ruota panoramica

I només és en Castellà que aquesta atracció és anomenada nòria.

El DIEC proposa roda de fira. On és l’erudició? No és una forma molt nostrada i popular el sintagma nom+prep+nom? No tenim roda de recanvi, roda de molí, roda de la fortuna, roda de proa o de popa, roda de premsa... etc... etc?

Sense ànim de desenterrar genis del passat però seguint el seu gran mestratge, no era la comparació amb altres llengües veïnes un dels mètodes de Mestre Fabra?

El mot provinent de l'àrab na'ûra va donar en català nora referit al mateix significat de sínia. Segons Coromines en tenim una primera documentació ja en el s. XIII però se'n perd l'ús a partir del s. XVI. Per a la resta de significats, Coromines considera nòria un castellanisme intolerable.

En canvi, el mot roda ja es troba en textos medievals designant certs enginys mecànics aplicats a les armes i a l'art de la guerra i també referint-se a una espècie de sínia gran i mecànica per pujar aigua.

Wiener Riesenrad de 1897

Potser el que caldria és plantejar-nos de dir-li gran roda o roda gegant si no agrada roda de fira...

A nosaltres ja ens va bé roda de fira. Més tenint en compte que en ser dins el context, o sigui a la fira o al parc d’atraccions, ja ens hi referirem com a roda simplement. L’avantatge d’aquests compostos separats és que un dels elements es pot suprimir quan se sobreentén. Exemple: Nens... voleu pujar a la roda o no? No hi ha possibilitat d’error de comunicació, els nostres nens i nenes ens entendran segur!

Així doncs, queda dit: apostem per roda de fira o gran roda per referir-nos a l’atracció de fira que consisteix en una gran roda giratòria vertical proveïda de seients o cabines mòbils en tota la seva llargada per tal que la gent hi pugi.