dissabte, 22 de març de 2014

SOLEDAT / SOLETAT

Segur que alguna vegada heu dubtat si havíeu d’escriure soledat o bé soletat.

Llavors un comença a cercar altres mots semblants i en surten amb final –dat i també amb final –tat, per exemple: falsedat però seguretat. I aquí pot venir aquell comentari de... “sí que és difícil l’ortografia catalana”... Doncs ara veureu que no és tan complicat com sembla.

En realitat tots aquests sufixos procedeixen d’un de sol, el sufix llatí –ATEM, que, per raons de fonètica històrica, ha donat les variants  - ITAT, - DAT, -TAT, - EDAT i - ETAT. Exemples: densitat, bondat, igualtat, castedat i propietat.

Aquests mots es formen a partir d’un adjectiu qualificatiu (dens, bo, igual, cast i propi) més un sufix que els converteix en un nom abstracte en femení que sol designar una qualitat relacionada amb el significat de l’adjectiu primer. Aquesta és una manera de formar noms molt generalitzada en les llengües romàniques com la catalana.

D’entrada hem fet un buidatge dels mots acabats en alguna d’aquestes terminacions utilitzant el Diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans (DIEC). I hem trobat 978 noms repartits de la següent manera: 925 acabats en – ITAT, 7 acabats en –DAT, 9 acabats en –TAT, 19 acabats en –EDAT i 18 acabats en –ETAT.

A primer cop d’ull ja podeu veure que la majoria de noms es formen amb el sufix –ITAT, concretament el 94,58 %. Efectivament aquesta forma és la més productiva de totes i com que no existeix amb -D- no ofereix cap dubte.

Així doncs, si sou catalanoparlants, deixeu-vos guiar per la vostra intuïció i segur que encertareu més del 95% de mots. Per al 5 % restant, us donarem a continuació unes pautes a tenir en compte que esperem que us siguin útils.

Els 7 noms amb –DAT són:  bondat, cristiandat, germandat, maldat, mortaldat, orfandat i roïndat. Fixeu-vos que el sufix va darrera –N- excepte en dos casos: maldat i mortaldat. De totes maneres, cap d’aquests noms ofereix dubte a l’hora de la pronúncia.

Els 9 noms amb –TAT són: amistat, crueltat, dificultat, igualtat, lleialtat, llibertat, pobretat, pubertat i vaguetat. Com que ja sabem els 7 que són amb –DAT, la resta són amb –TAT.
Una mica més de problema trobem a l’hora de parlar dels acabats en -EDAT i -ETAT. Però resulta que els 19 acabats en –EDAT tots procedeixen d’adjectius monosil·làbics acabats en consonant:
brusquedat             brusc                     brutedat                 brut
buidedat                 buit                        castedat                 cast
claredat                  clar                        curtedat                  curt
falsedat                  fals                         feredat                    fer
flaquedat                flac                         fluixedat                  fluix
fosquedat               fosc                       honestedat             honest
netedat                   net                         parquedat               parc
poquedat                poc                        santedat                 sant
sequedat                sec                        soledat                   sol
tosquedat               tosc

Únicament honest no compleix la pauta d’una sola síl·laba, seria l’excepció que confirma la regla.

Per últim, els 18 acabats en –ETAT:

brevetat                  breu                       ceguetat                 cec
contrarietat            contrari                  ebrietat                   ebri
escassetat             escàs                    espessetat             espès
fermetat                  ferm                       gravetat                  greu
novetat                    nou                        orbetat                    orb
pietat                       pia                         precarietat             precari
propietat                 propi                      rabietat                  rabiós
seguretat                segur                     serietat                   seriós
sobrietat                 sobri                       varietat                   vari

Entre aquests, només en trobem tres: cec, ferm i orb que, segons la pauta anterior haurien d’anar al grup anterior. Serien, doncs, excepcions. Cal tenir en compte, però, que són d’ús més habitual: ceguesa i fermesa.

Esperem que el dubte inicial de si era soledat o soletat us hagi quedat resolt. És un nom procedent d’un adjectiu d’una sola síl·laba acabat en consonant, per tant el sufix serà –DAT o sigui que la forma correcta és SOLEDAT.

I ara podeu dir: I si jo vull dir SOLITUD? Ah!... això ja són figues d’un altre paner...


3 comentaris:

  1. Clar, solitud ens remet a "solitude". El mot que més m'ha maravellat és comboi amb tres ortografies ben diferents segons francés (convoi), català o castellà (convoy), crec que tots derivats de "cum" i "via".
    Natàlia

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ets la primera persona que fa un comentari en aquest blog !! Moltes gràcies.

      He mirat això de comboi... és un mot procedent del francès antic CONVOIER que venia del llatí vulgar CONVIARE que, literalment, vol dir: anar junts per la via o el camí.

      Àngela

      Elimina
  2. Fantàstic!! M'ha ajudat molt!!

    ResponElimina