dilluns, 3 de març de 2014

BENVINGUTS


DE LLENGÜES I PARLES

Parlar de llengües i de parles. Això és el que volem fer en aquest blog.

Potser el primer que caldria fer és definir aquests dos conceptes, per allò de saber exactament de què parlem en cada moment. Perquè, sovint, en una discussió informal sobre temes lingüístics costa posar-se d’acord i, moltes vegades, això és així perquè un interlocutor argumenta tenint en compte la llengua mentre l’altre està referint-se a la parla.

Ferdinand de Saussure (1857-1913), considerat el pare de la lingüística moderna, presenta la dicotomia que separa la llengua de la parla. Entenent per llengua el conjunt de signes establerts: fonètics, morfològics, sintàctics i semàntics i les relacions que hi ha entre ells. És el que coneixem com la gramàtica que és objecte d’estudi dels gramàtics.  En canvi, la parla és l’ús concret de la llengua que fa cada individu segons la situació comunicativa en què es troba. Així mentre la llengua és un fet social que pertany al grup, la parla és un fet individual que pertany al parlant. Un acte individual de parla té caràcter lliure i creatiu, cosa que s’oposa frontalment a la llengua que té caràcter de sistema.

Fins els anys seixanta, la llengua s’havia considerat bàsicament com a matèria de coneixement: la gramàtica, matèria que calia analitzar, memoritzar i aprendre. Però a partir de llavors, es va començar a posar èmfasi en l’ús de la llengua i en la seva funcionalitat. Aquesta nova visió de llengua ve definida per un mot clau: la comunicació.

A partir d’aquí es revolucionen els mètodes d’aprenentatge de les llengües. L’ús i la comunicació són el veritable sentit últim de la llengua i l’objectiu real d’aprenentatge. Ja no és només la matèria en si allò que cal aprendre sinó també els usos diversos segons els contextos sociolingüístics.

Així doncs, quan diem que volem parlar de llengües i de parles ens referim al fet que no només parlarem dels codis sinó també dels usos que nosaltres creiem més apropiats. I ho farem aportant raonaments, comparant entre llengües veïnes i, per què no, tenint en compte els usos més vius i actuals. Tot això sense oblidar en cap moment el caràcter propi de cada llengua intentant destriar el que són evolucions internes i pròpies del que són influències externes d’altres llengües.

Resumint, en aquest blog trobareu reflexions respecte la pronúncia, els manlleus i els barbarismes o sobre variants dialectals. Però també hi trobareu pautes d’interpretació del codi: fonètic, morfològic, sintàctic o fins i tot ortogràfic.

Desitgem que gaudiu amb els nostres comentaris i que, sense cap por, hi digueu la vostra.


ÀNGELA TAIXÉ LLENAS – Professora de Llengua i Literatura Catalanes
IGNASI LEAL ARNALDO - Professor de Llengua i Literatura Angleses


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada